ESPANYOL

Dani Solsona: "El 2009 el Barça era líder i l'Espanyol cuer... i vam guanyar"

Entrevista a l'exjugador de l'Espanyol i comentarista de RAC1

Dani Solsona (Cornellà de Llobregat, 1952) va jugar vuit temporades a l’Espanyol. En aquelles èpoques els derbis eren de pronòstic incert, sobretot quan els blanc-i-blaus jugaven a casa. Dels 18 partits, entre el 1970 i 1978, el Barça en va guanyar nou i l’Espanyol quatre, i hi va haver cinc empats. Avui dia la situació és ben diferent. En l’última dècada els blanc-i-blaus només han guanyat dos cops. El Barça, 21.

Comparada amb la seva època, fa la sensació que és un derbi descafeïnat...

No té res a veure amb el que passava quan jugava. Però no només llavors, també quan es jugava a Sarrià o fins i tot a Montjuïc. Ara hi ha unes diferències brutals que abans no existien. I les televisions, els fitxatges, encara les han fet més grans. En la meva època guanyàvem el Barça. I no un cop, ni dos. Sempre que jugàvem a Sarrià podíem guanyar. Ara és molt complicat. La prova és que a Cornellà no hem guanyat mai en lliga i només un cop a la Copa. I per 1-0. La diferència és notable i la classificació així ho fa palès, encara que la nostra posició crec que no es correspon amb l'equip que tenim.

¿Sap greu que fins i tot hagi desaparegut el factor camp?

És que les diferències són tan abismals... Potser sí que a casa, contra un equip del teu nivell, el públic influeix. Però contra un Barça o un Madrid... I si hi afegeixes la tecnologia, el VAR i tot plegat, encara és més complicat. Però, de totes maneres, i ja sé que això sonarà a optimisme, recordo que el 2009, al camp del Barça, ells anaven primers i nosaltres últims. I els vam guanyar. Ningú no en donava ni cinc per aquell equip, ni tan sols jo.

Els últims anys fins i tot ha caigut l’assistència al derbi...

Sí, tot i que penso que en aquest hi haurà una molt, molt bona entrada. Ja ho vam veure en l’últim partit, va quedar clar que l’equip necessitava l’afició. Dit això, crec que l’equip també ha de fer alguna cosa més.

Es refereix als jugadors, a la directiva...

Tots hi han de posar el seu granet de sorra. Ara hi ha hagut el canvi d'entrenador i la gent espera que vinguin dos o tres jugadors que facin apujar una mica el nivell i el rendiment de l'equip. Si no, ho tindrem molt complicat per salvar-nos.

¿El perfil d'Abelardo és el que més li convenia ara al club?

Si alguna cosa té ell és que ja ha lluitat amb aquestes situacions límit i se n’ha sortit. Cada club és diferent, les plantilles són diferents... però ho va fer amb l'Sporting i amb l'Alabès. Aquesta pressió no li ve de nou. Ja sap què és. Ara bé, ho aconseguirà? A mi, dels perfils que sortien, aquest em dona bones sensacions. Després ja ho veurem, però d'entrada penso que se'n pot sortir.

Com imagina el partit?

Amb molta possessió del Barça i amb un Espanyol ben replegat i tancat, intentant buscar alguna arribada, tenint alguna possibilitat per marcar. Potser podem tenir algun petit avantatge en el joc aeri... Em sorprendria un plantejament diferent d'aquest. De totes maneres, segurament també serà diferent del que veurem més endavant, al camp del Vila-real o quan vingui l'Athletic.

Això que hi hagi un canvi d'entrenador i que el nou s'estreni en un derbi, és bo o dolent?

Per a mi és bo. Quan hi ha un canvi al principi tothom vol jugar i estar a punt. Això no vol dir que abans no volguessin, però els que tenien menys minuts pensen que poden tenir una oportunitat. No soc gens radical en això de canviar d'entrenadors, però penso que ara feia falta. Estàvem en una dinàmica que no ens portava enlloc.

Al gener es juga la Copa i al febrer torna l’Europa League. Com creu que l'ha d'afrontar l'Espanyol?

Amb molta tranquil·litat, sobretot. Entenc que a la Copa hi haurà bastants canvis. Com a mínim d’entrada. I al febrer dependrà de què hagi passat a la Lliga, que en el fons és l’essencial. En principi, contra el Wolverhampton, hauries de fer jugar un equip més titular. Dit això, si a la Lliga no van bé les coses, caldrà fer moltes rotacions i entendre que si es perd, es perd.

¿S'atreveix amb una porra?

¿El que m'agradaria o el que crec?

El que voldria. I el que creu.

És que si dic que guanya el Barça em cauran garrotades de tot arreu... Voldria guanyar, esclar que sí! Però ara, vist com està tot, jo un empat a un el firmaria.