“Soc massa humil i per culpa d’això a vegades les rivals me l’han fotut”

Sant Cugat del VallèsSón les 17 h de la tarda i els infants surten dels instituts pròxims al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Berta Abellán (Terrassa, 1999) s’asseu en un banc al carrer mentre passegen joves esportistes que aspiren a triomfar en les seves disciplines. Als afores del complex, ningú s’atura a fer-se una fotografia amb la sis vegades subcampiona del món de trial.

“Tothom hauria de conèixer un esportista català que té 37 títols”, declara la corredora terrassenca. Parla de Toni Bou, un dels seus referents. Enfilar-se per roques de la grandària d’un ós no enlluerna el gran públic. Recórrer camins estrets amb múltiples obstacles, tampoc. Conduir i aixecar una fera de 75 quilograms no atrau la màxima audiència. “Jo segueixo el trial en pista coberta dels nois per la tele i el trobo divertit. Quan entens aquest esport és més interessant”, defensa.

La Berta va començar a pilotar amb quatre anys perquè el seu pare li va regalar una moto. Prèviament, però, ja tenia cert domini amb la bici. De petita, anava cada diumenge a Sant Llorenç Savall i practicava amb la bèstia de dues rodes. Quan es va convertir en una professional del trial, va començar a entrenar-se de forma més conscient. “Vaig entrar al CAR amb setze anys i en veure l’ambient que m’envoltava vaig canviar de mentalitat”, recorda.

Per a ella, el trial va deixar de ser un hobby i va esdevenir la seva passió: “Per practicar-lo s’ha d’estar segura d’una mateixa. Necessites un excés de confiança per sobrepassar els obstacles i la por”. Segons la campiona vallesana, es requereix una força mental increïble perquè has d’estar concentrada al 100%. La Berta es defineix com una persona constant i es desplaça sovint amb la moto a diversos indrets del país per competir.

La pilot de trial viu una rutina estricta: “Em passo els matins amb la moto i les tardes al gimnàs”. El gimnàs l'ajuda a prevenir lesions, tot i que hi va més per gust. A més, compta amb l’ajuda d’una psicòloga esportiva que l’assessora a l’hora d’afrontar les carreres. L’únic moment en què desconnecta de la rutina és quan condueix una moto.

La precarietat salarial en el món del trial

“Els meus estudis són un pla B per si em canso del trial o em retiro. També m’agradaria opositar com a bombera o crear una escola de trial”. Enfilar-se amb la moto per les roques és la seva professió. Tot i això, Abellan dinamitza classes de trial de manera puntual per tenir més ingressos. Alhora, estudia un grau d’assistència sanitària i té un grau superior de condicionament físic. 

“Si guanyem, les marques ens ajuden. Si perdem, no els interessa patrocinar-nos. Valoren quedar primera o segona”. Les primes per guanyar no et donen per dedicar-t’hi una llarga vida, només per cobrir una temporada. Segons la Berta, com que no hi ha marques potents que s’ofereixin a representar les pilots de trial, aquestes s’invisibilitzen. “Les marques han de millorar la seva tasca en aquest sentit”, rebla.

Per sort, la campiona Emma Bristow, ja retirada, s’ha buscat un forat dins del sector com a comercial. No obstant això, la britànica ha estat molts anys competint per poder dedicar-se únicament a la pràctica de l’esport. En canvi, del que obté la Berta, la majoria ho ha de destinar a gasolina o a mecànics. “El 80% del que guanyo ho inverteixo en el trial”.

Tot i rebre pocs ingressos dels patrocinis, la Berta considera vital la representació de les marques. “Els espònsors volen activitat a les xarxes i sense ells no podria estar com estic ara. Quant a les xarxes, ens hem de vendre bé. Sempre des de la persona i la humilitat”. En aquesta línia, la Berta es planteja buscar algú que li doni un cop de mà amb l’edició dels posts, perquè li treuen temps d’entrenament.

Esport de risc i de natura

“El trial és un esport que t’ha de motivar perquè requereix moure’t per tot arreu”. Tal com declara la subcampiona catalana, la modalitat a l'aire lliure s’acostuma a fer en pobles aïllats a la muntanya i és difícil que hi vagin aficionats a veure’l: “Aquest esport s’hauria de practicar en llocs accessibles on pugui venir la gent”. Com a part positiva, la Berta creu que el trial serveix per connectar amb la natura i fer introspecció: “Et fa més fort físicament i mentalment”.

La corredora catalana ha estat en situacions de perill dalt de la moto. “A vegades no identifico tots els obstacles que m’envolten i penso en la forma correcta de conduir. Així em desapareix la por”. També considera que el trial és un esport de risc perquè pots caure per culpa d’un defecte del vehicle. “Cada cop aprens a caure millor”. Al trial, les alçades i les baixades són perilloses, encara que, com que no hi ha velocitat, és menys perillós que altres esports.

La pilot terrassenca, successora de Laia Sanz

Després del llegat que va deixar Laia Sanz, amb catorze campionats mundials a la butxaca, Berta Abellán té l’or mundial a tocar. Aquest cop sense la presència d’Emma Bristow (deu vegades campiona). “La clau per mantenir-se al podi és entrenar i afrontar les carreres com si fossin l'última”. Del primer subcampionat a l'últim, s’ha produït un gran canvi. “Ara em noto amb més possibilitats de guanyar”, diu.

“Estic tranquil·la de cara a aquest mundial. L’Emma m’ha motivat els últims anys. Encara que no hi sigui treballaré i competiré de la mateixa manera”. La pilot catalana no es veu guanyadora, ja que s’enfrontarà amb rivals joves que venen amb ganes. “Soc massa humil i, a vegades, per culpa d’això les rivals me l’han fotut”, reflexiona.

La Berta rep missatges d’infants i escoles que la veuen com una icona. “Ser la referent de nenes que volen practicar trial és un somni. Et motiva a seguir i a no tirar la tovallola. Potser el dia que guanyi el primer lloc ja se’m reconeixerà”. Però no és optimista: “La Mireia Badia acabava de ser campiona del món d’enduro i va deixar la disciplina”. Per tant, es resigna: “Si algun dia guanyo el Mundial, no se li donarà valor".