Barça

Les claus del Barça-Atlètic de Madrid

Les individualitats blaugranes i la proposta inicial contemplativa dels matalassers encarrilen un partit que els de Luis Enrique acaben gestionant bé

No hi han hagut cartes sorpreses sobre la taula. Tant Simeone com Luis Enrique han apostat pels seus plans principals per enfrontar-se al Camp Nou. L'Atlètic de Madrid ha plantat el seu 4-4-2 expectant sobre la gespa i el Barça hi ha fet front des de la seva estructura ample de 4-3-3 i el control de la possessió. Si més no, durant els primers 25 minuts, que és el que ha trigat el Barça en encarrilar el partit.

Replegament visitant

Potser s'esperava un punt més d'atreviment en l'Atlètic de Madrid. No en l'objectiu de sortir a pressionar a camp rival però potser sí en l'altura del camp en què es recollís. Ha tingut durant molts minuts un 4-4-2 molt contemplatiu.

Els matalassers han reculat molt, massa, i han deixat que el Barça els anés menjant terreny, sense trobar mai l'agressivitat d'altres cites. Les concessions no eren tan estratègiques com altres dies i el Barça es trobava còmode amb la pilota. No acabava de tenir recepcions perilloses (Messi, per exemple, ha trigat més de quatre minuts en entrar en joc al principi) però estava tranquil. No hi havia les ajudes defensives asfixiants d'anteriors duels.

Disposició d'atac

La manera com el Barça ha intentat crear perill ha sigut amb els seus homes exteriors en màxima amplitud. Neymar i Messi començaven els atacs enganxats a la línia de banda. Ben oberts, l'espai per a Alves i Jordi Alba eren els carrils interiors. Era, també, una manera de controlar millor les possibles pèrdues de pilota i no ser vulnerables per la zona central.

La disposició es completava amb Rakitic estirant molts metres per situar-se gairebé al costat de Luis Suárez.

Tot l'entramat ofensiu, que ha anat acumulant ocasions i arribades, se'l miraven amb disciplina Piqué i Mascherano, a l'espera d'intervenir quan l'Atlètic de Madrid activés el contraatac si es produïa algun error. Els centrals del Barça han rebut sempre l'ajuda de Busquets, l'encarregat de tancar el triangle defensiu que vigilava tots els moviments. Mandzukic i Griezmann no podien participar en transició perquè no trobaven avantatge.

Un pas endavant

L'Atlètic no intimidava i el Barça anava fent amb tranquil·litat. Estranya tranquil·litat. Ni tan sols les dures entrades que han intentat ficar els matalassers en el partit han complicat les sensacions d'un Barça que sempre trobava oxigen en els tres homes de dalt. Si no era Messi, era Neymar o Suárez els que tornaven a estirar el Barça endavant quan feia un involuntari pas enrere. De fet, Luis Enrique, com sempre, ha insistit en la basculació de la seva defensa cada cop que l'atac de l'Atlètic de Madrid reculava un metre. No podia concedir-se cap pam de terreny als de Simeone.

De tota manera, els madrilenys han intentat avançar línies superat el quart d'hora de joc, quan ja perdien. L'inici de l'acció de Bravo s'ha embrutat, amb els homes de l'Atlètic pressionant la sortida de pilota blaugrana. Davant d'aquesta situació, el refugi del porter xilè ha sigut la passada llarga sobre el salt de Neymar. Tot i no guanyar-los, el Barça ha controlat prou bé la segona jugada i ha pogut construir el joc des de la caiguda. Ja al mig del camp. Sense riscos.

Canvi a 4-3-3

A Simeone no li agradava el que estava veient i, després de consultar-ho amb el seu ajudant, ha mogut el seu equip per adaptar-lo a un 4-3-3 que havia de donar-li millors sensacions. Ha enviat Arda Turan a l'esquerra, Griezmann a la dreta i ha encaixat Koke al triangle interior.

Defensivament, l'equip baixava en un 4-5-1 que seguia esperant la pèrdua blaugrana per produir alguna cosa, idealment per fora, per on podia haver més espai que en la zona central, ben controlada pels blaugranes.

Amenaces al contraatac

No ha acabat d'anar-li bé a l'Atlètic de Madrid que no només semblava que no arribava a les cobertures (i sense necessitat que el Barça fos especialment àgil amb la pilota), sinó que s'ha sentit vulnerable a l'espai. En els pocs moments en què els visitants han pogut allargar el seu atac a camp rival, s'han vist sorpresos a la contra. El Barça ha sigut capaç de traçar ràpides transicions després de cada refús o cada pèrdua de pilota. Corrien els de dalt, als que s'hi sumava Rakitic i qualsevol altre que hi hagués a prop, ja fossin els laterals o Iniesta. Era un pla alternatiu, un pla vàlid, un pla que mantenia el to de domini.



Un penal que intranquil·litza

La segona meitat ha semblat arrencar amb el mateix to, però s'ha complicat de seguida amb un penal més que dubtós de Messi sobre Gámez que ha transformat Mandzukic. El 2-1 ha animat l'Atlètic, fins llavors poc ficat, i ha començat a introduir al cap del Barça la necessitat de gestionar. Li ha tret fluïdesa en el seu joc. El partit s'ha igualat. L'Atlètic ha començat a desplegar atacs, el Barça a respondre-hi.

Simeone s'ha atrevit a fer entrar Torres per Gabi, per plantejar un 4-4-2 força atrevit. Però quan Griezmann ha començat a fer mal entre línies, l'ha substituït per fer-hi entrar Raúl García.

El Barça, amb Busquets, ha continuat evitant el dos contra dos dels puntes amb els centrals i ha patit poc defensivament. A dalt, cada cop que Messi rebia entre línies i gràcies a la feina intimidatòria de Suárez amb els centrals, passaven coses perilloses. S'hi ha sumat Iniesta en conducció, i també Neymar. Ha arribat tard el 3-1, però abans ja s'havia viscut amb relativa calma, malgrat el parell de córners concedits i tot el que això implicava de pànic escènic pel potencial aeri dels matalassers.