Polisportiu
Esports 24/06/2021

Gerard Esteva: "La Barcelona d’Ada Colau ha abdicat de ser líder mundial en matèria d’esports"

i
Àlex Gozalbo
5 min
Gerard Esteva

BarcelonaGerard Esteva va ser reelegit fa uns dies per seguir sent president la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) durant els pròxims sis anys. Lluny de conformar-se amb el que ha aconseguit fins ara, el dirigent vol reimpulsar un sector que necessita objectius clars per superar la pandèmia.

Quin balanç fa de l’anterior legislatura?

— El balanç és molt positiu perquè, d'una banda, hem consolidat la UFEC i les federacions com un agent social indispensable per al país i perquè, des d’una perspectiva de servei i d’utilitat a les nostres entitats, hem crescut en nombre de serveis i d’activitat econòmica, cosa que ens permet donar més ajudes.

La pandèmia no se l’esperava ningú, però fa la sensació que plou sobre mullat.

— El problema és que quan va arribar la pandèmia nosaltres veníem de deu anys de retallades. L’any 2009 teníem un pressupost per a polítiques esportives de 163 milions d’euros i l’any 2017 ens vam col·locar en només 63 milions. És una retallada de més del 70% del pressupost i això ha provocat una debilitat al sector esportiu evident. Quan va arribar el covid-19, el sistema esportiu no era sòlid. Estava molt dèbil i és per això que encara ha fet més mal del que hauria fet en circumstàncies normals. El sector sense ànim de lucre, el dels clubs i les federacions, és molt més resilient que les empreses. Les empreses que hauran de tancar o han tancat com a conseqüència del covid-19 ja són el 28%. L’associacionisme té més capacitat per aguantar i superar una situació de crisi.

Les eleccions van reforçar el seu projecte.

— El que hem vist és un aval a la gestió que s’ha fet aquests últims sis anys, des del juliol del 2014. Hem posicionat la UFEC com un agent social indispensable per al país. Això significa defensa dels drets de l’esport, del model esportiu, dels interessos de les entitats, del pressupost, del servei essencial o de la conselleria d’Esports. Són uns objectius molt clars del sector que nosaltres hem intentat capitalitzar. El que és rellevant a la vida no és ser importants, sinó ser útils, i nosaltres hem invertit molts recursos tant en les federacions com en els seus clubs perquè tinguin el millor servei. Tot això ha sigut possible gràcies al fet d'haver ampliat tota l’àrea de negoci. Això ens permet reinvertir tots els recursos en les nostres entitats. Hem fet una aposta molt forta per les dones, tant a la junta directiva com a l’executiva. Hem de donar exemple a la resta d’entitats del país. A més, hem apostat per la seva formació i per l'empoderament.

Quins han de ser els pals de paller del nou projecte?

— Nosaltres tenim tres reivindicacions molt clares que hem de poder assolir. La primera és que l’1% del pressupost de la Generalitat es dediqui als esports. És l’exigència mínima perquè és la mitjana que hi ha a Europa. La segona és que l’esport sigui declarat servei essencial. Els països d’arreu del món han utilitzat l’esport com un element estratègic per lluitar contra la pandèmia, però Catalunya ha perdut una oportunitat i ha criminalitzat el sector prohibint la seva activitat. Aquí s’ha vist l’esport com un problema i no com part de la solució, com ha passat a la resta del món. La tercera és que l’esport tingui una conselleria pròpia i, per tant, el reconeixement que es mereix. Tot això es pot traduir en la llei de l’esport, que actualment està en tramitació al Parlament de Catalunya. La iniciativa legislativa popular és el vehicle per transformar una administració que en aquest moment no està sent eficaç i no està donant resposta a les necessitats de les federacions i dels seus esportistes. Som persistents i tenim voluntat ferma, continuarem lluitant. En el món de l’esport sabem que el que importa no és com comença un partit sinó com acaba.

El color polític de la secretaria general de l’Esport ha canviat. Pot ser rellevant?

— En política el que importa són les persones, no els colors polítics. Hem de veure com l’Anna Caula acaba construint el seu equip i com es relaciona amb el sector. Nosaltres estem esperançats perquè es tracta d’un projecte nou, d’un full en blanc que podem anar escrivint entre la societat civil i el Govern. El que esperem és que siguem capaços de construir de forma col·lectiva un futur que doni resposta a les necessitats del sector. Nosaltres tenim molt identificades les mancances; ara es tracta d'aportar solucions.

Gerard Esteva

Quina opinió té del projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern?

— Nosaltres hi hem apostat des del primer moment. Els Jocs Olímpics són responsables des d’una perspectiva ecològica, econòmica i de justícia social. És molt important que la població conegui els avantatges d’un projecte molt treballat que portarà grans beneficis a la població de Catalunya. És una oportunitat perquè Barcelona s’obri als Pirineus.

Quin paper ha de tenir Barcelona com a locomotora del sector?

— Nosaltres estem molt preocupats. La Barcelona d’Ada Colau ha abdicat de ser líder mundial en matèria d’esports. Fa uns anys ocupàvem la segona posició en el rànquing internacional de ciutats esportives i la situació ha anat empitjorant. No hi ha cap mena d’estratègia de projecció esportiva i, en un context internacional, si no planifiques a mitjà i llarg termini, és impossible organitzar competicions. Barcelona no creu en l’esport i això fa que es perdin moltes oportunitats. El dèficit d’infraestructures esportives està creixent perquè, a més, el govern de Colau està destruint les instal·lacions poliesportives dels col·legis per plantar-hi arbres. Estan criminalitzant l’esport amb un missatge nefast.

En quins àmbits ha de créixer la UFEC?

— En el sector dels esports electrònics, on hem desenvolupat una lliga catalana de manera transversal. És una aposta moderna que complementa l’activitat ordinària de les federacions. L’èxit és espectacular. L’altre projecte que hem posat en marxa des de la nostra fundació és el de digitalitzar el món de l’esport amb càmeres automatitzades i intel·ligents per poder retransmetre en directe totes les competicions de tots els esports. Això marcarà un abans i un després en la visibilitat de l’esport, en les dades objectives i en la generació d’ingressos per publicitat. Això servirà per finançar l’esport base.

Quin paper han de tenir els projectes socials?

— Hi ha dues línies importants. La primera és una aposta decidida pels projectes internacionals, i participem en molts d’ells. La segona és la creació d’una àrea social per donar oportunitats a joves en risc d’exclusió. És un àmbit cabdal per a nosaltres.

stats