El partit més brut de la història del bàsquet català

BarcelonaEl 24 d'abril del 1927 es va disputar un dels partits més violents de la història del bàsquet català. L'enfrontament entre el Barça i l'Europa va acabar amb una gran baralla i jugadors sancionats durant mesos. "L'endemà de Sant Jordi es va repartir de tot menys roses i llibres", diu Francesc Fernández, un estudiós del bàsquet que acaba de publicar el llibre Història del Barça de bàsquet (1926-1940) (Editorial Base).

"La història arrenca a l'Europa-Barça de la primera volta, on un jugador de l'Europa va lesionar el blaugrana Rodoreda. Aquell partit es va jugar el 6 de febrer de 1927 i es va escalfar tant que a la mitja part l'àrbitre, Daniel Solduga, va demanar als capitans que retiressin voluntàriament un jugador de cada equip perquè, si no ho feien, la cosa podia acabar malament. Aquell partit es va acabar amb la victòria de l'Europa per 2-0", recorda Fernández.

El duel de la segona volta es va disputar el 24 d'abril del 1927 a la pista del Sol de Baix. "El bàsquet d'aquella època era duríssim, però aquell partit va ser encara més violent. Es va formar una tangana en la qual els jugadors dels dos equips es van començar a estomacar amb el públic. Moncho i Coma, dos jugadors de l'Europa que havien sigut expulsats, van intentar agredir l'àrbitre, que era Miquel Ros. L'Europa estava guanyant per 4-8, però el Barça es va negar a seguir jugant i el partit es va donar per suspès", explica Fernández.

Uns dies després la Federació Catalana va sancionar Moncho i Coma amb tres mesos de sanció i Montagut i Pla amb un mes. A més, li va donar el partit guanyat al Barça per 2-0. "El representant de l'Europa, Felip Puig, que era a la Federació quan es va fer públic el veredicte, va decidir en calent retirar l'equip de la competició. L'Europa, que s'estava jugant la possibilitat de ser campió amb el Martinenc, va dir adeu a les seves opcions de títol", diu.

"Durant dècades va circular la llegenda urbana que en aquell partit hi era com a espectador Ferenc Plattkó, porter del Barça de futbol. Explicaven que l'hongarès va atiar el seu gos contra els jugadors de l'Europa per tal de defensar l'àrbitre, però això és impossible que succeís perquè Plattkó era a Sevilla concentrat amb el Barça per jugar contra el Betis", avança Fernández.

"El bàsquet era salvatge"

"El bàsquet d'aquella època era salvatge. Hi havia faltes que avui en dia servirien per desqualificar un jugador que no eren ni tan sols sancionades", avisa Fernández, que és Patró d'Honor de la Fundació del Bàsquet Català. L'article que va publicar El Noticiero Universal és molt explícit. "El partit va ser un model de tot menys de bàsquet i no es va poder acabar per falta de jugadors. Lamentem que es donin en els nostres camps de joc espectacles tan poc edificants [...]. A més dels incidents que van motivar l'expulsió dels jugadors, hi va haver intents d'agressió a l'àrbitre i altres actuacions censurables", deia la crònica.

Arran d'un altre partit, Mundo Deportivo va dir: "És molt possible que algun dia hagi d'intervenir el jutge per efectuar l'aixecament del cadàver d'algun jugador". L'any 1932 la Federació Catalana va emetre una circular per prohibir als clubs començar els partits si no hi havia la força pública. "Alguns àrbitres, quan veien que no es presentava la Guàrdia Civil i preveien un partit dur, es negaven a xiular. Alguns àrbitres de l'època van acabar a l'hospital", resumeix Fernández, que va presentar el seu llibre tant al Palau Blaugrana com a la seu de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ).