FUTBOL

Mor José Antonio Reyes, l’extrem que sempre serà estimat al Pizjuán

El futbolista d’Utrera va morir aquest dissabte als 35 anys en un accident de trànsit

El món del futbol i de l’esport en general va patir una commoció ahir per la mort als 35 anys del futbolista José Antonio Reyes arran d’un accident de trànsit. Molt probablement, la causa va ser una punxada degut a l'alta velocitat a la que conduïa (s'estima que a 237 km/h). El vehicle va sortir-se de la carretera, va estavellar-se contra uns blocs en obres i es va incendiar. El succés va tenir lloc a les 11.40 h a l’autovia A-376, que va de Sevilla a Utrera, la ciutat natal de Reyes. El futbolista tornava cap a casa després d’entrenar-se amb l’Extremadura, el seu actual equip. Reyes, que no havia sigut convocat per al partit contra el Cadis, viatjava acompanyat de dos cosins seus, Jonathan Reyes, també mort en l’accident, i Juan Manuel Calderón, que va ser traslladat a l’hospital amb ferides greus.

A la carretera on es va produir l’accident hi ha la ciutat esportiva del Sevilla, la casa en què Reyes es va formar fins a convertir-se en un dels jugadors més estimats per l’afició. Amb només 16 anys va debutar a Primera amb el conjunt andalús, amb qui va disputar 253 partits en dues etapes i del qual va ser capità. Després de convertir-se en el debutant més jove de l’entitat andalusa, quatre temporades i mitja després va fitxar per l’Arsenal el gener del 2004 per un xifra pròxima als 20 milions d’euros. “No me’n penedeixo, el Sevilla necessitava els diners”, diria anys després.

A Anglaterra es va convertir en el primer futbolista de nacionalitat espanyola a guanyar la Premier, però mai es va adaptar del tot. El clima, l’idioma... no va ser fàcil per a un jugador nascut a l’assolellada Utrera. Amb els gunners també va guanyar la Community Shield i la FA Cup i va arribar a la final de la Champions, que va perdre contra el Barça en un duel en què va entrar a pocs minuts del final. Amb un protagonisme cada cop més minvant, la temporada 2006-07 va ser cedit al Reial Madrid en una operació tancada al límit del mercat de fitxatges. Al Madrid -equip contra el qual, el 2003, havia signat una de les seves millors nits com a futbolista del Sevilla, quan va servir tres assistències en una golejada per 4-1 al Sánchez Pizjuán-, Reyes tampoc va poder desplegar el seu millor futbol, però queden per al record els dos gols que va marcar contra el Mallorca en l’última jornada de la Lliga del 2007, que van guanyar els blancs.

La temporada següent les coses no li anirien millor a un futbolista que va enamorar a Sevilla però que va veure com la seva carrera es diluïa per moments lluny de casa. Després d’estar cedit al Madrid, l’Arsenal el va vendre a l’Atlètic de Madrid, on va tenir una rebuda hostil de l’afició per haver jugat amb els blancs el curs anterior tot i que havia estat en l’òrbita matalassera. En la seva primera temporada amb l’Atlètic va firmar un dels seus anys més grisos i no va fer cap gol. El curs següent va ser cedit al Benfica, on va tenir d’entrenador Quique Sánchez Flores. Després de guanyar la Copa de la Lliga amb el conjunt portuguès, va tornar a l’Atlètic de Madrid, on va refer-se del seu primer any i va guanyar-se l’afició. Malgrat començar el curs 2009-10 com a suplent, la destitució del tècnic Abel Resino i l’arribada de Sánchez Flores li van retornar el somriure. Va guanyar l’Europa League del 2010 i va obrir la llauna en la final de la Supercopa d’Europa que els matalassers van alçar l’agost d’aquell mateix any.

Retorn a Sevilla

El seu final d’etapa a l’Atlètic va estar marcat per la seva tortuosa relació amb Gregorio Manzano, tècnic que havia substituït Sánchez Flores. Finalment, el gener del 2012 va ser traspassat al Sevilla (al final d’aquella temporada l’Atlètic acabaria guanyant l’Europa League, títol que també pertany a Reyes). En el seu retorn a casa, el futbolista d’Utrera va estar al Sevilla fins a l’estiu del 2016. Les lesions van frenar la seva continuïtat, però amb l’equip de la seva vida va guanyar tres Europa Leagues seguides; l’última, com a capità (2014, 2015 i 2016).

La temporada 2016-17 va ser l’última de Reyes al futbol de màxim nivell i la va jugar a l’Espanyol. Després de no renovar amb el conjunt català passaria pel Córdoba, a Segona, i pel Xinjiang Tianshan Leopard de la Segona Divisió xinesa per tornar, el gener passat, al futbol espanyol com a jugador de l’Extremadura.

La seva mort ha colpejat el món del futbol. Les mostres de condol i de reconeixement són incomptables. Els partits de Segona d’avui estan suspesos. El futbol plora la mort de Reyes, l’extrem que feia somiar el Pizjuán.

Més continguts de