Mourinho, o com fer-se milionari a còpia d'acomiadaments
El tècnic portuguès ha ingressat gairebé 100 milions només per la quitança dels cinc clubs que l'han fet fora
BarcelonaA qualsevol treballador la paraula acomiadament li genera una angoixa terrible. Sempre, esclar, que no sigui part de la indústria del futbol. Ni molt menys que es digui José Mourinho. L'entrenador portuguès, que dilluns va ser fulminat al Tottenham, ja ha ingressat gairebé 100 milions d'euros per la quitança dels cinc clubs que l'han destituït abans d'hora. En concret, 95,6. L'equivalent a 82,5 milions de lliures. Des del Chelsea als Spurs, passant pel Reial Madrid i el Manchester United.
Aquest cop no han quedat clars els motius de la destitució. Potser pels mals resultats -el seu equip és setè a la Premier després d'empatar aquesta jornada contra l'Everton (2-2), i va caure a quarts de final de l'Europa League contra el modest Dinamo de Zabreg (2-3 en el global)- o potser perquè s'havia oposat a la creació de la Superlliga. El cas és que el tècnic de Setúbal, que tenia contracte fins al juny del 2023, tan sols ha durat 17 mesos al càrrec. Això sí, s'ha embutxacat fins a la darrera lliura esterlina: 17 milions (gairebé 20 milions d'euros), segons informava The Independent.
És habitual que els entrenadors de futbol no acabin els seus contractes amb els clubs. Passa en la majoria de casos. I també és normal que, un cop acomiadats, cobrin o tota o bona part de la retribució que tenien pactada amb l'entitat. Però Mourinho, que per alguna cosa es va autoanomenar The Especial One, no cobra com la majoria. És dels més ben pagats del món del futbol. I si se'l fa fora abans d'hora, reclama el que havia signat.
Cinc acomiadaments
El periple comença el setembre del 2007, quan dirigia el Chelsea. Aleshores ja era el més ben pagat del futbol (uns 6 milions d'euros per temporada) però va enfrontar-se a l'amo, Roman Abramovitx, per la política de fitxatges. El resultat va ser que Mou se'n va anar al carrer cobrant la totalitat del contracte que tenia signat. Ni més ni menys que 18 milions de lliures, 21 milions d'euros, l'equivalent a les quatre temporades que li quedaven per complir.
Al portuguès no li va costar gaire trobar feina. El 2008 va signar per l'Inter. Un contracte que tampoc va complir. En aquest cas, no per acomiadament, sinó perquè va fer el salt al Madrid el 2010, just després de guanyar una Champions on, a semifinals, havia eliminat el Barça de Guardiola. Va ser l'únic cop que un club va cobrar per Mourinho, i és que Florentino va haver d'indemnitzar els neroazurro amb uns 10 milions d'euros.
A Madrid, l'idil·li s'acabaria el 2013. "De mutu acord", segons el comunicat oficial. Però a Anglaterra asseguren que el tècnic, que tenia contracte fins al 2016, va cobrar una part de la quitança, quasi 20 milions. Llavors tornaria al Chelsea, on al cap de dos anys també rescindiria el contracte "de mutu acord". Tenia per escrit que hauria de cobrar 50 milions de lliures si el feien fora abans d'hora. En va acabar cobrant només 12,5 (14,5 milions d'euros). Al Manchester United, tres quarts del mateix: una quitança de 17,5 milions d'euros. I per últim, el Tottenham.
Abans que el destituïssin del Chelsea, i quan un periodista l'hi va preguntar, va contestar: "Si em fan fora jo seré milionari i al cap de dos mesos tornaré a estar entrenant". De raó no n'hi faltava.
