Cinc minuts fatals condemnen un equip que somriu massa aviat (2-2)

BarcelonaL’Espanyol haurà de patir més del desitjat a l’RCDE Stadium si vol eliminar un Vila-real que ahir va passar d’enterrat a ben viu en una eliminatòria que arribarà oberta a Cornellà (2-2). Els blanc-i-blaus ho tenien tot al seu favor per tancar l’accés als quarts de final a l’Estadi de la Ceràmica, però en cinc minuts fatals van desaprofitar una valuosa renda de 0-2. L’Espanyol va poder sentenciar durant la primera part, però va perdonar en excés i ho va acabar pagant molt car.

Un càstig a la relaxació que l’equip ja va patir en el tram final del partit contra el Leganés, i que hauria de servir com a toc d’atenció de cara als pròxims duels. El desenllaç final, però, era pràcticament inimaginable en el tram inicial del partit, un monopoli de l’Espanyol, que va sortir a la gespa demostrant que volia la Copa amb més ganes que el seu rival. Rubi va apostar per una alineació amb menys sorpreses de les previstes: Roberto, Duarte, Pedrosa, Álex López i Piatti van ser les grans novetats en un onze amb força cares habituals. Més suplents va situar d’inici un Luis García Plaza que va confirmar que la Copa els fa més aviat nosa.

Animat pel seu últim triomf, l’Espanyol va sortir disposat a manar amb la possessió com a bandera del seu estil. Amb una pressió força elevada, amb fins a quatre jugadors per darrere de Borja Iglesias, els blanc-i-blaus van aconseguir sotmetre un Vila-real amb molts problemes per sortir des de darrere. Sense presses amb la pilota, l’Espanyol va trobar-se en diverses ocasions recuperant en posicions delicades pel seu rival. En una d’aquestes situacions, Darder va conduir amb espais a la frontal i va resoldre amb un xut creuat. Era el 0-1.

El gol va despertar una tímida reacció al Vila-real, que va intentar buscar l’empat penjant pilotes a l’àrea blanc-i-blava. Però aleshores va aparèixer la versió més solvent en defensa de l’Espanyol, que va afegir força dinamisme en atac. Entre Hernán, Piatti i Darder van encarregar-se de tornar boja la defensa d’un Vila-real que va concedir massa espais entre línies. L’Espanyol se sentia còmode per dins, però també per fora, on va trobar dos laterals incisius com punyals: Pedrosa va regalar dues assistències fantàstiques a Rosales, que podria haver sortit de Vila-real amb un parell de gols. El veneçolà va fer el partit més complet com a blanc-i-blau, en una nit en què va acabar repartint una assistència a la segona part. La va aprofitar Álex López, un dels joves que va aprofitar els minuts per reivindicar-se.

Amb el 0-2, a l’Espanyol només li quedava defensar l’avantatge, que hauria resultat pràcticament definitiu de cara a la tornada. Restaven poc menys de 20 minuts, però va cometre el pitjor error possible: reanimar un rival que agonitzava. El Vila-real havia posat una marxa més a la segona part, però no va ser fins al tram final que va trobar premi. Amb dues centrades, una per cada banda, en cinc minuts, els groguets van empatar un partit que semblava vist per a sentència i van reobrir una eliminatòria que l’Espanyol ja creia resolta.