LLIGA DE CAMPIONS

El PSG sobreviu al plantejament d'Emery

El tècnic és el gran assenyalat de la derrota parisenca a l'anada dels vuitens de Lliga de Campions

Tranquil·litat i comprensió, sense fer sang. El París Saint-Germain ha sobreviscut a la desfeta contra el Reial Madrid a l'anada dels vuitens de la Lliga de Campions (3-1). 'L'Équipe' i la seva portada d'aquest dijous, amb un rotund "Això no s'ha acabat", parlen d'un exercici de positivisme en l'entorn mediàtic del vestidor. El crèdit de la plantilla és superior -de moment- al record de l'eliminació continental de la temporada passada al Camp Nou. La vida continua a la capital francesa, a falta de l'assalt definitiu. "Els titulars de la premsa són un bon termòmetre emocional, i en aquest cas és sorprenentment bo. Hi ha molta esperança: França creu que el seu club pot passar i que l'eliminatòria està oberta. És una lectura que trenca amb el fatalisme habitual quan les coses no funcionen", explica a l'ARA Alain Valnegri, narrador de la Ligue 1 de futbol a beIN Sports.

"La presència de Lo Celso va ser incomprensible: és un jugador molt jove i no té experiència en aquest tipus de partits i en aquesta posició"

Alain Valnegri Comentarista de beIN Sports

Una derrota, però, és una derrota. El xoc entre les expectatives prèvies a l'enfrontament i el resultat han obert diferents fronts. El periodista detecta que el debat se centra en la figura d'Unai Emery i el seu plantejament. Primer en l'inicial, amb un onze sense el capità Thiago Silva i Ángel Di María i la presència dels joves Presnel Kimpembe i Giovani Lo Celso. "L'alineació diu moltes coses. Posar-hi d'inici Kimpembe va ser valent. Amb la seva titularitat va voler demostrar que té capacitat de decisió al marge de les pressions polítiques de l'entitat. La presència de Lo Celso és incomprensible: és un jugador molt jove i no té experiència en aquest tipus de partits i en aquesta posició. Entenc que volia donar continuïtat als últims partits, però tenia més sentit apostar per Di María. L'argentí viu un gran moment, i el seu passat blanc podia ajudar a sumar més caràcter al duel. No aconsegueixo entendre per què no va tenir cap minut. Era la millor solució per obrir el camp", analitza.

Decisions a banda, el PSG va funcionar fins a l'últim quart d'hora de partit. Havia sabut mantenir la iniciativa habitual i espolsar-se els dubtes, especialment en la segona meitat, amb 1-1 al marcador. Va ser llavors quan Emery va pecar de prudent canviant Cavani pel lateral Thomas Meunier. "Va enviar un missatge molt negatiu als seus futbolistes: en el moment en què l'equip estava jugant bé, controlant la possessió i generat perill, substitueix l'únic 'killer' que té a la plantilla per un lateral. Demostra immaduresa. És un recurs que, a més, no ha utilitzat gaire, i que col·loca Dani Alves a la zona de creació. El brasiler no és un migcampista que ajudi a obrir espais i a generar entre línies. La idea era cobrir la banda dreta, però no va funcionar; els dos últims gols del Madrid van arribar per aquí", diu Valnegri.

"El canvi de Meunier per Cavani va ser un missatge molt negatiu per a l'equip. La gent s'adona que es repeteixen els mateixos errors al màxim nivell competitiu"

El missatge de l'entrenador

La capacitat d'autocrítica del preparador basc va ser discreta a la roda de premsa. Va justificar el seu moviment de peces amb un argument tan personal com intangible: "Era el moment de fer-ho". La justificació es va arrodonir amb la figura de l'àrbitre Gianluca Rocchi. Emery i el president, Al-Khelaifi, van dir públicament que Lo Celso no va fer penal sobre Toni Kroos i que Sergio Ramos sí que va cometre una infracció per mans a l'àrea local. "L'àrbitre pot xiular penal o no, però Lo Celso és molt ingenu. Si agafes de la samarreta d'aquella manera algú, t'exposes i ho pagues, com va passar. El de Rosario podria haver estat expulsat, perquè ja tenia una targeta groga. Les mans de Sergio Ramos també semblen clares. Té el braç separat del cos, el mou i té intenció de voler posar-se en la trajectòria de la pilota. Sigui com sigui crec que les queixes són poc elegants i massa recurrents. Crec que ser un club que es queixa com a norma no t'ajuda, no és una bona estratègia", afirma Valnegri.

El comentarista, d'arrels suïsses, italianes i franceses, insisteix en una anàlisi molt concreta, més enllà de polèmiques i debats sensacionalistes. "El PSG ho passa malament en dinàmiques d'angoixa. No hi està acostumat, perquè el nivell d'exigència de la lliga francesa és molt menor. La gent s'adona que es repeteixen els mateixos errors al màxim nivell competitiu", apunta. Creu que el problema és col·lectiu i que comença en les individualitats.

El cas més evident va ser Neymar. L'exjugador del Barça era l'home a seguir en la seva gran primera nit amb la samarreta francesa. La seva incapacitat per combinar amb Cavani i Kylian Mbappé va ser alarmant. El brasiler no va connectar cap vegada amb el '9' i només va entendre's amb l'internacional francès 8 vegades. "Si algú s'esperava que fes de líder és perquè no l'ha vist jugar aquesta temporada. El davanter juga per a ell, dins i fora del terreny de joc. Durant el partit va tenir l'opció d'assistir els seus companys quan havia arrossegat tota la defensa, i no ho va fer. Volia lluir-se, demostrar que té molts recursos tècnics. Necessita aprendre a funcionar en grup. Que no fes ni una passada a Cavani exemplifica que falla alguna cosa. Neymar és un geni, però molt poc altruista. Si vol, pot aixecar l'eliminatòria a París".

Més continguts de