Quan córrer darrere d'una pilota posa la teva vida en perill

SabadellQue una dona corri darrere d'una pilota, mai no va estar ben vist a l'Afganistan. Però amb l'arribada dels talibans al poder el 2021, va quedar totalment prohibit. Les dones no poden jugar a futbol a l'Afganistan, ni fer cap altre esport. Malgrat això, la selecció femenina de futbol afganesa ha renascut de les seves cendres i aquest octubre va tornar al terreny de joc i va participar en una competició internacional. Tot gràcies a Khalida Popal, que va ser la primera capitana de l'equip i s'ha negat a llençar la tovallola. "Ha estat un moment de molt orgull i la nostra manera de lluitar contra la ideologia que considera que les dones s'han de quedar a la cuina", diu convençuda. Això sí, el camí no ha estat gens fàcil.

El debut va ser al Marroc, al torneig organitzat per la FIFA amb el nom de FIFA Unites Women's Series 2025. Les afganeses es van enfrontar al Txad, Tunísia i Líbia. Els dos primers partits els van perdre estrepitosament, perquè no van tenir oportunitat d'entrenar-se com a selecció abans de trepitjar la gespa. Però el tercer el van guanyar de golejada: 7-0. Va sonar l'himne afganès amb solemnitat i es va desplegar la bandera del país. Però no pas l'actual de color blanc dels talibans, sinó la tricolor –negra, vermella i verda– dels anys de la república perquè, com és de suposar, els talibans no han reconegut la selecció femenina.

De fet, aquesta ha estat la gran batalla de la futbolista Popal: aconseguir que la FIFA reconegués una selecció femenina de l'Afganistan, ja que és inviable que existeixi dins del país asiàtic. Per això, ha mogut cel i terra durant quatre anys: ha impulsat una campanya de recollida de firmes i de suports en col·laboració amb la Fundació Malala, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Sport Rights Alliance.

Finalment, el maig passat, el màxim òrgan del futbol mundial va acceptar la creació d'un equip de dones afganeses refugiades amb el nom d'Afghan Women United, amb el qual les jugadores han pogut tornar al terreny de joc. Amb tot, l'equip no es considera una selecció oficial perquè, segons la normativa de la FIFA, hauria de comptar amb l'aval de la Federació Afganesa de Futbol, l'entitat que regula l'esport en l’àmbit nacional a l'Afganistan. I això actualment és inviable, perquè la controlen els talibans. Malgrat això, Popal no es rendeix: la seva pròxima fita és que l'equip sigui reconegut com a selecció oficial.

Diàspora de jugadores arreu del món

De fet, l’equip el formen futbolistes que jugaven a l’Afganistan i van ser evacuades del país amb el retorn dels talibans al poder perquè la seva vida corria perill. Popal també va ser clau per aconseguir-ho: mitjançant l'organització Girl Power, que va fundar el 2014, va treure del país ni més ni menys que unes 200 jugadores i les seves famílies, que van ser acollides a diversos països. Algunes van anar a parar a Austràlia, altres al Regne Unit, Portugal, Itàlia, el Canadà… Tot i estar escampades pel món, Girl Power també s'ha encarregat de donar-los suport perquè tornessin a entrenar i jugar en equips locals dels diversos països.

Al juny, després de la confirmació de la creació de l'equip de refugiades afganeses, la FIFA va organitzar tres processos de selecció, un a Austràlia i dos més al Regne Unit, per triar les afortunades. Un total de 76 jugadores van ser seleccionades per formar part del flamant equip. El problema és que no van tenir oportunitat d'entrenar juntes abans de reunir-se al Marroc per participar en la competició. El més important, però, era jugar i representar de nou l'Afganistan.

"Fem servir l'esport i l'educació com a eines per empoderar nenes i dones de totes les cultures i contextos socials", explica Popal. Aquest és l'objectiu de Girl Power, que treballa en països tan diversos com Mèxic o Nigèria, i pretén expandir les activitats a altres llocs. Precisament, Popal va viatjar la setmana passada a Catalunya, va visitar el Centre d’Esports Sabadell i va impartir un taller al Juvenil B Femení. La futbolista, que es va haver de retirar per lesions al genoll, viu actualment a Dinamarca, on es va exiliar el 2011 després de rebre amenaces de mort a l'Afganistan per jugar a futbol, malgrat que aleshores encara faltava una dècada perquè els talibans tornessin al poder.