Bernardo i la pissarra aixequen l’Espanyol al Ciutat de València (0-1)

Els blanc-i-blaus guanyen el Llevant amb una actuació sòlida que els permet guanyar confiança

Un salt de Bernardo en un córner ha permès a l’Espanyol aixecar-se del fang i tornar a somriure a la Lliga (0-1). Els blanc-i-blaus han silenciat el Ciutat de València amb una actuació sòbria en defensa i efectiva en atac, en un partit en què han reafirmat les bones sensacions mostrades en els dos primers partits amb Pablo Machín. El canvi d’imatge i de resultats (dues victòries i un únic gol en contra en tres duels) amb el tècnic sorià és indiscutible. L’Espanyol dormirà per sisena jornada consecutiva en descens, però aquest cop ho farà amb la sensació que ha trobat la tecla per sortir més d’hora que tard d’un fang que no fa justícia a la qualitat d’aquesta plantilla. Segona victòria del curs –totes dues a domicili– i segona porteria a zero de la temporada. I en un escenari gens senzill, un Ciutat de València on el Llevant no perdia des del març, i on l’Espanyol no guanyava en Lliga des de la temporada 2004-05 (l’únic precedent fins ara en aquesta competició). 

Machín ha tornat a apostar pel que sembla que serà el seu onze per a la Lliga, almenys durant les pròximes setmanes. Una alineació amb nou canvis respecte al partit contra el Ludogorets i només un del que va proposar davant del Vila-real (Ferreyra per Calleri). Els únics que han repetit respecte als dos anteriors duels amb el tècnic de Sòria han sigut Diego López i Bernardo Espinosa, dos dels jugadors més destacats de l’Espanyol. El porter ha tingut feina en l’inici de les dues parts, primer amb una falta de Campaña i després amb un avís d’Hernani a la represa. El central colombià, que ha passat de l’ostracisme amb Gallego a ser un fix amb Machín, ha tornat a ser clau en les jugades a pilota aturada. Si contra Razgrad va rematar fins a quatre córners, al Ciutat de València n’ha tingut prou amb rematar-ne un, amb el lateral del cos, per avançar els blanc-i-blaus a cinc minuts pel descans. Premi per la llibreta de Machín, que ha arribat a l’Espanyol amb un fitxatge sota el braç que li permet explotar un recurs que coneixia a la perfecció de l’etapa de tots dos al Girona, i que els blanc-i-blaus encara no havien explotat. 

A partir de la seguretat que li aporta el nou sistema, l’Espanyol ha confirmat el creixement defensiu que ja havia demostrat en els anteriors dos partits amb Machín. El Llevant ha sortit amb una proposta valenta, buscant la mobilitat pels costats d’Hernani i Morales, però l’Espanyol no ha permès que se sentís còmode en cap moment perquè ha combinat una pressió ordenada amb un replegament efectiu que han evitat que els blanc-i-blaus patissin en excés. Amb Machín, l’Espanyol sembla tenir les idees més clares. No juga brillant, però sí efectiu. L’inici de la jugada n’és un bon reflex: se surt en curt quan es veu clar, i quan el rival ofega, no hi ha problema en allunyar el risc amb una pilotada en llarg a camp contrari. 

Defensar amb la pilota per no patir

En un primer temps de domini altern, a l’Espanyol li ha costat tocar amb comoditat, un problema que ha anat corregint amb el pas dels minuts. Els blanc-i-blaus han tingut dificultats per trobar dins de l’àrea Ferreyra, que pràcticament no ha entrat en joc. Els de Machín, però, han fet una cosa molt bé: finalitzar tots els seus atacs. Ja fos amb un xut llunyà desviat o amb rematades desviades per defenses o el porter a córner, els espanyolistes han aconseguit no donar opció al Llevant a posar a prova la velocitat i el vertigen dels seus atacants. Machín també li ha guanyat la batalla tàctica a Paco López en les jugades d’estratègia. Inexpugnable en defensa, on sempre apareixia algun cap blanc-i-blau, i letal en atac, amb el gol d’un Bernardo renascut amb el preparador sorià. La diana ha premiat els mèrits d’un Espanyol que, només uns segons abans, havia disposat d’una rematada al travesser i d’un mà a mà de Ferreyra davant Aitor. 

En el segon temps, l’Espanyol ha sabut llegir molt bé el partit, defensant-se amb la pilota en terreny rival amb possessions llargues que han impacientat un Llevant que no ha trobat la manera de fer-li mal. De res li ha servit a Paco López donar entrada a dos puntes com Mayoral i Sergio León. De fet, ha estat més a prop el segon dels espanyolistes que no pas l’empat dels valencians. Amb Vargas com a soci principal dels dos atrevits laterals, Víctor Gómez i Pedrosa, l’Espanyol ha anat desgastant la defensa granota. L’Espanyol segueix creixent, ara ja amb tres punts fonamentals per recuperar la confiança perduda. 

Més continguts de