BARÇA

El Barça fa oficial l'adeu de Malcom

La marxa de l'extrem al Zenit obre tres vies per completar la davantera del Barça: fer l’impossible per Neymar, conservar Rafinha o apostar pels joves

Un any i pocs dies ha durat l’aventura del jove Malcom Silva al Barça. Aquest divendres al migdia s'ha fet oficial el traspàs de l’extrem brasiler al Zenit de Sant Petersburg a canvi de 40 milions d’euros bruts i cinc de variables. El campió de la lliga Premier russa, que té bitllet directe per a la pròxima Champions League, és el destí que ha escollit un futbolista amarat d’heterodòxia des que va aterrar a l’univers blaugrana. El Barça, en l'acord del traspàs amb el Zenit, s'ha reservat una plusvàlua en el cas d'una futura venda.

Fitxatges d’hola i adeu

Malcom va ser l’aposta semidesconeguda de l’exmànager Pep Segura per calmar la necessitat d’Ernesto Valverde, que demanava arguments en atac després de la inesperada tornada de Paulinho a la Xina i, sobretot, de les carbasses d’Antoine Griezmann a través del cèlebre La decisión. Al Txingurri li agradava Willian Borges, però es va haver de conformar amb un futbolista que no controlava més enllà de saber que havia progressat adequadament en dues temporades i mitja al Girondins de Bordeus. “És un fitxatge de club”, va dir amb fredor el preparador basc, tan sorprès com l’opinió pública per un interès que va aparèixer com un bolet, a instàncies de Júnior Minguella, i que va derivar en una operació llampec, culminada amb una presentació en família a les instal·lacions de Nike a Portland (EUA). Les xifres les va posar el Roma, que sí que feia temps que seguia Malcom, i el Barça només les va haver d’arrodonir a l’alça. Algú va interpretar la jugada com una revenja als despatxos pel 3-0 de Manolas i l’eliminació europea.

24 aparicions i quatre gols després, el Barça recupera la inversió per un jugador que mai va ser una opció solvent per a Valverde, ni tan sols per cobrir les lesions de Dembélé i el baix rendiment de Coutinho. Ara la plantilla blaugrana queda amb quatre atacants purs -Messi, Suárez, Griezmann i Dembélé- i dos d’adaptables que, a més, tenen un futur incert al club: Coutinho i Rafinha. Si no hi hagués sortides, serien suficients per al secretari tècnic, Éric Abidal, que en una entrevista recent a Le Parisien va donar per bona la xifra de sis davanters per afrontar tota la temporada. Però queda un mes de mercat i la línia més ofensiva de l’equip encara pot experimentar canvis substancials.

Una d’aquestes novetats fa molts dies que es cou. Des del juny, de fet. És Rafinha Alcántara, un jugador que acaba contracte l’estiu que ve i que només deixaria diners en cas d’anar-se’n ara. El València el vol i ell estaria disposat a posar-se a les ordres de Marcelino, però entre la crisi institucional que s’ha viscut a Mestalla i la ferma voluntat del Barça d’ingressar 15 milions, l’operació s’ha estancat. Mentrestant, el futbolista, ja recuperat del genoll, deixa bones sensacions als amistosos de preparació. Valverde el considera útil.

D’encara més lluny venen les ganes que té Neymar de tornar a posar-se la samarreta del Barça. El santista s’entrena tot sol amb el PSG mentre el seu entorn no para d’enviar missatges dient que no iniciarà un tercer curs al Parc dels Prínceps. “Vull tornar a casa”, ha manifestat internament, en referència a Barcelona. Però a París, de moment, només acceptarien diners -i no jugadors moneda- a canvi d’una sortida que al Barça continuen veient gairebé impossible. L’optimisme dependrà de la voluntat de Nasser al-Khelaïfi i de trobar alguna fórmula que no destrossi l’economia culer. Ahir, per exemple, L’Équipe en va esmentar una: una cessió amb compra obligatòria. Sigui com sigui, el culebró continuarà.

Un hipotètic retorn de Neymar condicionaria del tot la continuïtat de Dembélé i Coutinho, els dos jugadors que el Barça va contractar precisament per substituir-lo. Tot i que en el cas de l’ex del Liverpool, una oferta amb cara i ulls el faria saltar independentment del que passés amb l’actual atacant del PSG. Els tècnics tenen dubtes sobre la seva adaptació i creuen que a la plantilla hi ha especialistes millors que ell.

El lateral, no abans del Gamper

Finalment, hi ha dos jugadors que mereixen que se’ls consideri en el ball de davanters posterior a la sortida de Malcom. Són Carles Pérez, sensació al Japó pel seu doblet contra el Vissel Kobe, i Abel Ruiz, flamant campió sub-19 amb la selecció espanyola. Els pròxims dies, el club els explicarà quin projecte tenen per a ells. Igual que a Miranda i Riqui Puig, la Segona B els queda petita.

En el capítol d’entrades, el Barça continua treballant en un lateral esquerre que pugui oxigenar i alhora pressionar Jordi Alba. El favorit és Júnior, del Betis. Les parts són optimistes amb un acord que té un topall de 25 milions d’euros. Tot apunta que s’anunciarà després del Gamper.

Més continguts de