Dani Olmo i Lewandowski fan miques el somni de l'Espanyol
Joan Garcia va sostenir el Barça enfront d'un Espanyol que va ser superior (0-2)
Cornellà de LlobregatL'any futbolístic a Catalunya va començar amb un RCD Espanyol - FC Barcelona d'alt voltatge que va decidir Joan Garcia. El derbi del porter bagenc, el més igualat dels últims anys, com els d'abans, es va resoldre amb les seves aturades, amb mans prodigioses a Pere Milla, Roberto Fernández i Carlos Roberto que van frustrar el primer triomf en la Lliga dels periquitos contra l'etern rival al seu estadi, inaugurat l'any 2009, i amb dos gols de Dani Olmo i Lewandowski a les acaballes. Tot i la derrota, i que fa 17 anys que l'equip blanc-i-blau no guanya el blaugrana, ahir els seus aficionats van marxar amb el cap ben alt, orgullosos dels seus i empipats perquè van estar més a prop que mai d'aconseguir-ho.
D'entrada, al Barça li va costar marcar el tempo del partit; sense Pedri, que no estava per sortir d'inici, tot és molt més difícil. El que sí que hi era, a l'onze, era Lamine Yamal, que dijous no es va entrenar per una indisposició. Així i tot, la pressió alta i l'ordre de l'Espanyol, una de les grans virtuts de l'equip revelació de la Lliga, tampoc ajudaven al líder indiscutible de la competició, condemnat a buscar els passadissos interiors per fer mal als de Manolo González, gairebé invencibles a través de centrades laterals. Leandro Cabrera i Fernando Calero es van fer un fart de rebutjar pilotes, i Roberto Fernández, com sempre, de lluitar-les.
Precisament, el davanter andalús va disposar d'una oportunitat d'or per avançar l'Espanyol. El de Puente Genil va rebre una magnífica passada a l'espai d'Edu Expósito i, havent superat en velocitat a Pau Cubarsí, es va plantar sol davant de Joan Garcia pel carril central. Ja dins l'àrea, molt cansat, va disparar amb poca força i el porter de Sallent, xiulat cada cop que entrava en joc, va escopir la pilota sense massa complicacions. Seriós avís dels locals, que tenien molt clar el seu pla de partit: robar i buscar l'esquena dels defensors blaugranes. Fa temps que l'Espanyol sublima aquesta recepta.
El derbi de Joan Garcia
Va respondre Lamine Yamal amb una acció personal que va fregar el 0-1. El geni de Rocafonda, en una de les seves clàssiques diagonals, va fer una ruleta a la frontal de l'àrea i va xutar al pal llarg amb rosca. La seva rematada va marxar molt a prop de l'escaire de Marko Dmitrovic, l'últim porter de la Lliga que no ha encaixat contra el FC Barcelona –va ser en un Barça 0-1 Leganés del desembre de 2024.
Però Joan Garcia li volia prendre el protagonisme al col·lega serbi i, immediatament després, va confirmar que el d'ahir era el seu derbi; Expósito la va obrir per a Carlos Romero, i el valencià va posar-li un caramel a l'icònic Pere Milla, que va rematar de cap a boca de canó i que, quan els 36.283 espectadors que es van aplegar a Cornellà-El Prat –va ser la millor cinquena entrada de la història de l'estadi periquito– celebraven el gol, va veure com el seu excompany l'hi negava, amb una mà estratosfèrica. Una de les aturades de la temporada. A cap aficionat de l'Espanyol, acostumats a veure-les setmana rere setmana, el va sorprendre la intervenció del bagenc, l'heroi d'un Barça curtcircuitat pel plantejament dels periquitos.
No ho veia gens clar, Hansi Flick, que a la mitja part va treure l'anglès Marcus Rashford, desaparegut al primer temps, per donar entrada a Fermín López. El futbolista de Huelva va desplaçar Raphinha, estèril com a mitja punta, a la banda, amb la intenció de resoldre els problemes a tres quarts del seu equip. De tota manera, la primera de la represa va tornar a ser per a Pere Milla, que va llançar una falta per sobre del travesser de Joan Garcia. L'altre Garcia del derbi, el col·legiat maresmenc Víctor García Verdura, el primer àrbitre català que xiulava un derbi de Barcelona des del 1947 i el que trencava el criteri de territorialitat del Comitè Tècnic d'Àrbitres, va passar desapercebut; tant, que fins al minut 75 no va ensenyar la primera targeta groga.
En un partit encallat com el d'ahir, l'estratègia és un bon argument; i més encara si Espanyol i FC Barcelona són els dos equips de la Lliga que més gols fan a pilota parada (11). Jules Kounde va estar a punt de fer el dotzè a la sortida d'un córner, però el seu cop de cap, dins l'àrea petita, va anar a les mans de Dmitrovic, salvador també en una rematada d'Eric Garcia minuts més tard. Va ser el preludi d'un altre miracle de Joan Garcia, que amb la punta dels dits va pispar-li la pilota a Roberto quan se l'intentava regatejar a l'altura del punt de penal.
I va repetir-ho, també a xut de l'andalús i de Carlos Romero, impotents enfront dels tentacles del porter català. Més enllà del 85', Dani Olmo va fer bones les aturades del seu company amb una passada a la xarxa, una vaselina a l'escaire, després d'un ràpid contracop del Barça liderat per Fermín López. Lewandowski, que també havia sortit de refresc, va rematar-ho empenyent a la xarxa una passada enrere del futbolista d'El Campillo, l'agitador del triomf d'un Barça pragmàtic i més líder de la Lliga que es va endur el derbi de Joan Garcia.
- Espanyol: Dmitrovic, El Hilali, Calero, Cabrera, Carlos Romero, Urko, Pol Lozano, Edu Expósito (Jofre, 60'), Pere Milla (Puado, 82'), Roberto (Kike, 75') i Dolan (Terrats, 82'). Entrenador: Manolo González.
- FC Barcelona: Joan Garcia, Koundé, Cubarsí, Gerard Martín (Pedri, 65'), Balde, Eric García, De Jong, Lamine Yamal, Rashford (Fermín, 45'), Raphinha (Olmo, 65') i Ferran Torres (Lewandowski, 65'). Entrenador: Hansi Flick.
- Gols: 0-1 Dani Olmo (86') i Lewandowski (90').
- Àrbitre: Víctor García Verdura (Comitè Català).
- Targetes grogues: Pol Lozano (77') i Manolo González (77').
- Estadi: RCDE Stadium, 36.283 espectadors.