Jordi Ruiz: “L’ajornament dels Jocs Paralímpics va ser dur”

BarcelonaEl confinament ha agafat el terrassenc Jordi Ruiz a Itàlia, on és la gran estrella del Santo Stefano Sport, un equip de bàsquet en cadira de rodes. Tot i la virulència amb la qual la pandèmia s’ha expandit pel país, ell defineix la situació com a tranquil·la i es mostra esperançat que el pitjor d’aquesta crisi sanitària hagi passat.

Com definiria la situació que es viu actualment?

Jo estic a Porto Potenza Picena, a la província d’Ancona. Fa un mes que estem confinats, però ara la situació és una mica més tranquil·la ja que no hi ha el boom de notícies diàries que vam viure fa uns dies. Aquesta regió és la sisena d’Itàlia amb més afectats, però no és una zona gaire poblada. És una zona turística i, com que ara no era temporada alta, la densitat de gent és baixa. El risc, però, és que la població està molt envellida. Això sí, els números generals estan millorat molt i sembla que comencem a veure la llum al final del túnel. Crec que hem passat la pitjor part.

Què pensava quan veia que, tot i l’exemple d’Itàlia, aquí trigàvem a entendre la gravetat de la situació?

Quan aquí la situació ja era molt delicada no entenia com la gent de la resta d’Europa no era conscient del que els esperava. A Itàlia van anar tard, però també a la resta de països, que tenien el seu exemple. Estava preocupat. No sé com hauria evolucionat tot si s’haguessin pres decisions abans...

En quina situació es troba la seva competició?

Diria que la nostra lliga va ser la primera d’Europa o una de les primeres en cancel·lar la competició. Vam ser precursors. A nosaltres la suspensió ens va agafar quan havíem de jugar a Roma. A mi se’m va passar pel cap marxar a casa, però no sabia si era una bona decisió i vaig optar per quedar-me aquí. Tinc un company britànic i un americà que sí que van viatjar als seus països, però jo vaig creure que el millor era quedar-me aquí. Mantinc el contacte amb la família i els amics.

Com s’ho fa per mantenir la forma física?

El preparador físic de la selecció espanyola ens va passant unes rutines físiques per fer workouts. Això em serveix per mantenir la forma, però com que no podem utilitzar la cadira de joc no és fàcil. La resta de temps miro sèries, llegeixo, jugo a la Play o parlo amb els amics.

Aquest era any de Jocs Paralímpics. Com va rebre la notícia del seu ajornament?

Va ser molt dur d’assimilar. És un esdeveniment per al qual t’estàs preparant durant quatre anys i, de cop, arriba la notícia. Pensava que s’haurien esperat unes setmanes més per decidir. No m’ho podia creure, però és una decisió que s’havia de prendre. Tinc 29 anys i encara no penso en la retirada, però aquests Jocs Paralímpics m’arribaven en el meu millor moment de forma. Als Jocs de Rio vam fer medalla de plata, l’èxit més gran de la selecció espanyola, i a l’Europeu també vam arribar a la final.

Les seves estadístiques fan patxoca.

Sí, aquesta estava sent una bona temporada. Portava una mitjana de 23,6 punts i 6,4 assistències per partit i havia arribat a alguna anotació de 40 o 45 punts. L’equip anava primer a la lliga regular i les sensacions eren molt positives. Històricament la competició italiana sempre ha sigut molt potent, tot i que ara la lliga espanyola ha crescut molt. Aquí tenen una norma que obliga a tenir sempre dos jugadors italians a la pista.

Com és el seu equip?

El Santo Stefano Sport és un club molt interessant. La temporada passada vam guanyar el títol de lliga per primera vegada. El club s’ha portat molt bé amb els jugadors i es comunica amb nosaltres per saber com estem. És un tracte que s’agraeix molt, especialment per a la gent que estem fora de casa.

Com afectarà aquesta crisi el bàsquet en cadira de rodes?

La primera afectació serà la de quadrar els calendaris perquè una competició com els Jocs Olímpics té prioritat, i l’any que ve s’havia de disputar un Europeu. Les conseqüències també seran econòmiques, perquè l’esport, com la resta d’àmbits de la societat, tindrà afectacions importants. Encara és aviat, però esperem que siguin les mínimes possibles.