Bàsquet en cadira de rodes
Esports  /  Bàsquet 27/11/2022

"La gent està venent els seus fills per menjar a l'Afganistan"

La jugadora de bàsquet Nilofar Bayat organitza xerrades en centres educatius per alertar del drama que viu el seu país

3 min
Nilofar Bayat explicant la seva trajectòria

BarcelonaKabul, 30 anys enrere. Nilofar Bayat tan sols tenia dos anys quan un míssil llançat pels mujahidins va caure a casa seva. L'explosió va provocar que la noia afganesa patís una lesió a la medul·la espinal. La seva vida va quedar marcada per sempre. Pitjor sort va tenir el seu germà, que va morir per culpa del coet. Anys després la jove va començar a practicar bàsquet en cadira de rodes, i va convertir-se en una de les jugadores més destacades de la selecció del seu país.

La tornada al poder dels talibans va provocar que Bayat es veiés obligada a fugir de l'Afganistan. Arribar a l'aeroport no va ser senzill, però se'n va poder sortir per sortejar els diferents controls talibans. "Hi havia soroll de trets i una gran sensació de perill", recorda. Un club basc, el Bidaideak Bilbao BSR, va acollir-la com a refugiada. Uns mesos després del seu èxode, la jugadora es dedica a participar en col·loquis en centres educatius per explicar la crua situació que viu el seu país. "A l'Afganistan no hi ha vida per a ningú, especialment per a les dones, que no poden fer res soles". L'objectiu d'aquestes xerrades, que compten amb la col·laboració d'Amnistia Internacional, és compartir el que passa a l'Afganistan per intentar que el món no se n'oblidi i pressionar el règim talibà perquè reobri les escoles.

Nilofar Bayat, una refugiada afgana que juga a bàsquet en cadira de rodes

La retirada de les tropes internacionals l'estiu del 2021 va provocar un gran èxode. "És terrible, ara no hi ha vida per a ningú. És perillós per a homes i dones, però les dones són les més afectades, perquè cada dia hi ha una regla nova i ells estrenyen i pressionen més les dones. Ara les persones estan per sota del llindar de la pobresa, no tenen feina, la gent no està segura, els talibans estan segrestant les dones joves i les famílies no saben on les tenen. Estan matant gent, la guerra és al nord de l'Afganistan i el món ens està oblidant. La gent està venent els seus fills per menjar a l'Afganistan i l'hivern arriba i el desafiament serà doble. Tenim un hivern molt dur i fred", explica en anglès en unes declaracions que recull l'agència Efe. El seu testimoni va provocar que la BBC la destaqués com una de les 100 dones més inspiradores del 2021.

"Les dones afganeses no podem fer res soles, necessitem el suport del món una altra vegada per fer front als talibans. Estem pagant el preu de la guerra per l'amistat que té el nostre govern amb els Estats Units. La guerra a l'Afganistan és per la nostra localització, som la clau d'Àsia, tenim frontera amb potències asiàtiques com l'Iran o la Xina i estem molt a prop de països com l'Índia o Rússia. Mentre hi hagi interessos econòmics o polítics al país, els drets humans de les dones o dels nens no signifiquen res", alerta Bayat, que juga en un equip mixt de bàsquet en cadira de rodes. Les gestions de la periodista Paloma del Río i el president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Garbajosa, van ser decisives.

"Mai he perdut l'esperança"

Nilofar Bayat, que va estudiar dret i va treballar per a la Creu Roja, és la fundadora de Free Women for Afghanistan. Ara demana al govern espanyol que doni suport al poble afganès i creu que aquesta decisió tindria efecte en altres països, que també se sumarien a aquest suport. "El primer que hem de fer és no acceptar els talibans com un govern legal, perquè nosaltres no hem votat. Va ser decisió dels Estats Units que els talibans prenguessin el control de l'Afganistan i hem de donar suport als afganesos. Si Espanya ho fa és una gran feina, que pot tenir efecte en altres països. Estic segura que si Espanya ho fa, altres països ho faran", recorda.

"Tinc un record terrible de l'època dels talibans perquè em van deixar amb una discapacitat. La guerra va canviar completament la meva vida, però mai he perdut l'esperança", assegura Bayat, que durant anys va patir una doble discriminació. "És difícil ser dona i viure a l'Afganistan. Sobretot, si tens alguna discapacitat. La gent veu la discapacitat com un defecte per a les dones... i això fa que patim des de ben petites".

stats