FUTBOL

Mark Aspinall: “Guardiola ens ha dut a un altre nivell, sobretot per l’estil”

Cofundador de la penya oficial del Manchester City a Barcelona

Quan Mark Aspinall (Manchester, 1961) va decidir impulsar una penya del Mancheseter City a Barcelona, l’equip blau cel malvivia a la Segona Divisió anglesa. Qui li hauria dit que, un parell de dècades després, el club del seu cor seria campió de tot a Anglaterra -després de guanyar els quatre títols del país en una mateixa temporada-, amb l’afegit de dues Copes de l’equip femení. Aquests trofeus -tots ells els originals, excepte la Community Shield- van visitar la redacció de l’ARA en el marc del 2019 Trohpy Tour. I el Mark, que fa tres dècades que viu a Catalunya, els va poder tenir, per primera vegada, a només un pam.

Fa tres dècades que és a Barcelona. Com se sent, tenint la possibilitat de tocar els trofeus?

Bé, tocar no he arribat a tocar-los per un tema de seguretat [riu]! Però sí, és molt especial. Mai havíem somiat que tindríem un equip així. Als anys 80 i 90 el somni era arribar algun dia a alguna final, encara que la perdéssim. Van ser temps molt difícils, fins que va arribar el xeic i el seu nou pla. I Guardiola ha sigut la culminació, tot i que espero que no sigui el cim.

Abans de Guardiola, però, el City ja va començar a aixecar el vol.

S’havien guanyat dues lligues, una amb Mancini i una amb Pellegrini. També una Copa, la Copa de la Lliga... Però una cosa és que guanyis un trofeu de tant en tant i una altra és guanyar tots els trofeus. I més en un país on és tan difícil guanyar-ne. Potser el que més. Mai havia passat. I que ens passi a nosaltres, que fa 15 anys érem un club amb ambicions molt humils...

Tot gràcies a Guardiola?

No, tot no. Però Guardiola ens ha portat a un altre nivell. I més que res, l’estil del joc. Penso que ell mateix se’n va adonar el primer any, que va ser l’únic de la seva carrera com a entrenador que no va guanyar res. Estava molt decebut, pel seu grau d’exigència. Però el suport que va tenir de dins del club i del seu entorn va ser total, i això li va donar moral. Ell ho havia dit alguns cops, que si allò hagués passat en algun altre club europeu hi hauria hagut problemes. Però al City li deien: ens agrada com juguem, tirem endavant.

¿Falta la Champions com a cirereta del pastís?

És un objectiu molt interessant, òbviament. Però no creiem que puguem guanyar tots aquests trofeus cada temporada. Nosaltres volem arribar al final de temporada amb opcions a la lliga, i a la Champions volem arribar a semifinals o a la final. És una competició d’on l’any passat ens van fer fora per culpa del VAR. I si hagués existit fa dos, segurament hauríem passat ronda. A veure si aquest any tenim sort. Third time lucky! [A la tercera va la vençuda.]

Aquest any la Premier sembla complicada.

Encara que el Liverpool ens porti vuit punts no passa res, perquè el 2012 el United també ens en portava vuit a l’abril i vam guanyar la Lliga. Tranquils! Tranquils!

¿Ha notat més interès a la penya, ara que el City és més guanyador?

Sí i no. El nucli som els mateixos dotze o vint que ens vam trobar un dia a Barcelona per fer quatre cerveses i veure els partits d’un City que, llavors, era a Segona. Sí que hi ha mostrat molt més interès la gent d’aquí, gràcies a la presència del Pep, i també de jugadors espanyols i un parell de catalans, com l’Eric Garcia. El club ha entrat al radar de tots els països d’Europa. A Barcelona, per exemple, la gent deia únicament Manchester per referir-se al United. A nosaltres ens obviaven. I això dol molt, perquè el camp del United no és ni dins la ciutat de Manchester [riu]!

Més continguts de