Espanyol

Rubi, un analista que exigeix pensar

Diversos exjugadors de l’Espanyol i del Girona expliquen la metodologia de treball del tècnic

Per ajudar a conèixer el nou tècnic de l’Espanyol, diversos exjugadors blanc-i-blaus que van estar sota les seves ordres al Girona analitzen per a l’ARA el seu perfil i característiques. Tots ells coincideixen en algunes claus: Rubi és un tècnic metòdic, estudiós, discret i sincer que encaixarà a la perfecció al vestidor periquito. “És un malalt del futbol, en el bon sentit. Treballa molt bé en funció de com juga el rival i com fer-li mal, els estudia molt. Recordo arribar a un partit sabent qui tindria davant, si era dretà o esquerrà, i com jugava. Ens tenia molt ben informats”, explica David García, que assegura que en la seva preparació com a futur entrenador ha pres nota de la metodologia de Rubi. És un tècnic que està molt pendent de tots els detalls: des de fer seguir estrictes pautes de comportament pel que fa a l’alimentació -vigila els augments de pes dels futbolistes- fins a preparar a consciència el missatge que envia en cada roda de premsa.

“Feia entrenaments molt divertits. Treballaves molt, marxaves amb les cames cansades i no te n’adonaves. Et feia competir a través de jocs. Teníem una llista per punts de qui en guanyava més, i els 10 últims pagaven un sopar. Com que a ningú li agradava pagar, això et feia estar ficat en l’entrenament. Ens ho passàvem bé”, afegeix l’exdefensa de l’Espanyol i del Girona. “Fèiem una sèrie d’exercicis que no havia fet mai. Força complexos cognitivament, amb moltes consignes. Et feia pensar. Parlant amb els companys, em deien que també els havia costat d’agafar alguns conceptes”, aporta Moisés Hurtado, que ressalta la dificultat d’assimilar la seva metodologia de treball, ja que va arribar a mitja temporada a Montilivi. “Treballa força el físic, però d’una manera amena. No ven cap moto, dona indicacions clares i senzilles, i moltes claus perquè el jugador cregui en el que fa. Sap transmetre els coneixements”, amplia l’exmigcampista, que també en destaca l’exhaustivitat amb què preparava les accions a jugada aturada: “Érem capaços de fer molts gols d’estratègia, em sorprenia la facilitat amb què sortien les jugades”.

“És un fanàtic de l’estratègia, un estudiós científic del futbol”, se suma Joaquim Boada, l’expresident del Girona que va apostar per Rubi quan Javier Salamero va decidir no seguir a la banqueta blanc-i-vermella. “Vam fer una aposta valenta, ja que no tenia experiència en el futbol professional. Era ell o Albert Ferrer. Coneixia la plantilla, tenia molta feina feta i començar de nou era molt arriscat”, confessa Boada, que el descriu com “una gran persona i un gran entrenador, molt humil, senzill, treballador i pròxim”.

Tendència a rotar i als vídeos llargs

El futbolista Jofre Mateu s’hi refereix com un “entrenador discret” a qui no recorda moments de “protagonisme extrem”, cosa que se sol agrair en un vestidor. “Després de mitja part dolenta no es posarà a cridar. Dirà les coses que es fan malament sense aixecar la veu. En sap molt de millorar una segona part respecte a la primera”, indica García. Mateu en té un gran record, fins al punt de qualificar-lo com “el millor entrenador” que ha tingut. Un dels trets distintius que més li agraden és la “sensibilitat per moltes coses que van més enllà del que és estrictament futbolístic”. “És una persona força reflexiva, sap tocar la tecla, veure si un jugador necessita més reforç i com apropar-s’hi”, assenyala. “Era molt proper i t’ho deia tot. Estava molt en contacte amb tu, tant si jugaves com si no”, comenta David García.

Un dels aspectes que més els va sorprendre van ser els constants canvis de jugadors, sobretot en atac: “Al Girona feia moltes rotacions, a vegades difícils d’entendre. Utilitzava molt a tothom, tenia un discurs conseqüent”, recorda Mateu. “A vegades un davanter feia algun gol i a la setmana següent jugava un altre, així tots estaven endollats. Aquest mètode el va caracteritzar molt. Sap portar molt bé el vestidor, molt pocs jugadors estaven descontents amb ell”, reprèn el David García.

Tots ells coincideixen en el seu bon gust pel joc atractiu, encara que adverteixen que sap adaptar-se als rivals. “Li agrada proposar, tractar bé la pilota, que els partits vagin seguint el seu pla. No és d’especular, però tampoc és extrem de res, no és un Paco Jémez”, comenta Mateu sobre el seu estil.

“Si sap que se li pot fer mal al rival d’una manera diferent a la que s’està jugant, ho treballarà. Té un model propi, però sap adaptar-lo”, anota García. L’exdefensa també recorda una anècdota a l’hora d’analitzar els rivals: “Posava títols de pel·lícules als partits que analitzàvem. Treballa molt bé amb vídeos, a vegades de 40 minuts. Enmig, però, ens posava alguns vídeos de riure”. Pinzellades d’humor per mantenir connectats els futbolistes en plena xerrada tàctica. És el segell de Rubi, la seva manera de fer.

Més continguts de