Escenari de luxe per a un test de nivell

Londres (enviat especial)Galeries d’art i negocis de moda, amb veïns elegants que abans d’arribar a casa fan una copa de vi francès. I aquí, al mig d’un barri elegant, s’hi aixeca una estructura de ciment en què només les banderes i els cartells et permeten saber que es tracta d’un estadi: Stamford Bridge. Incrustrat entre un vell cementiri i un centre comercial, l’estadi del Chelsea porta dies amb una cartell de fusta, propi d’altres èpoques, que anuncia que no queden entrades per al partit contra el Barça. “ Sold out ”. El retorn del Barça a un escenari ben conegut ha aixecat tanta expectació que la sala de premsa -situada al tercer pis de l’edifici, on també hi ha un hotel, just a sobre el camp- va quedar-se petita, amb periodistes estirats sobre les moquetes, tan britàniques, mentre Ernesto Valverde deixava clar que a la Champions cal disfrutar. Antonio Conte, en canvi, afronta el partit amb un esperit diferent: caldrà patir.

El Barça torna al Bridge, a un estadi on ja fa anys que escriu pàgines de la seva història particular, amb derrotes i triomfs. El retorn al camp del Chelsea (20.45 h / TV3 i Antena3) arriba amb els homes de Valverde al capdamunt de la classificació a la Lliga, dominadors quan es consulten els fulls d’estadístiques però amb certa sensació de cansament les últimes jornades. “La Champions és diferent, motiva més jugar aquests partits”, avisava a la prèvia Ivan Rakitic.

Al davant, un Chelsea que accepta que el Barça és favorit, malgrat que en les últimes jornades ha aconseguit aturar la mala ratxa de resultats que fa poques setmanes va arribar a generar dubtes sobre si Conte acabaria la temporada. Els blues, amb les baixes del defensa David Luiz i el migcampista Bakayoko, tenen clar que els toca cedir la pilota al Barça i pressionar amb la velocitat dels seus homes d’atac, en un partit en què la verticalitat serà sinònim d’un guió ideal per als anglesos. Marcos Alonso, totalment recuperat de les seves molèsties, tornarà a ocupar el carril esquerre, mentre que Álvaro Morata -ja recuperat d’una lesió a l’esquena ja va tenir minuts en els dos últims compromisos- podria tornar a liderar l’atac, acompanyant la gran estrella local, Hazard, i Willian. “Ells tenen una manera de jugar molt marcada, molt particular, tot i que el Girona juga amb un sistema més o menys similar”, va apuntar Valverde. L’exblaugrana Pedro segurament serà suplent, a diferència de Cesc, en un Chelsea que buscarà trencar el control del joc del Barça, que intentarà imposar la seva llei amb el dubte de qui acompanyarà al mig del camp Rakitic, Busquets i un Iniesta que encara provoca malsons entre els aficionats blues.

Valverde no podrà comptar ni amb el brasiler Philippe Coutinho -que mirarà el partit per televisió perquè ja va jugar a la Champions amb el Liverpool- ni amb el portuguès Nélson Semedo, la baixa per sanció del qual confirma Sergi Roberto al lateral, lluny d’un mig del camp on André Gomes, Paulinho i Dembélé es disputen una sola plaça. La resta, l’equip de gala. Messi torna a un escenari que li és molt conegut, igual que l’uruguaià Luis Suárez. Ara, l’argentí no ha aconseguit marcar-li al Chelsea, tot i que va ser en aquest estadi que va fer una de les primeres exhibicions europees, en una nit en què Del Horno va acabar expulsat i José Mourinho va descobrir que no es portaria bé amb aquest argentí menut.

I és que cada partit entre els dos equips ha sigut diferent. Ha consagrat Ronaldinho i Messi, ha tancat el cicle de Guardiola i ha convertit Iniesta en un símbol. És un partit especial. I no es pot fallar.