Publicitat
Publicitat

Futbol

El Girona poleix el talent a Vilablareix

Els 11 minuts de Pedro Porro a la Copa personalitzen el bon moment del futbol base blanc-i-vermell

El planter del Girona està d'enhorabona. La gran feina portada a terme durant els últims anys ha contribuït a crear la millor collita històrica d'un club que contempla, amb orgull, el creixement del seu futbol formatiu. Repartits en 16 equips, més de 300 jugadors competeix, per primer cop, en les seves màximes categories. S'estan formant, il·lusionats, amb l'aspiració de travessar la línia dels escollits. Sent conscients que el camí és llarg i ple d'obstacles, però sense perdre de vista que al final del trajecte els esperen Montilivi i el Municipal de Peralada. De la mà del juvenil, els primers resultats no han trigat a arribar. Empatats amb el Barça al capdavant de la divisió d'honor gràcies a un començament de temporada majúscul, han comprovat com Pablo Machín els premiava la feina donant 11 minuts a l'extremeny Pedro Porro en el partit de Copa d'aquesta setmana contra el Llevant. Una picada d'ullet com a reconeixement amb un missatge entre línies molt significatiu: les oportunitats estan a l'abast de qualsevol. "Aquest gest enforteix la nostra tasca i serveix per adonar-nos que no estem tan lluny del futbol professional", explica Àlex Marsal (Girona, 1979), el tècnic escollit per liderar un projecte que, passades 14 jornades de campionat –aquest cap de setmana s'acabarà la primera volta–, llueix uns registres brillants. Amb deu victòries, un empat i tres derrotes s'han convertit, per mèrits propis, en la fornada juvenil més atractiva dels últims temps. "Érem conscients del talent d'aquesta plantilla, han interioritzat els conceptes molt ràpidament. Estem creixent a una velocitat important i els resultats ens acompanyen". Nodrir el club de possibilitats és el primer pas per tractar de normalitzar una situació inhabitual durant els últims anys. "El gran objectiu és formar futbolistes amb la capacitat de sumar. La convocatòria del Pedro o el fet que altres nois entrenin amb el Peralada [Pachón ja ha debutat] és més important que qualsevol classificació. Això dona sentit a la nostra feina i fa que el disseny sigui engrescador, ja que tenim uns aparadors molt llaminers".

Amb un projecte encapçalat per Albert Siria, director esportiu del planter, i Santi Pou, l'ideòleg de la metodologia, l'èmfasi es focalitza en el col·lectiu. "Ha sigut el Pedro, però podia haver sigut qualsevol altre, i tots tenen clar que el premi és grupal. Sense l'ajuda dels seus companys, no l'haurien convocat. I el mateix passarà d'ara endavant. Hem de mantenir el llistó alt i seguir creient que, si el primer equip o el Peralada ens necessiten, qualsevol jugador respondrà correctament". Sis dels set integrants del cos tècnic compatibilitzen les obligacions laborals amb la tasca de formadors. Només se n'escapa l'Iñaki, el preparador físic immers en la dinàmica del primer equip. "No tenim el potencial econòmic d'altres entitats, però sí que sabem on volem centrar els nostres recursos. Els fonaments són sòlids, tothom hi està involucrat i té la convicció adequada. Això és clau", assegura qui, fa uns anys, necessitava recol·lectar diners amb la venda de butlletes per poder comprar pilotes perquè els jugadors entrenessin.

Un model de club

El Girona, a semblança del que fan entitats com el Deportivo i el Sevilla, concentra els nois que s'incorporen al club en un mòdul de la Residència Universitària del Campus de Montilivi (RESA). Fins a 28 futbolistes –cadets i juvenils– esmorzen, dinen i sopen plegats, seguint la dieta personalitzada del nutricionista Sergi Mateo, que també planifica els àpats dels jugadors del primer equip i del filial. A banda dels estudis del matí i dels entrenaments de la tarda, l'Iñaki els confecciona un pla de treball físic individualitzat que segueixen fil per randa. No es deixa res a l'atzar. "Tenim nois de les Canàries o de Barcelona que s'han desplaçat a viure aquí, el Pedro que ve de Madrid, un georgià… Els entrenadors no només ens dediquem a dirigir o formar, també eduquem. És habitual que tinguin davallades, ja sigui a l'institut o per la convivència. La nostra obligació es cuidar-los i ajudar-los en la seva adaptació, no deixen de ser nens". La capacitat psicològica adquireix més força que mai. "Si als adults ens costa, imagina't a ells. Per arribar a l'èxit en la vida, o ets un privilegiat mental o no hi arribes. Avui dia hi ha molts jugadors amb talent, però ser fort mentalment marca les diferències".

El bon moment que es viu a Vilablareix no passa desapercebut i és freqüent que diferents personalitats hi facin acte de presència. El president Delfí Geli, Quique Cárcel i Iván Hammouch, de la direcció esportiva o l'entrenador de porters Omar Harrak són dels més habituals. També Arnau Sala i Xavier Punsí, del Peralada. Fins i tot, jugadors com Àlex Granell, Eloi Amagat i Marc Muniesa s'hi deixen veure. A Pablo Machín la informació li arriba perfectament detallada i a l'acte. "Aquesta és la millor recompensa personal que puc tenir, sent conscient que ningú regala res. Els nois veuen que tenen els seus somnis molt a prop", conclou, somrient, un entrenador que acumula més d'una dècada dirigint equips del planter blanc-i-vermell.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT