Futbol
Esports  /  Futbol 22/03/2022

David Aznar: “El futbol femení necessita el Reial Madrid per créixer”

6 min
David Aznar durant un partit com entrenador del Reial Madrid

BarcelonaFa menys de dos anys que el Reial Madrid va decidir crear el seu equip femení. Per fer-ho, va comprar l'acabat d'ascendir CD Tacón, va vestir-lo amb la samarreta blanca i va posar-li l'escut al pit. David Aznar (Talavera de la Reina, 1980) va viure aquesta transformació des de dins. Era l'entrenador que va pujar l'equip a Primera Divisió i va seguir a la banqueta en la transformació de la plantilla. Ja amb la samarreta del Reial Madrid, va aconseguir una segona posició a la Lliga en la primera temporada de l'equip i l'accés a la Champions. L'entrenador, que va ser acomiadat al novembre, relata a l'ARA com van ser aquelles temporades, el procés de canvi per formar part del gran gegant blanc i com és el projecte de Florentino.

Com és la proposta que us arriba del Madrid per comprar el club? 

— Sé que ens van temptejar tant al Madrid CFF com al Tacón. No sé exactament quin és el motiu pel qual es decideixen per nosaltres. El Reial Madrid explorava la possibilitat de tenir un equip femení des de feia temporades, però per unes coses o unes altres no havia fet el pas. Afortunadament per a nosaltres ens van escollir i els que hi érem hem pogut gaudir molt d'haver viscut aquesta experiència. 

Hi va haver moltes crítiques pel fet que Florentino comprés un equip de Primera en comptes de crear-ne un de zero.

— No és el primer equip que ho ha fet. Nosaltres al final som un petit pressupost d'un equip molt gran, així és més fàcil sobreviure en aquest futbol femení que va creixent. Jo entenc que el Reial Madrid utilitzi aquesta via quan és vàlida i legítima. No em qüestiono tant com ha sigut, sinó que al final hagi succeït. Al final, per al futbol femení, que una marca com és el Reial Madrid estigui present, independentment dels colors que cada aficionat llueixi, és positiu. 

El canvi devia ser enorme: d'un club modest a portar l'escut del Madrid.

— Nosaltres teníem un equip de barri, molt modest, amb molt pocs recursos i amb l'ambiciós projecte de pujar a Primera Divisió. És quan es comença a sentir que el Reial Madrid s'interessa per nosaltres, però, al cap i a la fi, tampoc ens ho crèiem gaire. Eren rumors. Fins que Ana Rosell, presidenta del Tacón, em truca i m'explica que han tingut diverses reunions amb el club i que sembla que la cosa anava de debò. Tres setmanes després de l'ascens ens confirmen que el Reial Madrid està interessat en absorbir el club per fer l'equip femení.

David Aznar, exentrenador del Reial Madrid

Heu de refer l'equip a correcuita i encara amb un pressupost limitat.

— A una setmana de començar un Mundial, no teníem gaire capacitat de poder fitxar ningú perquè tothom acabava de renovar. Però, esclar, estàvem a punt de convertir-nos en el Reial Madrid, no podíem presentar-nos de qualsevol manera. Va ser l'any més difícil de la meva carrera. Es van barrejar 12 jugadores que debutaven a Primera amb jugadores que acabaven de firmar que eren reconegudes a escala internacional. Jo recordo les primeres setmanes de pretemporada, les nenes del Tacón fent-se selfies amb les futbolistes internacionals que acabaven d'arribar!

I debuteu contra el Barça.

— El súmmum és que ens estrenem contra elles, sí. El camp estava ple i amb la imatge que era el primer clàssic, tot i que no ho va ser. 

El partit va acabar en golejada (9-1). La setmana després del partit l'assemblea de socis havia d'aprovar la compra del Tacón. Vas patir perquè es tirés enrere l'absorció?

— Ningú del club em va dir que perillés, però jo aquella setmana em vaig posar molta pressió. Veníem del 9-1, de molts pals per part de la premsa, d'una imatge deteriorada pel que fa a representar el Reial Madrid... Vaig tenir por. A veure si la gent es tirava enrere. El Reial Madrid té molta massa social, però en aquell moment molt poca gent sabia res de futbol femení. La gent volia veure el Madrid guanyar i no entenien d'on veníem, què érem, ni en quin moment estava el Barça, ni el context del partit. Van debutar deu jugadores a Primera Divisió en aquell partit, però ens demanaven que guanyéssim al campió. La gent deia que no era possible tenir un equip que perdés així contra el Barça. 

Vas respirar quan es va aprovar per àmplia majoria?  

— Sí. Va haver-hi una majoria abundant en la votació. I després, dins del club, l'acollida va ser increïble. Em vaig arribar a sorprendre, perquè érem uns estranys que vam aparèixer com un equip satèl·lit en la ciutat esportiva. Tothom ens va ajudar allà dins.

Com va ser readaptar la plantilla?

— Va ser un procés de transformació. Des que el Reial Madrid aprova l'absorció del Tacón, comencem a treballar. Necessitàvem fer-ne una plantilla competitiva dins de la filosofia que demandava el club de jugadores nacionals. Era una condició que estava per sobre d'altres coses. Per això vam anar a buscar talent jove, ja que tota la resta el té el Barça [riu]. 

A poc a poc heu anat creant un equip, una base. Has notat pressió per obtenir resultats abans d'hora?

— És un projecte que està creixent, però no com tothom esperava. No ho està fent a cop de talonari per fer un equip amb les millors jugadores del món trencant el mercat. El club ha sigut prudent. El Madrid tenia l'opció de treure la cartera i fitxar jugadores top o crear la secció des de zero, que és el camí que s'ha pres. Jo crec que així és millor, perquè dones credibilitat. 

Creus que a dins del club s'entén que el procés ha de ser lent, o esperaven resultats immediats?

— A mi m'han dit que hem anat més ràpid del que s'esperaven. Crec que el meu cessament era degut al fet que les expectatives eren massa altes per al moment en què estàvem. Tot ve perquè l'any passat vam estar per sobre de les nostres possibilitats. Va ser un any extraordinari i no se li va donar el valor que es mereix, es va acabar convertint en un any normal. Quan tu normalitzes l'any passat, aquesta temporada tens complicat superar les expectatives. Des del club m'han transmès que estàvem en camí i que la idea era créixer a poc a poc. El que es diu fora és molt complicat controlar-ho.

Et van acomiadar al novembre. Et va semblar injusta la decisió? 

— Em fan saber la decisió en el moment menys esperat. Sincerament, jo pensava que, amb l'arrancada que vam tenir a la Lliga, després de cinc jornades sense guanyar cap partit era difícil mantenir el lloc a la banqueta. A mi ningú em diu res del club en aquell moment i vam seguir treballant, i quan vam començar a recuperar les jugadores lesionades vam tornar a guanyar i a ser competitives. Jo he de donar les gràcies al club perquè potser m'haurien d'haver fet fora abans i em van donar l'oportunitat de marxar amb bones sensacions. Vaig fer-ho amb una sensació que l'equip estava en funcionament i que els relleus a les banquetes són una cosa que passa als clubs. 

És impossible sobreviure en el futbol femení si no ets un gran club amb secció masculina? 

— Hi ha hagut altres transformacions de clubs que són independents i als quals es presenta la idea de ser absorbits per altres amb seccions masculines, sobretot per sostenibilitat i per com de difícil serà aguantar en el futbol professional. Tenen molt de mèrit equips com el Granadilla, el Madrid CFF o l'Sporting de Huelva, perquè sobreviuen sense cap ajuda.

David Aznar, exentrenador del Reial Madrid femení

L'hermetisme del club pel que fa als mitjans és contraproduent de cara a acostar l'equip a l'afició? 

— El club té aquesta política i la té en totes les seccions. En el primer equip masculí passa igual. S'ha de respectar, tot i que podem estar-hi més o menys d'acord. Però la realitat és que hi ha dies que t'agradaria donar explicacions i que l'aficionat t'entengui. 

Creus que les jugadores del Madrid tenen una responsabilitat enorme tot i ser un equip que s'està formant?

— És una pressió afegida i s'ha de viure. El problema és que no hi ha paciència i procés de creixement. L'equip ha canviat cada any 8 jugadores i encara no hi ha hagut un any que la temporada comenci amb la base de l'equip establerta. Cada any es reconstrueix l'equip; pot ser que, com l'any passat, les jugadores donin el seu màxim rendiment des del primer moment i que altres anys triguin més a rendir. Cada jugadora que triga més a incorporar-se té pressió extra perquè l'exigència és més gran, no és com al principi, que l'objectiu del Tacón era la permanència i ara és guanyar títols. El Barça dominador també es va passar anys sense guanyar i també han hagut de passar per un procés. L'Alexia porta anys jugant i ara és la millor jugadora del món.

stats