Arriba a Catalunya el còmic futboler que ha triomfat a França

BarcelonaA Jean-Christophe Deveney (Hyères, França, 1977) li rondava una idea pel cap: fer un bon còmic sobre futbol en el qual es pogués criticar la part fosca d'aquest esport i alhora expressar l'amor que desperta un joc en què l'idealisme encara té un lloc. Però aquest escriptor i guionista de còmics solia trobar-se les portes tancades, i això que França és la terra on més es cuida el còmic. Però el futbol perdia aquest partit i no aconseguia perforar la defensa de la indústria del còmic europeu, més enllà de vells productes com Eric Castle.

Fins fa dos anys, quan un dels còmics més venuts va ser L'altra història del futbol (Garbuix Books), el treball amb guió de Deveney inspirant-se en Una història popular del futbol (Tigre de Paper), un assaig de Mickaël Correia del 2019 en què s'explorava les relacions entre aquest esport, el poder, la política i els moviments de resistència. "Jo tenia un projecte de còmic centrat en la vida de futbolistes que permetia aprendre de la història del futbol, però em tancaven les portes. No ho aconseguia. El futbol sempre ha format part de la meva vida, el meu avi va ser jugador. I sent nascut a prop de Marsella... és normal estimar el futbol, ja que l'Olympique és un club que sense ser perfecte ha unit població molt diversa al voltant de la mateixa passió. Fa uns anys un editor em va fer arribar el llibre de Correia i em va preguntar si se'n podia fer un còmic. I, efectivament, es podia: permetia explicar bé la història del joc i com ha servit d'eina política. I ens vam posar a treballar amb Correia i Lelio Bonaccorso, un dibuixant sicilià", explica Deveney.

El futbol permet explicar històries, encara que "molta gent acadèmica, per esnobisme o pel que sigui", ho ha ignorat, com es queixa Correia, que en el seu llibre uneix fils entre els moviments polítics i l'esport. Per exemple, "Manchester era una de les ciutats més industrials del món a inicis del segle XX, amb moviments per defensar els drets dels obrers. I el 1907 hi va néixer el primer sindicat de futbolistes". No era una casualitat.

El futbol explica la història, però també ens serveix per explicar la vida de persones com Deveney, que recorda aquell avi que "era d'origen espanyol i havia emigrat al sud de França, on va jugar a rugbi i futbol. Un esportista amb compromís polític, per això gairebé participa en els Jocs antifeixistes organitzats a Barcelona el 1936". El còmic explora els casos d'un futbol militant, contraposat a un futbol convertit en negoci. "El París Saint-Germain és l'exemple paradigmàtic de futbol ultracapitalista, un club creat per l'Ajuntament de París amb el suport d'empresaris, pensant sempre en crear una marca. Al llibre, però, volem mostrar especialment models que s'escapen del discurs predominant establert sobre el futbol. Sembla que el futbol negoci sigui l'única opció possible, però no és així", diu Deveney, que va veure com es publicava la seva obra a França just quan el PSG, el gran rival del seu estimat Olympique, guanyava la Champions.

El PSG no apareix al llibre, ja que han preferit "parlar de qui ha volgut fer del món un lloc millor". El llibre parla de la lluita contra el colonialisme francès a Algèria, de les pioneres del futbol femení o de com els joves que lluitaven a favor de la democràcia s'organitzaven a les graderies dels estadis d'Egipte ara fa pocs anys. "Hem tingut jugadors com el brasiler Sócrates, que lluitava contra la dictadura. Era una època en què la joventut estava molt polititzada i somiava una societat més democràtica i més lliure. Ara vivim en una societat neoliberal, individualista, i la gent jove vol ser com Cristiano Ronaldo", diu Correia.

Per convertir un assaig en un còmic, Deveney va afegir un capítol a l'inici i un altre al final que no apareixen al llibre de Correia. Al capítol inicial es veu un grup de persones en una cafeteria que discuteixen sobre els valors del futbol. Mantenen el debat sobre si val la pena seguir aquest esport quan saps la corrupció que amaga. "Es basa una mica en experiències reals. Quan es va jugar el Mundial de Qatar, la gent parlava de fer boicot a un torneig que no respectava els drets humans. Molts ho deien, però pocs van fer boicot. El Correia i jo no ens coneixíem, llavors, però cap dels dos va mirar la final. I França la jugava! Ell va organitzar a l'hora de la final una projecció de partits antics i jo vaig mirar una pel·lícula. Sí, em vaig perdre un gran partit, però creia que calia fer-hi boicot", admet.

El petó de Rubiales a Jenni Hermoso

A la part final del còmic, Deveney i Bonaccorso van reprendre la conversa dels joves de l'inici, que entre cerveses segueixen sense posar-se d'acord sobre les contradiccions de ser una persona amb valors i estimar el futbol, moment en què citen el famós petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso. "El petó va passar quan estàvem acabant el còmic i vam ser a temps de posar-hi una referència, ja que ens va semblar una imatge molt potent. Un moment que mostrava com un home amb actituds incorrectes pot esguerrar el gran moment de dones que fa anys que lluiten. Aquell gest amaga un home que vol la seva dosi de protagonisme. Actuant així ens diu «jo soc un home, jo soc el poder»", explica. De fet, el futbol jugat per dones ocupa un lloc central del treball, que recupera les pioneres britàniques que van triomfar als anys 20, omplint estadis, abans de ser silenciades.

Bonaccorso ha jugat amb els colors per recrear les diferents èpoques que apareixen en un llibre que va de l'esport medieval a l'actual. "Havia jugat a futbol i ha fet una cosa molt interessant per recrear les escenes de joc: jugar amb la perspectiva i els angles de visió perquè et sentis com els porters o jugadors", comenta Deveney. "Estem contents amb la recepció. A França ha costat entendre que l'esport també és un espai de lluita, a diferència dels Estats Units o el Regne Unit. Després del Maig del 68, les universitats franceses i les nostres lluites van esdevenir molt espirituals, molt intel·lectuals, allunyades d'espais com l'esport. Així que veure molts adolescents llegir el còmic i les llibreries recomanar-lo ha estat un petit triomf", conclou Deveney. Ara la seva obra arriba a les llibreries en català, amb el repte de sumar joves lectors. I d'altres de no tan joves.