"Vaig arribar a dormir amb una escopeta a l'habitació"

TorellóEl franquisme agonitzava, però volia morir matant i el 27 de setembre del 1975 es van produir les últimes cinc execucions del règim. Dos presumptes membres d'ETA i tres del FRAP van ser afusellats després de tortures i un procés judicial amb irregularitats i injustícies flagrants, d'acord amb una llei creada expressament i aplicada amb caràcter retroactiu. Les condemnes a mort van generar una enorme onada d'indignació i mobilitzacions a dins i a fora de les fronteres, amb atacs a moltes ambaixades espanyoles. El papa Pau VI va suplicar "clemència", el president de Mèxic va demanar la suspensió d'Espanya com a membre de les Nacions Unides i el president de Suècia es va passejar pels carrers d'Estocolm amb una guardiola per recaptar diners "per la llibertat d'Espanya". Però el règim va respondre amb violència. De fet, el rector d'Hoyo de Manzanares, el municipi de Madrid on van ser executats els membres del FRAP, va assegurar a Interviú: "Van arribar més policies en busos per aclamar les execucions. Molts estaven borratxos. Quan vaig anar a donar l'extremunció a un dels afusellats, encara respirava. S'hi va acostar un tinent i li va disparar el tret de gràcia sense deixar-me temps de separar-me'n. La sang em va esquitxar".

Aquella nit Aitor Aguirre i Sergio Manzanera, jugadors del Racing, estaven concentrats a l'Hotel Rhin: l'endemà l'equip de Santander rebia l'Elx en un partit de Primera. Van sintonitzar La Pirenaica i van sentir la notícia. "Havíem de fer alguna cosa per protestar. Érem persones públiques i podíem donar molt ressò al tema perquè la gent es mobilitzés i es comencés a adonar que ja no eren temps d'executar les persones per les seves idees", explica Aguirre (Sondika, Biscaia, 1949), després jugador de l'Athletic Club. "Les coses no podien continuar així", recorda Sergio Manzanera (València, 1950), campió de Lliga amb el València l'any 1971.

El dia del partit van acabar d'ultimar el pla secret. José María Errandonea, suplent, va tallar els cordons d'unes botes i els els va donar quan ja eren al vestidor. "Ens vam esperar a l'últim moment i ens els vam posar en un racó. L'Aitor a mi i jo a l'Aitor. Si ho haguéssim fet abans no ens haurien deixat sortir. Al túnel de vestidors un company ja se'n va adonar i ens va demanar per què era i ens va dir que ens ho traguéssim, que la faríem grossa", rememora. Però van saltar a la gespa amb els cordons negres sobre la màniga esquerra de la samarreta blanca. "A poc a poc va començar a córrer la veu pel camp" i van sonar els primers xiulets de l'afició a Santander, una ciutat amb tradició de dretes. A la mitja hora de joc Aguirre va rematar una centrada de Manzanera per fer l'1 a 0.

Quan es va acabar la primera part es van trobar que el túnel de vestuaris era ple de policies. Els van dir que o es treien els braçalets o se'ls endurien detinguts. Van fer cas. "Ja havíem fet el que havíem de fer", diuen. El gironí Miquel Sitjà va empatar per a l'Elx, però el Racing va guanyar gràcies a una altra diana d'Aguirre al minut 88. Aquell any va ser el segon màxim golejador de Primera, per darrere de Quini. Quan es va acabar el partit els van dir que l'endemà havien d'anar a comissaria.

Afirmen que es notava que la policia els tenia "ganes" i que els va salvar ser figures rellevants. "A mi em deien: «Home, que ho faci ell, que és basc... però tu, sent valencià, què collons pintes amb un braçalet?»", explica Manzanera. Van justificar que els portaven perquè era l'aniversari de la mort d'un expresident. "No s'ho creia ningú", diu Aguirre. "La preocupació va arribar a la tarda", afegeix Manzanera, als jutjats, amb l'ombra d'una possible condemna de cinc anys i un dia de presó per alteració de l'ordre públic d'acord amb la llei antiterrorista. Es van salvar, però van haver de pagar una multa de 100.000 pessetes: "Era infinitament més del que cobràvem en un mes. Feia pocs anys el meu pare havia comprat un pis per 150.000 pessetes". També els van intervenir el correu.

Amenaces de mort dels Guerrilleros de Cristo Rey

Al cap d'uns dies Manzanera va entrar al vestuari i algú li va dir si havia vist la premsa: un diari deia que havien estat condemnats a mort en un consell de guerra de grups d'extrema dreta. Van començar les amenaces de mort dels Guerrilleros de Cristo Rey. La por. Aguirre va enviar la seva dona i els seus dos fills a Euskadi. "No obríem la porta a ningú. Durant uns dies només sortíem de casa per anar-nos a entrenar", destaca. Manzanera va dormir alguna nit a casa d'Aguirre. Tenia una escopeta perquè li agradava sortir a caçar conills o perdius de tant en tant. "Aquells dies dormia amb l'escopeta darrere la porta de l'habitació", apunta el valencià. Agafa aire i continua: "L'Aitor em va dir que mirés a sota del cotxe perquè a vegades tal. Jo no hi havia pensat. Només ho vaig fer un cop o dos. No sabia què havia de mirar o de veure. Una cosa que posés «bomba»?", diu rient. La situació es va anar "diluint a poc a poc", sobretot després de la mort del dictador.

Cinc dècades després Manzanera assegura que això és una de les coses més boniques que ha fet a la vida: "Va ser una lluita, un gest a favor de la democràcia i en contra de la pena de mort i de la manca de llibertat, de la injustícia. Va ser un gest de ràbia, de voler que canviessin les coses i que Espanya fos un país europeu". Aquell 1 d'octubre Franco va dir en la seva última aparició pública que a Espanya i a Europa s'havia format "una conspiració maçònica esquerranosa en contuberni amb la subversió comunista-terrorista que si a nosaltres ens honora a ells els envileix".