El Las Palmas mesura una crisi periquita que no només és esportiva

BarcelonaSi alguna cosa va evidenciar la roda de premsa de Quique Sánchez Flores és que, a diferència del que li passa al Las Palmas, el seu rival d’aquest diumenge (18.30 h, BeIN LaLiga), la crisi que travessa l’Espanyol no és, únicament, esportiva. El discurs del preparador madrileny té cada cop menys de futbolístic i més de reivindicatiu, no només cap al seu equip, sinó cap a la seva figura, cada cop més qüestionada. “Com que ningú surt a explicar com està i on s’ha quedat el projecte, he de fer-ho jo. I quan mantinc els objectius del curs passat, fa la sensació que soc un entrenador poc ambiciós i conformista”, va explotar el tècnic blanc-i-blau, fart de ser l’únic representant de l’entitat que doni la cara i aguanti les crítiques.

La xiulada contra el Girona va evidenciar que el clima que es respira en l’afició espanyolista és de gran tensió. I no els falta raó, als seguidors: quatre punts i nou equips separen els blanc-i-blaus de la setena plaça. Un nou entrebanc al camp del cuer complicaria encara més la delicada situació que ja viuen i faria difícilment assumible aquesta meta, sobretot tenint en compte que, en els pròxims dos mesos, els periquitos s’enfronten a conjunts com l’Atlètic de Madrid, l’Athletic Club, el Sevilla, el Barça, el Celta, el Vila-real i el Madrid. El calendari no dona treva i exigeix virar ja el rumb si no es vol arribar al tram final de curs amb l’aigua al coll. Les xifres que rodegen aquest partit no generen gaire confiança.

L’Espanyol arriba a la cita sent l’únic conjunt que, aquest curs, encara no ha guanyat a domicili. És, junt amb el Màlaga de Michel, el pitjor visitant de la Primera Divisió, amb només tres punts. Amb el rival d’aquest diumenge hi comparteix un altre registre negatiu, el d’equip menys golejador de la Lliga, amb 11 dianes en 15 partits, un dels registres més baixos de la seva història. Les quatre derrotes en els últims cinc partits han convertit la tranquil·litat en nerviosisme, un context poc adient per visitar un estadi que, malgrat pot preveure’s assequible, pot convertir-se en una nova cita trampa: el Las Palmas és el pitjor local de la categoria juntament amb l’Alabès, que ja va guanyar a casa els periquitos. Els canaris tampoc arriben en un moment fàcil: han sumat quatre dels últims 33 punts, i per la seva banqueta ja hi han passat tres tècnics: Manolo Márquez, Pako Ayestarán i Paquito Ortiz, que serà qui dirigirà avui els canaris després que la RFEF no els hagi permès inscriure l’argentí Jorge Almirón, l’entrenador fins fa pocs dies del Lanús, subcampió de la Copa Libertadores. I a finals de mes els entrenarà Paco Jémez, ja acabada la seva aventura al Cruz Azul mexicà, a qui Quique Sánchez Flores va guanyar la partida per dirigir l’Espanyol.

Missatge de calma

Als despatxos de Cornellà, però, no es parla d’ultimàtum. Chen Yansheng va baixar dilluns a transmetre calma i confiança a la direcció esportiva, al cos tècnic i als jugadors. Sempre que l’entrenador estigui compromès amb el projecte, Chen garantirà que no es qüestioni la seva feina. La seva recepta per redreçar el rumb és apostar per la tranquil·litat.

Per tornar a un context favorable, però, l’Espanyol necessita guanyar a l’Estadi de Gran Canària, contra un Las Palmas que ha fet del seu feu l’estadi on fa més temps que no guanyen els blanc-i-blaus: l’última victòria va ser el 1988 al vell Estadi Insular. Quan fa 29 anys Ernesto Valverde i Michel Pineda van firmar els gols d’aquell triomf (0-2), només nou dels 25 jugadors de l’actual plantilla del primer equip de l’Espanyol havien nascut. Pel mig, els dos clubs han canviat d’estadi. I de segle.