Doble triomf de Catalunya en una tarda històrica per a Palestina

BarcelonaPotser no es van vendre 35.000 entrades com al País Basc el mateix dia que es va anunciar que Catalunya i Palestina jugarien un amistós solidari a l'Estadi Lluís Companys. Potser no es va omplir San Mamés amb més de 50.000 persones. Potser tot va costar més, com aconseguir que el partit finalment es disputés a Montjuïc per les reticències inicials de la Federació Catalana de Futbol, pel cost de l'estadi i pels dubtes amb la capacitat de convocatòria i mobilització. Però fins a 30.000 ànimes, impulsades per la promotora del partit Act x Palestine i pel poder popular, perquè sense la gent disposada a remar de forma anònima aquestes coses mai funcionarien, milers i milers de persones van desafiar el fred un dimarts de novembre per pujar a la Muntanya Màgica i animar la selecció del país que estimen, Catalunya, i per demostrar al poble palestí que no està sol. El marcador a favor de la selecció catalana (2-1) no té importància. És un triomf de la solidaritat entre pobles.

Des d'una hora abans del partit que les activitats, solidàries i de suport a Palestina, no van cessar per animar la prèvia mentre el formigueig de gent anava omplint, a poc a poc, les grades de Montjuïc. Diverses entitats van voler participar de forma altruista per expressar el seu suport. Una mescla cultural, entre el poble català i palestí, va amenitzar l'espera fins al partit. Balls, castells, bastoners, diables i esbarts d'arreu del territori català no hi van faltar. Els himnes de Catalunya i Palestina van ser interpretats per una formació especial encapçalada pel Cor Al-Balad, amb les veus de Salma Alhakim, Yusor Hamed i Kelly Isaiah, sota la direcció artística de Selma Bruna. La recaptació del partit anirà destinada a Palestina sota tres eixos: ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza; justícia i fi de la impunitat per part d'Israel; i la cultura com a resiliència comunitària.

Consignes de suport a Palestina

Quan va sonar el xiulet, el que menys importava era el futbol, però els jugadors de totes dues seleccions van voler honrar la seva professió mentre a les grades se sentien càntics de suport a Palestina, així com consignes independentistes. També es desplegaria un mosaic amb la senyera i la bandera palestina, presidit per fins a tres estelades majestuoses i una bandera de Palestina, també de grans dimensions. La grada era una miscel·lània de senyeres, estelades, banderes de Palestina i mocadors palestins, que van arribar fins i tot a la llotja. Hi era Jaume Collboni, l'alcalde de Barcelona del PSC, tot i que la prèvia havia portat cua perquè els socialistes havien rebutjat participar en una fotografia de suport conjunta amb Junts, ERC, Comuns i la CUP sota el lema "Una nació, una selecció". Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, va acudir al partit. En canvi, no hi eren ni Josep Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol, ni Joan Laporta, president del Barça. Tots dos havien al·legat motius personals. Tampoc hi era el president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè va assistir a l'entrega del XX Premi Blanquerna a Madrid.

Sí que hi va anar, a títol personal, Hansi Flick, l'entrenador del Barça, que no es va voler perdre els 45 minuts que va disputar l'únic blaugrana, Marc Bernal. La selecció catalana no tardaria en avançar-se, amb un gol de cap d'Ilie Sánchez, jugador de l'Austin de la MLS, després d'una bona centrada de Sergi Gómez. El segon arribaria en pròpia porteria, quan Majahna desviava, desafortunadament, una passada de Joel Roca. Mentrestant, a la grada es feia l'onada. A la mitja hora de joc, Zeidan escurçaria distàncies després d'aprofitar un rebot a la sortida d'un córner. Hi va haver un esclat d'emoció a l'estadi per la diana de l'orgullosa selecció d'un país devastat pel genocidi perpetrat per Israel i que Montjuïc no es va cansar de condemnar.

La segona part seria més avorrida en termes futbolístics, sense gols. Tant era. Després del xiulet final, la trobada clouria amb els jugadors intercanviant-se les samarretes i amb el públic cridant "visca Catalunya" i, sobretot, amb tot l'estadi demanant la llibertat pel poble palestí. El juliol de 1936 Barcelona i Montjuïc havien d’acollir les Olimpíades Populars, una iniciativa internacionalista i antifeixista que volia plantar cara als Jocs Olímpics de Berlín, organitzats pel règim nazi. Aquell esperit de resistència i fraternitat va tornar a Montjuïc. Un 18 de novembre del 2025, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys s'hi va cantar "Catalunya antifeixista i llibertat Palestina".