Bàsquet
Esports  /  Bàsquet 19/11/2022

Mig segle per convertir una casa en un museu

Josep Zamorano té al seu habitatge una col·lecció de més de 1.000 samarretes de bàsquet

3 min
Josep Zamorano té la casa convertida en un museu

BadalonaEl carrer del Canonge Baranera de Badalona amaga un dels grans tresors del bàsquet català. Josep Zamorano, un col·leccionista jubilat, ha convertit la seva casa particular en un museu on hi guarda més de 1.000 samarretes de bàsquet. Avui accedeix a mostrar-la a l’ARA.

“La meva col·lecció està formada per més de 1.000 samarretes. També tinc moltes vambes, però no les tinc comptades. Vaig començar a recopilar tot aquest material quan anava als Salesians. Jo era un marrec i anava a Permanències, on vaig començar a trobar-me amb alguns jugadors. Ells van començar a regalar-me algunes samarretes i la meva mare les anava guardant. Un dia em va proposar convertir una habitació de la casa en un museu, però ja fa anys que hi van començar a no cabre i ara ja ocupen tota la casa”, presumeix Zamorano.

Parets, penjadors i perxes de tota mena i mida. Qualsevol racó és bo per penjar una samarreta. “Tinc 65 anys i en fa 50 que vaig començar la col·lecció. Quan era un nen també tenia molts pòsters, ja que així tenia identificats els jugadors. La majoria de samarretes que tinc estan signades”, explica. Hi ha autèntiques joies que ajuden a fer un recorregut per la història del bàsquet català.

Josep Zamorano amb la seva col·leció de samarretes.

“La majoria de samarretes que tinc són de bàsquet, tot i que també en tinc alguna de futbol, generalment del Barça. En tinc una signada pel Leo Messi. També n’hi ha de l’Athletic Club. Ara em faria il·lusió tenir-ne una del Reial Madrid de futbol, signada pel Karim Benzema i companyia”, confessa.

La relació del Josep amb el bàsquet ve de lluny. “Soc de Badalona i el bàsquet és la meva passió. Soc un gran aficionat de la Penya. Fa molts anys que vaig a veure tots els partits i sempre que puc també hi vaig a veure els entrenaments. Els jugadors, tant del Joventut com dels rivals, ja em coneixen i sempre intenten fer-me algun regal per anar ampliant el meu museu”, assegura.

Josep Maria Margall, l’origen

“El meu amic Josep Maria Margall, que va ser capità de la Penya durant molts anys, va ser un dels primers que van començar a donar-me samarretes. A més, em va ajudar a trobar-ne d’altres equips. És una persona a qui tinc en gran estima perquè sempre m’ha ajudat molt. Després jugadors com Villacampa i els germans Jofresa van continuar. Em preguntaven quina samarreta em faria il·lusió i intentaven aconseguir-me-la”, diu. Com no podia ser d’una altra manera, el Joventut Badalona és l’equip més representant, però la col·lecció amaga tant joies de la majoria d’equips de la Lliga Endesa com d’altres conjunts europeus i de la NBA. A més, hi ha samarretes de seleccions. “De l’equip actual de la Penya tinc molta relació amb el Guillem Vives, el Pau Ribas i el Carles Duran”, diu Zamorano. 

La seva bona sintonia amb els integrants del Joventut s’ha anat traslladant de generació en generació. Àlex Mumbrú i Carles Marco fins i tot el portaven al cotxe quan calia fer algun desplaçament. Les converses sobre bàsquet feien més distret el viatge. 

L’espai s’ha quedat petit

La casa de Zamorano s’ha quedat petita i, tot i la cura amb la qual guarda cada samarreta, la conservació no sempre és senzilla. “Algun dia m’agradaria que l’Ajuntament de Badalona, la federació o alguna institució m’ajudés a tenir un espai fix per exhibir les samarretes. Sempre hi tenen bona voluntat i alguna vegada hem organitzat alguna exposició puntual, però mai ho he aconseguit i crec que seria una cosa molt interessant per als aficionats”, argumenta.

Els anys van passant i la passió de Zamorano no perd pistonada. A més, des de fa uns anys està jubilitat i per tant té més temps lliure per alimentar la seva col·lecció. “Jo treballava en una fàbrica de quadres des que era molt petit. La meva mare m’hi va posar fa molts anys, però ara ja estic jubilat. Quan el cap va plegar, jo també ho vaig deixar”, resumeix.

A banda de samarretes, vambes i pòsters, la col·lecció de Zamorano també inclou cartells. Quan la Penya juga fora de casa, aquest aficionat verd-i-negre segueix els partits a través de la ràdio. “Acostumo a escoltar els partits amb la veu de Xavi Ballesteros a Ràdio Ciutat de Badalona, tot i que últimament posa massa anuncis de menjar i això em distreu”, bromeja. La seva relació amb els periodistes també és molt afectuosa. En una de les parets de casa, per exemple, hi té una fotografia amb l’Antoni Bassas. “Em va fer una entrevista i des d’aleshores sempre he seguit molt la seva feina. És un professional que m’agrada molt. Després ens farem tu i jo una foto, oi?”, demana.

stats