Espanya es juga el seu futur al Mundial visitant el país que es nega a reconèixer

BarcelonaI pensar que encara hi ha persones que defensen que la política no forma part del futbol, quan diferents seleccions lluiten per jugar un Mundial a Qatar, un estat que utilitza l’esport per legitimar la seva política, tant la interior com l'exterior. Una d'aquestes seleccions és Espanya, que corre el seriós risc de perdre’s per primer cop la fase final d’un Mundial des del 1974 si punxa al camp de Kosovo (20.45 h / TVE1). Sense Gerard Moreno i Gayà, i amb el dubte de Jordi Alba, Espanya necessita endur-se el triomf i que Suècia punxi a Atenes per aspirar a la primera posició. L’escenari, l’estadi Fadil Vokrri de Pristina, no ajuda. A Kosovo esperen la visita d’Espanya des de fa mesos amb il·lusió, per dues raons: una d'esportiva, ja que encara tenen opcions d’atrapar Espanya a la classificació, i una de política, ja que l’estat espanyol no reconeix Kosovo. 

Quan es va jugar el partit d’anada a Sevilla el març del 2021, el govern espanyol va enviar a la seva federació de futbol unes normes on es demanava considerar l’himne kosovar quan s’anunciava per megafonia com a música en comptes d’himne, a més de mantenir les banderes d’Espanya i de Kosovo en posicions diferents i allunyades. Al final, l’himne va sonar amb normalitat, però tant els membres de la federació com els periodistes de Televisió Espanyola van parlar de “territori de Kosovo” o “l’equip de la Federació de Kosovo”. Al senyal de televisió, al marcador que apareixia dalt de la pantalla en tot moment, Espanya apareixia amb tres lletres en majúscula (ESP), però Kosovo, en minúscula. A les xarxes socials, de moment la federació espanyola parla d'arribar a Pristina, la capital. No fa servir Kosovo.

Espanya és un dels països que no reconeix Kosovo, la regió que el 2008 va declarar unilateralment la independència de Sèrbia. Malgrat que Espanya va donar suport a la missió militar per ajudar els kosovars durant la guerra dels anys 90 i a principis del segle XXI, després es va negar a acceptar-ne la independència perquè significava un cas d’unilateralitat a Europa que podria establir un precedent per a Catalunya i el País Basc. El president de la federació de futbol local, Agim Ademi, defensa a l’ARA: “Cada país té dret a defensar la seva política i les seves idees, però un cop Kosovo ja fa anys que juga, crear aquestes situacions al futbol em sembla un desgavell. Igualment, l’ambient serà festiu. Sabem diferenciar esportistes de polítics, però la nostra bandera lluirà ben alta”. Ademi admet que, per a ells, rebre en tot just cinc dies dos dels estats que no els reconeixen, Grècia i Espanya, “és una satisfacció”. L’estadi estarà ple i es repartiran banderes kosovars abans del partit.

Amb 10.909 km² i menys de dos milions d’habitants, Kosovo és un territori disputat entre Sèrbia i la població local, majoritàriament albanesa. Després d’anys de violència i una cruel guerra, Kosovo va convertir-se en l’estat més jove d’Europa, tot i que 35 països de tot el món, entre els quals hi ha la Xina i Rússia, no el reconeixen. A les Nacions Unides els estats que han reconegut Kosovo són majoria, cosa que ha permès a aquest petit estat balcànic gaudir de la independència i competir en l'àmbit esportiu. Malgrat tot, el govern espanyol no ha respectat aquestes consideracions els últims anys. El primer incident va ser als Jocs del Mediterrani de Tarragona del 2018, quan la bandera kosovar no va formar part de la desfilada inaugural. El Comitè Olímpic Internacional va arribar a recomanar no concedir a Espanya el dret de disputar competicions fins que no respectés els símbols de Kosovo després de no fer sonar l’himne kosovar en un mundial de karate. Ara Espanya es juga part del seu futur en un territori que no reconeix, però on juga una selecció legalment oficial, en un estat independent. I tot, la mateixa setmana que Dinamarca ha jugat un partit oficial contra les Illes Fèroe, territori autònom danès que pot jugar a nivell oficial perquè els danesos ho permeten. I perquè la legislació del futbol permetia als anys 90 que la selecció d’un territori sense estat pogués jugar si hi havia un acord –una legislació que es va canviar per petició de la Federació Espanyola–. Ara per tenir selecció cal tenir estat. I ni així Espanya veu amb bons ulls la presència de Kosovo.