Bàsquet
Esports  /  Bàsquet / Copa del Rei 25/02/2023

"Quan et retires t'adones que ets mortal"

Anys després de penjar les vambes, els aficionats continuen idolatrant Jordi Villacampa

3 min
Jordi Villacampa, al Palau Olímpic

BadalonaExplicar els èxits dels anys 80 i 90 del Joventut de Badalona sense Jordi Villacampa és impossible. L'exjugador, que va ser un heroi per a tota una generació d'aficionats, va rebre l'afecte dels seguidors verd-i-negres durant l'última Copa del Rei disputada a Badalona. Està a prop de complir 60 anys, però la gent encara li continua preguntant per què va penjar les vambes tan aviat. "Em vaig retirar amb 34 anys perquè no em veia jugant en un lloc que no fos el Joventut i volia ser honest amb mi mateix. Si no podia estar al 100%, preferia retirar-me. No vaig estar bé la meva última temporada. La gent també es cansa de veure sempre el mateix, i quan saps que no li pots donar el mateix que li has donat… Hauria pogut continuar jugant dos o tres anys més, però no al mateix nivell. Quan vaig prendre la decisió estava preparat mentalment. Em venia de gust jugar, però no tant entrenar, el prepartit o els viatges. Ja no m'ho passava tan bé. Quan et retires, t'adones que has viscut en un núvol, que ets mortal, però aprens a fer-te a la idea", explica.

Les Kelme Villacampa, les vambes que va popularitzar, s'han convertit en un objecte de col·leccionista. "Són de finals dels anys 80. Epi tenia les seves Adidas, i Kelme, que venia del món del ciclisme, va apostar per mi. Va ser un èxit. Encara en guardo un parell en un magatzem on conservo les coses més especials, però vaig acabar regalant moltes coses", diu l'exjugador.

"Jo vaig tenir una genètica molt bona i vaig treballar molt el meu físic. Físicament era portentós i les últimes temporades a Ausiàs March em vaig sentir molt superior a la majoria de rivals. Encara que tirant de fora no era gaire top, era molt anotador. El meu joc va anar evolucionant amb el pas dels anys per adaptar-se a les exigències de les defenses i vaig acabar millorant força el meu tir. Per ser bon jugador, has de ser capaç de fer coses diferents, no només penetrar o només llançar. Crec que vaig ser força complet, encara que quan recupero vídeos d'aquella època veig que les defenses no eren com les d'ara. El bàsquet actual no és el mateix i la tipologia de jugadors també ha evolucionat molt", reconeix Villacampa, que té la samarreta retirada al Palau Olímpic.

Jordi Villacampa amb Tyson Carter, millor jugador de la final de la Copa del Rei

Els seus duels amb Epi són molt recordats pels aficionats. "La relació que tinc amb ell continua sent molt bona i de tant en tant encara quedem per menjar. A la pista ens pegàvem molt, però a fora ens portàvem molt bé. Compartíem habitació a la selecció. Altres grans rivals de la meva època van ser Biriukov i Herreros", recorda. El que no tots els aficionats saben és que Villacampa va tenir una oferta per jugar al Barça. "Després de guanyar la Copa d'Europa, vaig quedar lliure per primer cop en molts anys. Sempre m'havia mogut amb contractes llargs. Amb 31 anys, vaig tenir l'oferta del Barça, que no va acabar quallant, i em vaig quedar a la Penya molt content", afirma.

Quan va anunciar la seva retirada, Villacampa no tenia previst ser president de la Penya. "Ni de bon tros. Me'n vaig anar a fer d'analista a Catalunya Ràdio i vaig ajudar la Penya a explotar el pavelló amb concerts. Genís Llamas em va convèncer per entrar a la junta i ajudar una mica, però d'un dia per l'altre se'n va anar de manera inesperada. Em van proposar passar a ser president i vaig cometre la imprudència d'acceptar sense mirar els números, sense fer una auditoria. Em vaig trobar un club arruïnat, sense patrocinador i esportivament molt debilitat", confessa.

El palmarès de Villacampa inclou una Copa d'Europa, dues Korac, dues Lligues i una Copa del Rei. "Els anys 90 va ser l'època en què vam aconseguir destapar l'ampolla. Vam guanyar la Korac, un parell de lligues i, esclar, l'Eurolliga. Ja feia un temps que arribàvem a moltes finals, però no les guanyàvem. Érem un equip jove que anava creixent. Va ser l'inici d'una època no gaire llarga en què el Joventut va dominar el bàsquet. Tot va començar amb la Korac davant l'Scavolini de Sergio Scariolo", precisa.

stats