Espanyol
Esports  /  Futbol 28/03/2019

Óscar Melendo: “Ser petit és una característica que m’encanta”

Entrevista al jugador de l'Espanyol

Roger Requena
8 min
Óscar Melendo

Sant Adrià de BesòsEn la tercera temporada al primer equip de l’Espanyol, Óscar Melendo (Barcelona, 1997) ha trobat amb Rubi la continuïtat i l’estil que li permeten brillar i jugar amb la mateixa confiança amb què despuntava al filial. Atrevit a la gespa i introvertit fora del camp, reconeix que li agrada assumir responsabilitats en un moment de forma força dolç, i anticipa que afronta amb ganes de derbi al Camp Nou. “Ara que estic jugant, estaria bé no refredar-me”, bromeja abans de començar l’entrevista a la graderia del camp principal d’una Ciutat Esportiva Dani Jarque que l’ha vist créixer des de l’RCDE Escola.

Viu el millor moment de la carrera?

Sí, crec que passo pel millor moment. Em veig amb espurna, jugant, el míster em dona la confiança de jugar d’entrada i la intento tornar amb el que sé fer, intentant ajudar l’equip.

¿Com va rebre la notícia de l’arribada de Rubi, un tècnic que s’adapta força a les seves característiques?

És un entrenador amb la idea de jugar la pilota, i quan hi ha un error en la sortida de la pilota sempre l'assumeix ell, sempre vol fer-ho. Vol generar oportunitats a partir de tenir la pilota. Té un estil similar al de David Gallego, que també m’ha entrenat molts anys, i a mi particularment, i crec que a l’equip és el que li va bé.

¿Aquest estil afavoreix també el pas de jugadors del planter que ja juguen així al primer equip?

Aquesta idea és la que casa millor amb tot jugador que puja. Els que juguen amb Gallego al filial ja la tenen mecanitzada. Aquesta idea és idònia per a tots aquells a qui els agrada jugar a futbol, per disfrutar-ne i fer disfrutar la gent.

Com ha evolucionat aquests mesos amb ell?

Crec que he millorat i crescut en moltes facetes. En la defensiva, tot i no ser la meva principal virtut, intento ajudar l’equip. També sent més decisiu encarant, intentant fer mal, fent coses efectives com assistències i aportant més gols, tot i que encara he de millorar. Intento ser més decisiu.

Óscar Melendo

En el seu cas juguen tres migcampistes de toc, però amb mecanismes defensius. ¿Això evita jugar amb un migcampista de perfil més defensiu, com fan molts equips?

Sí, soc molt partidari d’aquesta idea. Si tots ajudem una mica en defensa podem evitar utilitzar aquest 6 defensiu. I si tots tenim la capacitat de crear i de distribuir, tot va molt millor.

Durant el principi de curs era suplent. Com va viure els primers mesos?

Sí, soc molt ambiciós i els primers partits no vaig jugar. Vaig tenir una ratxa de no tenir tanta confiança en mi i em costava més, però gràcies als entrenaments i a les estones que vaig anar jugant, l’entrenador i el cos tècnic em van anar donant la confiança i els hi agraeixo molt. Jugant també vull més, fer gols i donar assistències, això és el que em caracteritza com a jugador.

Sobre la gespa ara se’l veu molt còmode. ¿Li agrada anar assumint responsabilitats encara que ara ho faci a la Primera Divisió?

Sí, sempre m’han agradat les responsabilitats, agafar la pilota i intentar fer coses. Quan no ens han anat bé les coses s’ha vist que he intentat fer un pas endavant, ajudar els meus companys. A Vila-real no vam fer una bona primera part, i quan vaig entrar potser vaig excedir-me d’agafar massa la pilota, que és el que em caracteritza.

Amb Rubi ha actuat d’extrem i d’interior. On prefereix jugar?

Amb el filial amb Gallego jugàvem un 4-4-2 i jo era un extrem amb llibertat per moure’m entre línies i venir a rebre. Amb Rubi estic jugant més d’interior, exceptuant alguns partits en què he fet d’extrem. Jo, mentre jugui d’entrada i tingui minuts, sempre estic content.

A poc a poc van connectant amb Borja Iglesias. ¿La sincronització és un talent innat o es treballa amb hores d’entrenament?

Sempre m’he caracteritzat per donar l’última passada, però igualment abans potser hauria obert a la banda en alguns casos i no hauria sigut tan decisiu o ambiciós de cara a porteria. Ell i Wu són magnífics tocadors, i després poden trencar fàcilment a l’espai. Llegeixen el joc molt bé. El Borja em sembla un magnífic jugador, és un dels davanters que més m’agraden de la Lliga. Varia molt el seu joc, li agrada venir a rebre i trencar els espais. Per això jugarà tots els anys que vulgui al primer nivell. Pots pensar que és un tronc, però quan el veus entrenar-se i jugar, és una delícia jugar al seu costat. Ell està content aquí i vol continuar, tant de bo es pugui quedar.

Els ha sorprès Wu Lei?

A mi personalment m’ha sorprès molt. Mai havia vist el futbol xinès, i m’ha sorprès cap a bé. M’encanta aquest jugador. Trenca els espais i va al peu. Desequilibra molt i té gol.

L’Espanyol necessita jugadors diferents.

Sí, tots els equips en necessiten. No em considero desequilibrant. Wu ho és. Pocs rivals el poden aturar per la seva velocitat i tècnica. Em sembla un jugador molt complet. La comunicació amb ell la fem a vegades en anglès o d'una altra manera, el futbol és un llenguatge comú. Ell ho entén tot, és molt bo.

Al mig del camp és un dels pocs jugadors que aconsegueixen trencar línies pel seu perfil més ofensiu. Se sent l’element diferencial?

Potser soc l’element diferencial perquè he jugat d’extrem i més endavant. En el cas de Granero, Víctor Sánchez, Darder, Semedo i Álex, són més pivots o interiors, i jo, com Sergio García, que amb un control endavant supera línies de pressió, sé fer aquest moviment. A mi ja em va bé ser diferent, a tots els entrenadors els agrada que un jugador pugui jugar en diferents posicions. Hi ha molts jugadors a l’equip que poden canviar la posició.

Ja està acostumat que el frenin amb faltes.

[Somriu.] Sí, ja hi estic acostumat. A la Segona B ja me'n feien, a Primera pensava que no tant, però també ho fan. És una divisió dura, però és normal. Els jugadors petits, per estatura i pel cos, és normal que caiguin a terra, però ja hi estic acostumat del filial.

Des que era petit, pensava que no arribaria lluny per ser baix?

Sí, ho penses. Però després, gràcies al treball fet amb els diferents preparadors físics que he tingut al llarg de la meva carrera, que m’han ajudat molt al gimnàs i al camp per agafar la força necessària per arribar al primer equip, he tingut la confiança, la força i l’arrencada que m’ha caracteritzat per bé.

Fa anys ser baix es veia com un punt negatiu per als futbolistes. Ara, amb els Xavi, Iniesta o Silva, sembla una virtut.

A mi m’encanta ser petit, sempre ho he dit. És una característica que m’encanta. Costa més marcar un jugador més petit que no pas un Borja, on tens més carn a agafar. Amb jugadors com a mi, als rivals els costa més saber cap on anirem.

Ha insistit que una de les seves feines pendents és el gol.

Intento quedar-me al final de l’entrenament per millorar el xut, el gir de la pilota amb la bota. Tant de bo d’aquí en endavant pugui fer més gols per ajudar l’equip i seguir amb les assistències, que aquest curs estic millorant en això. A mi m’encanta millorar. Sempre que qualsevol company em diu qualsevol cosa sempre la intento corregir. He de ser més decisiu, crec que puc ser-ho. He d’aportar més defensivament, fer més gols i assistències. Anar consolidant-me, jugant bé i donant sentit a l’equip, seguint amb aquest nivell de confiança que tinc.

És esquerrà i juga des de la dreta. En quins jugadors es fixa d’aquestes característiques?

M’agrada molt com juga David Silva, com veu els espais i el futbol. És un jugador magnífic i sempre que l’he vist jugar al Manchester City o a la selecció espanyola m’he fixat en ell. M’agraden els controls que fa, la verticalitat que té, que el caracteritza, i també el gol, que l’ha portat fins a dalt de tot.

Samper va deixar fa poc el Barça. Ell i vostè són els únics en arribar al primer equip des de les escoles del Barça i l’Espanyol, respectivament. Quin mèrit dona a aquest fet?

No és cap casualitat. És molt dur, des de l’escola al primer equip s’hi arriba a base de molt de treball, passes anys que entre els 18 jugadors del futbol base en van fent fora, van eliminant gent del teu equip i tu et sents molt orgullós cada cop que passes els anys. I quan arribes al primer equip i jugues davant de tota l’afició i la gent que estimes, és especial.

Quan un té 8 o 9 anys, ¿s’imagina arribar al primer equip, o la il·lusió passa per jugar al planter de l’Espanyol i gaudir del moment?

No t’ho imagines. Jo no em feia ni la idea d’arribar a jugar al filial. Recordo quan era cadet i veia Sergi Darder i David López jugant amb el filial. Sempre els anava a veure amb el meu pare. I ja quan arribes al primer equip t’adones del mèrit que té.

Se sent un referent ara per a molts nens?

No. No soc cap referent ni ídol. Tant de bo ho pugui ser en un futur com ho va ser Raúl Tamudo, però ara mateix, amb el que he fet i els partits que he jugat, que no en porto ni 50, no puc ser un referent.

Què li està faltant a aquest equip perquè les coses li surtin bé a nivell de resultats?

Un exemple és el partit contra l’Osca, en què a la primera part vam estar còmodes i ens va faltar ambició per marcar el segon. Els altres equips també tenen moments de bon futbol, és normal perquè som a Primera. Ens falta matar els partits, com vam fer contra el Valladolid, posar-nos 3-1 i disfrutar. Ens vam sentir molt còmodes, els vam passar la mà per la cara i encara n'haurien pogut caure més. Quan tenim més d’un gol de diferència és quan podem gaudir, perquè ja tens un marge per poder fallar.

Va pujar al primer equip acompanyat de tres companys del filial. Com està sent la seva adaptació?

Pujar-hi amb ells va ajudar molt. Tots quatre sempre vam agrair molt l’afecte i ajuda que ens han donat els jugadors del primer equip. Crec que aquest grup és una família. Potser des de fora no es veu, però des de dins ho és. Des del primer dia que vaig arribar m’han ajudat en cada entrenament, també en alguna situació difícil que es pot passar. Els capitans sempre estan a sobre teu. T’ajuden a millorar, t’exigeixen, que això és el millor.

¿Els va sorprendre que un tècnic del renom de Quique Sánchez Flores els fes pujar de cop?

Sorprèn, sí. No es veu cada dia quatre jugadors del filial pujant al primer equip. Però després ens va cuidar i donar continuïtat. Jo personalment sempre li estaré agraït. Em va fer debutar al primer equip, em va donar el pas del filial al primer equip, que és una de les coses que sempre costen més. Per les característiques de l’equip, crec que el canvi d’entrenador va ser molt bo.

Què va significar per a vostè el gol que va marcar contra el Barça a la Copa la temporada passada?

Crec que va ser el millor moment de la meva carrera. No hi ha millor gol que fer-l'hi al rival d’aquí. Tant de bo hi pugui haver un altre 'melendazo' al seu camp. Intentarem guanyar allà encara que és molt difícil, com es veu. Hi anirem amb tota la il·lusió del món. Sempre estaré agraït a la gent per l’afecte que m’han mostrat, tot el que necessita un jugador. Tant a mi com als companys. El plus que té l’Espanyol i que no tenen altres equips és la seva afició.

Somia amb marcar al Camp Nou?

Sí, però prefereixo haver marcat al nostre camp, en la situació que era, en l’últim minut, a la Copa. Tant de bo pugui marcar allà.

¿El tempten propostes de fora o només pensa en seguir a l’Espanyol?

No penso en marxar. Penso en gaudir, en fer disfrutar la gent i en seguir a l’Espanyol, on espero aconseguir alguna cosa bonica.

stats