Espanyol

Jordi Lardín: “Els nostres nens no tenien ídols, i ara en tornen a tenir”

Entrevista amb el director esportiu de l’Espanyol

Ni l’aturada per seleccions dona treva a un Jordi Lardín que no deixa mai de veure futbol. Siguin partits des del seu despatx o entrenaments com el del juvenil A en un dels camps de la Ciutat Esportiva. D’aquí un mes farà un any que és el director esportiu de l’Espanyol. Coordina el primer equip i el filial blanc-i-blau, però no allunya la mirada d’un futbol base que va conrear durant anys.

Com veu aquest curs?

L’inici ha sigut més o menys el que m’esperava. Sabíem que les noves incorporacions tardarien una mica a poder estar a to. Encara hi ha jugadors que els falta un mes per estar al seu millor nivell, però és el que imaginàvem i que havíem parlat amb el Quique, que ens costaria entrar en competició, ja que hem jugat contra equips potents. Crec que serà un any molt semblant al curs passat. Tenim un equip molt més compensat i amb moltes més variants a la banqueta.

Són el novè pressupost i l’onzena plantilla més cara. ¿Això relativitza la pressió per anar a Europa?

No crec que l’excusa de ser el desè o onzè pressupost sigui una excusa per no anar a Europa. Intentarem anar-hi, perquè tenim una bona plantilla. Sabem que hi ha quatre places que més o menys estan clares, i que després hi ha uns set equips per a tres posicions. No renunciarem a lluitar per Europa. Hem fet un equip per ser al màxim de competitius tenint en compte el nostre pressupost, i creiem que en podem treure moltes coses.

¿Fins a quin punt els ha frenat el límit salarial aquest estiu?

Ens ha frenat moltíssim. Teníem fins a cinc llistes alternatives de possibles incorporacions. Fins que no hem arribat a la llista a què podíem aspirar, teníem tres o quatre jugadors d’un altre nivell. Però els que han vingut són jugadors d’alt nivell que s’han adaptat a les condicions.

¿També els ha afectat en les renovacions?

Ens frena, perquè hem de renovar molts jugadors, i no sempre ho podem fer en el moment que ells volen. Hem d’anar amb molta calma i tranquil·litat, anar treballant a poc a poc i que ells ho entenguin. Tenim gent molt sana al vestidor, i entenen que és un procés. S’han fet passos importants. Moreno està molt tranquil, i el Pau espero que d’aquí poc temps també ho estigui. Li donarà molta més tranquil·litat, a ell, a nosaltres i a la nostra gent, si renova per l’Espanyol.

¿També els han limitat les restriccions a les inversions estrangeres del govern xinès, no?

Esclar, això penalitza. Si Rastar no hagués tingut aquestes restriccions, i el club hagués necessitat una injecció econòmica per fitxar un o dos jugadors, jo crec que ho hauríem fet. Hi ha jugadors interessants al mercat que potser podrien costar 8 milions i que no hem pogut anar a buscar. Alguns jugadors volien venir, però les nostres condicions salarials no podien arribar a les d’altres clubs de la Lliga o la Serie A. Això ens fa ser més imaginatius, haver de portar jugadors de nivell semblant però molt més econòmics. Hi ha jugadors de molt alt nivell que han decidit no jugar Champions per jugar amb nosaltres. El més important és que l’Espanyol sigui autosuficient.

¿No ingressar per grans vendes de jugadors els ha limitat?

Sí. El problema és que ara nosaltres no estem en el moment d’haver de vendre. Per vendre un jugador per uns 15 o 20 milions, cal portar uns dos o tres anys jugant a un nivell alt, uns 100 o 120 partits, i que els altres equips tinguin la fiabilitat que és un jugador per incorporar. Ningú es gasta 20 milions en un jugador que no sigui fiable. L’equip ha de tenir durant dos o tres anys un nivell alt perquè vinguin a comprar aquests jugadors i tinguem a la plantilla prou qualitat per no notar la seva venda. El Sevilla o el Vila-real són referents de viabilitat i d’equilibri a la plantilla. Si entrem en aquesta roda, serem un equip poderós com ells. Però hem de tenir la paciència, la tranquil·litat i els mitjans per poder mantenir aquests jugadors que ara vindrien a buscar per 5 o 6 milions, per vendre’ls més cars quan l’equip estigui consolidat en zona europea.

En els últims mesos han fitxat veterans de rendiment immediat. Quin estil li agradaria fitxar en uns tres anys?

Aquests jugadors que hem fitxat, d’entre 28 i 32 anys, ens donaran tres o quatre anys molt bons; a més, ens donaran temps per tenir una base de dades i un coneixement del mercat molt importants per poder fer fitxatges de jugadors més joves que, a la llarga, siguin molt més rendibles. Ens falten dos anys d’equilibri d’equip, de fiabilitat, de creixement, per ser un equip que molta gent anirà a veure perquè farà goig.

¿L’Espanyol torna a tenir líders a l’equip?

Aquesta era la idea des del principi. Volem que els nostres nens tinguin ídols, i que identifiquin l’Espanyol amb algun jugador. Que en tinguin diversos per triar. Això feia temps que no ho teníem, i ara tornem a tenir jugadors que són ídols per als joves. A poc a poc anirem sumant joves que es consolidaran al primer equip i que seran jugadors que la gent voldrà ser.

El filial està tenint bons resultats a Tercera. ¿Algun dels seus jugadors podria tenir minuts al primer equip?

Hi ha jugadors que poden debutar, i hi ha competicions per fer-ho. És més difícil que ho facin perquè hi ha molts jugadors al primer equip, però al filial hi ha jugadors de molta qualitat, i qualsevol dia faran el pas. Puado, Bermejo, Pipa, Lozano i d’altres, fins i tot al juvenil, poden fer-ho qualsevol dia que el Quique tingui una necessitat.

¿Li sorprèn la situació que viu el central mexicà Diego Reyes al Porto, on no juga?

No. Sabíem què passaria al Porto. No compten amb ell perquè al davant té dos jugadors. El futbolista acabarà contracte al juny i no vol renovar, veurem què podem fer amb ell.

I, per tant, ¿vindrà lliure al mes de juliol?

[Somriu.]

Més continguts de