La ciutat on neixen els millors especialistes per aturar penals al Mundial

BarcelonaA Zadar la vida sembla passar amb calma, especialment quan brilla el sol. La costa dalmàtica és preciosa i aquest port que durant segles va ser venecià, amb els seus campanars que imiten aquells de la plaça de Sant Marc amb lleons alats, fa anys que veu com els nens juguen a futbol a la plaça de l'església. Bé, potser juguen a waterpolo, com sol passar als ports croats. O a bàsquet, que no gaire lluny hi ha Sibenik, on va néixer Drazen Petrovic. "Ens agrada competir, ens agraden els esports. No ens agrada perdre", solia dir Daniel Subasic, fill de Zadar.

L'Ajuntament de Zadar ha donat el títol de fills honoraris de la ciutat a diferents esportistes, els últims anys. Un d'ells, esclar, és Luka Modric, que és d'un poblet d'interior no gaire lluny, però va criar-se a Zadar, on la seva família va buscar refugi durant la guerra dels Balcans. Dos d'aquests ciutadans il·lustres són porters de futbol. Tots dos, internacionals amb la seva selecció. I els dos, especialistes en aturar penals. Al Mundial de Rússia del 2018, Daniel Subasic va ser un dels herois croats, que van arribar fins a la final gràcies a les seves aturades. Tant als vuitens de final contra els danesos com als quarts de final contra els russos, Croàcia va classificar-se a la tanda de penals amb Subasic fent de les seves. "Admeto que hi ha una part de mi que gaudeix en aquest moment. Nervis? Una mica. Però també m'ho passo bé, desafiant el rival", deia el porter, que amb 38 anys encara juga. Ara els croats ja són als quarts de final gràcies als tres penals aturats contra el Japó per Dominik Livakovic. Sí, també fill de la ciutat de Zadar. Els croats no han perdut mai una tanda de penals al Mundial i des de la seva independència només els turcs els van superar en aquest art a l'Eurocopa del 2008. Aquell dia el porter era Stipe Pletikosa, nascut a Split. "A Zadar en sabem més", bromejava ahir Subasic parlant amb la premsa del seu país.

El nou heroi croat és Livakovic, de 27 anys. Ja abans del Mundial tenia el títol de fill honorari de la ciutat. Quan li van donar el títol més d'un va queixar-se considerant que encara no havia fet res de l'altre món. Sí, ja era el porter titular al Dinamo de Zagreb, el club que cada any guanya la lliga croata. Però a escala internacional els seus mèrits eren seure a la banqueta esperant el dia que Subasic es fes gran. La gent considerava que, segurament, li concedien aquell honor per ser fill de qui era. El seu pare, Zdravko Livakovic, un enginyer, havia estat secretari d'estat al ministeri de Transports, Infraestructures i Afers Marítims durant el govern de Bozidar Kalmeta, de centredreta. Els Livakovic són una nissaga respectada, a Zadar. De fet, el destí del porter croat semblava escrit quan va néixer: aniria a la universitat i jugaria a bàsquet, ja que el seu avi, un conegut radiòleg, era directiu del club de bàsquet de Zadar. Quan es va inaugurar el nou pavelló de la ciutat, amb Zdravko Livakovic a l'Ajuntament com a regidor i l'avi a la junta del club, es va decidir que seria un nen qui faria la primera cistella de la instal·lació: va ser Dominik, l'escollit. "Vaig començar amb el bàsquet, però ràpidament vaig enamorar-me del futbol. En el segon entrenament ja era a la porteria. El meu avi sempre va donar-me molt de suport en la meva carrera", deia en una entrevista aquest noi que va ser descobert pel Dinamo de Zagreb quan era un adolescent. Això va plantejar un petit problema. Croàcia té dues cares: el mar i l'interior. A la costa dàlmata, tothom estima el Hajduk Split, el club més gran de la costa. I, per tant, no es pot ni veure el Dinamo de la capital, a l'interior. Gairebé tots els grans jugadors sorgits de Zadar acaben jugant al Hajduk, com ha fet Subasic, però Livakovic va marxar al Dinamo. "A vegades et diuen coses que no agraden gaire per ser dàlmata i jugar al Dinamo de Zagreb", admetia el porter.

La mare, professora d'anglès, sempre li ha demanat que no deixi els estudis. Ara els té congelats. Va començar relacions internacionals a la Universitat de Zagreb, estudis que confia acabar un dia. Abans haurà de decidir si marxa a l'estranger o continua jugant a Croàcia. Les ofertes no li falten i, segons explica, la seva dona li diu que seria bonic poder viure uns anys lluny de casa per aprendre idiomes i conèixer altres cultures. Quan es van casar, per cert, van fer-ho al cor de Zadar, a la catedral, construïda pels venecians. Una d'aquelles esglésies precioses que, un cop la veus, podries pensar que ets a Itàlia. Entre els convidats, hi havia Subasic. "Sempre ha sigut una persona que m'ha donat consells. Em diu que el porter necessita estar tranquil i confiar en el seu instint", afirma. Alguna cosa en saben, ells dos. Sempre que Croàcia afronta tandes de penal, un porter de Zadar surt al rescat. Durant les celebracions després de derrotar els japonesos, Livakovic, Modric i el lateral Martin Erlic, tots ells de Zadar, van celebrar-ho amb una bandera amb el nom de la seva ciutat, on milers de persones ho celebraven als carrers.