Qui diu que no són 6 Copes?
1. Montal 0-5
El Barça tanca l’any amb 5 Copes i un repicó. Laporta es va inventar que guanyar al Bernabéu, amb exhibició, era un títol més. Per il·lusió i repercussió és així. La casualitat ha volgut que tots els últims presidents tinguin aquest moment de glòria. Començant per Montal.
2. Núñez 5-0
Durant anys, el Barça justificava la temporada guanyant el Madrid. Amb el Dream Team es va capgirar el guió. I van començar a arribar gestes com el 5 a 0 al Camp Nou, amb la cua de vaca de Romário a Alkorta o la falta de Koeman. La imatge és la maneta de Toni Bruins.
3. Laporta 2-6
L’afició del Madrid, que anys abans ja havia aplaudit Ronaldinho, es va rendir a una de les millors obres de Guardiola. Amb Messi de fals nou i Puyol fent petons al braçal, vam anar a sentenciar la Lliga al Bernabéu, el maig del 2009. Va ser gasolina per a la final de Roma.
4. Rosell 5-0
Potser la millor exhibició futbolística contra el Madrid va ser en dilluns. Les eleccions al Parlament van ajornar la humiliació a Mourinho. La velocitat de pilota va ser tan alta que, al final del partit, un jugador del Barça, foteta, va deixar tocar la pilota a Xabi Alonso al túnel de vestidors.
5. Bartomeu 0-4
La victòria espatarrant d’aquesta temporada tindrà sempre una nota a peu de pàgina. Quan Messi va entrar al camp, l’afició local, rendida, ja havia demanat la dimissió del seu intocable president. ¿I Gaspart no té gesta? Consolem-nos. Va fitxar Messi. Sense ell ni 2-6, ni 5-0, ni tants prodigis.
