El deure de no oblidar la teva història

L’esport és un negoci que se sosté per la seva capacitat de generar emocions i pels records. Limitar-te a ser un nou-ric, amb el monopoli d’actius de primera fila, és una fita a mitges. Barcelona pot presumir de tenir una profunda tradició de competició en el seu vessant més polièdric, de la pilota a la marató, un fenomen per ell mateix. La ciutat dels dream teams i dels Jocs del 92 va descobrir la mística de la disciplina reina de l’atletisme abans de la hipermodernització que l’ha convertit en un fenomen -sovint materialista- de masses. Es vivia al centre neuràlgic de la ciutat. Al segle XX encara no existia la tendència d’aïllar-la en centres de tecnificació construïts en grans esplanades. La primera marató d’Espanya la van disputar Robert Boix, Francesc Túnica, Conrad Miquel i Joan Santos el 1910 al Velòdrom de Barcelona, el Parc d’Sports, situat a la illa de l’Eixample ara delimitada pels carrers Muntaner, París (llavors Indústria), Casanova i Londres (antigament Coello).

El recinte es va construir mesos abans per ser una pedra angular de l’oci de la ciutat, aprofitant la dimensió mediàtica de la marató dels Jocs Olímpics de Londres (1908), que va guanyar l’estatunidenc Johnny Hayes. El dia 30 de gener es compleixen 110 anys del primer tret de sortida en clau barcelonina i de l’estrena d’un bagatge col·lectiu. “En aquell moment no va tenir cap repercussió i hi havia molta informació, perquè se’n va fer un bon seguiment informatiu”, explica al diari ARA Jordi Monge. Arquitecte de professió (Barcelona, 1972), Monge es va endinsar en el seu relat gràcies al treball d’investigació de Daniel Justribó. Les dades existien, però no havien transcendit, com a mínim a l’altura de l’efemèride. Monge va decidir retre un homenatge a la marató del 1910 reeditant-la, mantenint-ne l’essència. “Tenia la data al cap. El primer que vaig fer va ser crear una pàgina web per explicar l’episodi de la primera marató. Hi ha molta informació perquè la va organitzar un diari, i en va fer seguiment. La meva idea era repetir la prova, amb quatre persones. El projecte va anar creixent, vam tenir el suport de l’Ajuntament i és obert a tothom que hi vulgui participar”, explica, matisant que el requisit indispensable és anar vestit d’època.

La cursa es farà aquest dijous en grups de quatre, com a la versió pionera, amb dos participants fixos per intentar firmar el temps dels anys 10 (3 hores i 52 minuts); i dos més que aniran rotant en relleus. Caldrà completar un total de 96 voltes i un extra de 180,6 metres a l’antiga seu del Velòdrom, fent canvis de direcció cada 24 voltes per no carregar més una cama que l’altra. L’escenari ha mutat en un conglomerat d’ofertes gastronòmiques i de serveis. El recorregut comença ara al carrer París, davant del carril bici, entre un garatge privat i una botiga de petit comerç que es dedica a fer sabatilles de disseny.

Córrer contra l’ELA

“Volem que la gent descobreixi què va passar fa més de 100 anys. Hem preparat cartells i informació per al dia de l’exhibició, perquè els veïns coneguin la seva història”, diu Monge. Viu el running des d’un romanticisme responsable. Va ser cinc anys president de la plataforma Corredors.cat i forma part dels IPSI Runners, un grup de pares d’escola que viuen les curses com una via “integradora, per fixar-se i assolir reptes”. Ha volgut que la seva iniciativa tingui una finalitat solidària en el marc de la campanya Corredors.cat contra l’ELA. “L’ELA és una malaltia horrible. T’acabes ofegant tu mateix. I n’ets conscient, perquè el teu cap està perfectament. La gent trobarà una farmaciola per posar-hi el seu granet de sorra. Estem molt contents perquè fem diferents iniciatives i el feedback és molt bo. Has d’explicar-ho bé, això és imprescindible”.