Mor Franz Beckenbauer, l'alemany que va revolucionar el futbol a la gespa i els despatxos

BarcelonaFranz Beckenbauer, llegenda del futbol alemany, ha mort als 78 anys segons ha informat la seva família en un comunicat. "Amb profunda tristesa anunciem que el meu marit i el nostre pare, Franz Beckenbauer, va morir pacíficament mentre dormia ahir diumenge, rodejat de la seva família. Demanem que puguin plorar en silenci i abstenir-se de fer preguntes", han explicat els seus éssers estimats.

Conegut com el Kàiser, Beckenbauer era molt més que un futbolista. Va simbolitzar el retorn per la porta gran del futbol alemany i va dotar de personalitat un club, el Bayern, que solia viure a l'ombra dels rivals abans del seu debut. Avui en dia, no es pot entendre ni el Bayern ni el futbol sense Beckenbauer, qui va brillar jugant al mig del camp, tot i que de mica en mica va modificar la seva posició, convertint-se amb el pas del temps en el millor defensa de la història del futbol. Després, va ser entrenador, seleccionador, dirigent i responsable d'organitzar el Mundial de l'any 2006. Va interpretar tots els papers de l'auca, gairebé sempre amb èxit.

Nascut el 1944 entre runes al final de la Segona Guerra Mundial, aquest fill d’un carter de menut volia ser davanter, com el seu heroi Fritz Walter, i volia jugar amb el gran rival del Bayern, el Múnic 1860. Però quan tenia 14 anys, una batussa entre els jugadors del seu club, el SC Munic '06, i els futbolistes del Múnic 1860 va fer canviar d'opinió aquest home temperamental, que poc després va fitxar pel juvenil del Bayern. No volia ser company d'equip d'aquells nois amb qui s'havia barallat, així que va decidir derrotar-los. Beckenbauer no seria ni davanter, com havia somiat de nen, ni estrella del Múnic 1860, però tocaria el cel.

Aquell 1964 que va debutar amb el Bayern en un partit de la Segona Divisió contra l'Stuttgarter Kickers, el palmarès del club era ben curt, tot just una lliga el 1932 i una copa el 1957. Del 1945 al 1963, el Bayern havia fet fora 13 tècnics i s'havia salvat de fer fallida econòmica gràcies a l'empresari Roland Endler. Però aquell 1964 el Bayern ja va pujar a Primera, i dos anys després van guanyar una copa. Quan amb 24 anys Beckenbauer va ser escollit capità de l'equip, ja estava acompanyat d'altres genis sorgits del planter, com el porter Sepp Maier o qui va ser durant tants anys el seu company a l'eix de la defensa, Schwarzenbeck. A més, del Nördlingen havia arribat un prometedor golejador: Gerd Müller.

Amb tècnics com el iugoslau Branko Zebec, que va apostar per un futbol un pèl més defensiu, el Bayern guanyaria una Recopa, el primer títol internacional del club. Un estil de joc en què Beckenbauer era la clau de volta. Amb un onze que la gent se sabia de memòria, aquell Bayern va guanyar la lliga i la copa el 1969. Després va arribar a la banqueta Udo Lattek, que amb alguns reforços clau sorgits del juvenil com ara Rummenigge, Breitner i Uli Hoeness, va fer que el Bayern regnés a Europa amb tres copes d'Europa consecutives, del 1974 al 1976.

Escollit dues vegades futbolista europeu de l'any, Beckenbauer va ser convocat 103 vegades amb la Selecció d'Alemanya i va jugar tres copes del món de la FIFA, a més de dos campionats europeus. El 1966 ja va debutar al Mundial a Anglaterra, arribant fins a la final, perduda contra els anglesos. El 1970, Alemanya perdia les semifinals contra els italians a Mèxic, partit que Beckenbauer va acabar amb un cabestrell per protegir un braç lesionat. Finalment, el 1974 va aconseguir el títol mundial. Va fer-ho a casa, a Múnic, en una final contra els Països Baixos de Cruyff. Aquell Mundial Alemanya va començar-lo perdent amb els seus rivals, la República Democràtica Alemanya, però van aconseguir reaccionar fins a coronar-se a l'estadi Olímpic.

A finals dels anys 70 va marxar al New York Cosmos dels Estats Units, on va guanyar tres lligues nord-americanes. Als Estats Units va conèixer gent famosa com Andy Warhol, qui va fer un quadre amb el seu rostre, músics i actors. Llavors ja guanyava un munt de diners gràcies als drets d'imatge o iniciatives com enregistrar discos on cantava, no gaire bé, per cert. El seu darrer equip va ser l'Hamburg, on guanyaria un nou títol de lliga.

A mitjans dels anys 80 va tornar a casa per fer de seleccionador d'Alemanya, ja que la selecció no rutllava. Amb ell, l'equip va reaccionar, encadenant dues finals del Mundial. El 1986 va perdre contra l'Argentina de Maradona a Mèxic i el 1990 va imposar-se als argentins a la final de Roma. Amb aquest èxit, Beckenbauer afegia al Mundial guanyat vestit de curt un de segon, ara a la banqueta. De fet, va ser un dels tres homes, juntament amb el brasiler Mário Zagallo i el francès Didier Deschamps, en guanyar la Copa del Món com a jugador i com a entrenador. Mário Zagallo, per cert, va morir ara fa tot just una setmana.

Amb la feina feta, Beckenbauer va tornar al seu Bayern, ara amb càrrec als despatxos. Aquí va liderar la modernització d'una entitat que ara mateix és un model de gestió, gràcies a persones com Robert Schwann, el gerent del Bayern, amb qui ja havia liderat una croada per professionalitzar el futbol alemany durant la dècada dels anys 70. El 2002 va ser Beckenbauer qui va encapçalar el canvi del club a societat anònima, i el 2005 va permetre que la marca Adidas aconseguís un 10% del club a canvi d'ajudar a finançar el nou estadi. I tot, amb el seu esperit visionari i guanyador, fent-se acompanyar de vells companys d'equip, que gestionen el club al costat de joves formats en bones universitats.

El Kàiser també va tenir ombres, com una investigació per frau fiscal el 1976 o les sospites de corrupció quan Alemanya va aconseguir organitzar el Mundial del 2006 i ell tenia càrrec a la Federació. O com quan va obrir la porta a una empresa privada, Red Bull, per comprar un club a Leipzig. A Alemanya, on els clubs segueixen sent majoritàriament dels socis, aquest moviment no va agradar. I va ser Beckenbauer, sempre pensant com modernitzar el futbol, qui va ajudar els empresaris austríacs.

Beckenbauer portava anys una mica amagat, afectat per les investigacions judicials que van tancar-se sense poder acusar-lo de ser corrupte, o per la mort del seu fill Steffan, qui patia una greu malaltia. Tot el futbol alemany plora la pèrdua d'un home que va saber canviar-ho tot, posant color a una època en blanc i negre.