El Girona lliga les bases d’una plantilla històrica

GironaQuan falten menys de tres setmanes per viure el final del debut gironí a l’elit, la secretaria tècnica té els ulls posats en la confecció d’un segon projecte que premiarà l’altíssim nivell mostrat en una temporada de somni. De fet, la feina ben feta ja ha obtingut els seus fruits amb l’entrada del 2018. Alcalá, Juanpe, Aday, Àlex Granell i Portu han vist allargats els seus vincles. S’hi ha de sumar Pere Pons, renovat abans de començar el campionat. 15 jugadors tenen el contracte assegurat per a la temporada que ve, una xifra que s’eleva a 18 si comptem l’execució de la compra de Muniesa i els retorns de Coris i Rubén Alcaraz, dels quals es desconeix el destí. Nou dels onze titulars habituals, excepte els carrilers Maffeo i Mojica, tots dos cedits i el colombià amb una opció de compra, tenen tots els números per continuar. Amb la incògnita del futur de Pablo Machín, que no donarà a conèixer la seva decisió mentre hi hagi possibilitats d’accedir a l’Europa League, ja s’està parlant amb Bounou i Borja García, que acaben el 2019 -el madrileny té una clàusula en funció dels partits jugats que ampliaria el vincle fins al 2020.

Si el tècnic sorià no continua, el model patirà una sacsejada. Ara, però, tot són especulacions al voltant d’una plantilla en què el caixet de tots ha pujat. Segons el portal web Transfermarkt, els gironins són el 12è equip amb millor valor de mercat, amb 75,5 milions, però estan situats per sobre de clubs com la Reial Societat (181,8 milions), el Celta (157,5), l’Athletic (190,4) o l’Espanyol (93,9). Homes com Portu (10 milions de valor), que ha renovat dues vegades aquest curs; Stuani (7,5), màxim golejador amb 19 gols; Bernardo (7), Juanpe i Pere Pons (5) o Àlex Granell i Muniesa (4), estan creant un patrimoni que el Girona no tenia. En cas d’alguna venda, arribaran diners per fitxar els substituts.

Vacants a cobrir

La porteria i l’eix central són les posicions on no s’esperen grans sacsejades perquè tothom té contracte amb vigència. Sota els tres pals, Bounou ha guanyat clarament la partida a un Gorka que podria sortir si rep una oferta que li permeti recuperar el protagonisme perdut. Machín disposa de cinc centrals per a les tres posicions del seu dibuix, cosa que indica que falta un jugador per tenir les peces doblades. El Girona haurà d’invertir diners en Marc Muniesa i hi ha futbolistes com David Timor, Carles Planas i Rubén Alcaraz que ofereixen rendiment immediat. La gran incògnita resideix als carrils, on només Aday, el mateix Planas i Coris tenen contracte. Amb Mojica s’intentarà fer un esforç econòmic mentre que la continuïtat de Maffeo sembla inviable. L’objectiu, sempre que el tècnic sorià dirigeixi el Girona, és tenir cinc jugadors a causa de l’exigència de la posició. Un repte que ja s’ha intentat aquest curs, sense èxit.

Les principals operacions es faran del mig del camp endavant. “Assegurats” Pere Pons i Àlex Granell, Eloi Amagat -l’únic jugador que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella de Tercera a Primera- acaba contracte i encara no ha rebut cap oferta de renovació. Aleix García, que també conclou la seva cessió, i Timor han gaudit d’escassos minuts per demostrar la seva vàlua, fet que pot condicionar un futur que rebrà Rubén Alcaraz amb els braços oberts. A les mitjapuntes, ningú pot discutir el rendiment de Portu i Borja García, com tampoc l’olfacte de Stuani. Trobar futbolistes que acceptin un rol més secundari no serà fàcil. Només el Choco Lozano, arribat el passat mercat d’hivern, assegura el fons d’armari. Douglas Luiz, Boulaya -el Metz farà efectiva la clàusula obligatòria sigui quin sigui el seu destí- i Olunga s’acomiadaran quan acabi la temporada. Els despatxos de Montilivi no deixen de treballar, rastrejant el mercat a la recerca de les peces adequades -també s’ha de tenir en compte el paper dels jugadors del Peralada- que augmentin la competitivitat d’una plantilla que tindrà més fronts oberts si s’arriba a l’Europa League, amb una sacsejada al calendari sense precedents: el Girona hauria d’estar competint a finals de juliol. Beneït problema quan es té tanta feina avançada.