El dia que no deixaven entrar Tamudo a l’aeroport de Dubai

BarcelonaEl 2007 Raúl Tamudo començava les seves vacances després d’una temporada estranya. L’Espanyol havia arribat a una final europea però l’havia perdut a Glasgow contra el Sevilla. Tocat, l’equip havia acabat golejat pel Getafe per 1-5. Però quan el davanter va arribar a l’aeroport de Dubai, el policia del control de duanes li va dir que no podia entrar. “Era del Barça i no em volia veure”, recordava Tamudo aquests dies. Sí, era per culpa d’aquell gol.

El 9 de juny del 2007, després de rebre cinc gols del Getafe i de plorar a Glasgow, l’Espanyol visitava el Camp Nou en la penúltima jornada. El Barça de Rijkaard necessitava guanyar per arribar a l’última jornada per davant del Madrid, ja que els dos equips estaven empatats al liderat amb el goal average favorable als blancs, que jugaven al camp del Saragossa -que lluitava per anar a la Champions- i anaven perdent per 2-1. El Barça, amb un gol amb la mà de Messi, guanyava per 2-1, però en tot just 30 segons Van Nistelrooy va fer el 2-2 a la Romareda, i Tamudo, el 2-2 al Camp Nou. “Estava cansat, però vaig veure que Rufete agafava la pilota i vaig decidir fer un esforç per veure què passava”, recorda Tamudo. En pocs segons, tot va canviar. A l’última jornada, el Madrid va superar el Mallorca i el Barça va perdre la Lliga.

“Ningú s’ho imaginava, però el derbi és un derbi, i nosaltres no volíem acabar així la temporada. No teníem pressió i ens ho volíem passar bé. I sí, ens ho vam passar bé”, diu Tamudo. “Va ser un cop molt dur. Aquella jornada teníem la sensació que podríem superar el Madrid, perquè el Saragossa era un equip magnífic. De fet, el Madrid no va poder guanyar. No ens esperàvem aquell cop”, admet Santi Ezquerro, suplent amb el Barça aquell dia, que els aficionats de l’Espanyol coneixen com el dia del tamudazo. “Nosaltres hi arribàvem bé, i ja al camp es veia que podíem treure algun resultat positiu. Més que prendre’ls la Lliga, volíem ser protagonistes de la història, i també treure alguna cosa del Camp Nou, que no s’aconsegueix cada dia. A banda, hi ha la rivalitat. Però si hagués sigut al camp del Madrid, també hauríem volgut guanyar”, recorda l’exjugador Moisés Hurtado.

“Aquell partit va crear un mite que durarà per sempre”, comenta a l’ARA David Balaguer, aficionat de l’Espanyol i presentador del programa Hat-trick Espanyol de TV3. “Hi va haver un silenci sobtat i vaig sentir una sensació de bloqueig”, recorda Balaguer, que va assistir com a convidat al partit. “Rodejat d’un 99% d’aficionats blaugranes, amb aquell ambient, em sentia que era on no tocava”, afegeix. “Molts aficionats del Barça havíem desitjat que l’Espanyol guanyés uns dies abans l’Europa League contra el Sevilla. Aquell gol de Tamudo va canviar-ho tot. Ara, que perdin”, diu l’Enric, un soci que ja era escales avall del Camp Nou quan va arribar el gol del davanter de l’Espanyol. “Si els podem enviar a Segona, m’agradaria”, diu ara, admetent que el gol va canviar la seva manera de viure un derbi que, fins llavors, no li importava gaire.

“En aquell moment no vaig pensar que li feia mal al Barça. Estava convençut que el Madrid perdia a Saragossa. Per tant, creia que el gol no afectava gaire la Lliga. El vaig celebrar com sempre, fent un petó a l’escut, però estava més content no perquè fos un derbi, no; estava content perquè amb aquell gol passava a ser el màxim golejador de la història de l’Espanyol a la Lliga. Però un cop vaig arribar al vestidor, algú va dir-me que l’havia feta molt grossa”, explicava a Catalunya Ràdio el colomenc, que afirma que aquest gol no és el que ha gaudit o cantat més. “Si a un se’l recorda per la feina ben feta i per sortir a guanyar, benvingut sigui”, afegeix Moisés Hurtado.

“L’hauria fet igual si hagués sigut al Santiago Bernabéu contra el Madrid. Jo feia la meva feina. Però esclar, va tenir molt de pes, i els dies següents vaig adonar-me de què significava el gol”. Pocs minuts després, Iker Casillas el va trucar per felicitar-lo, els veïns del Barça li recriminaven el gol, els aficionats de l’Espanyol l’elevaven als altars. I aquell home, a l’aeroport de Dubai, no el deixava entrar: “Vaig pensar que era broma, però estava molt enfadat. Així es viu el futbol pel món. Per sort, un altre empleat va ajudar-me. I va dir-me, rient, que ell era del Madrid”.