FUTBOL
Esports Futbol 05/01/2016

Zinedine Zidane, recurs o solució?

Escepticisme dins l'entorn del Reial Madrid sobre les capacitats del relleu de Benítez a la banqueta blanca

Martí Molina
3 min
Florentino Pérez i Zinedine Zidane, a la presentació / GERARD JULIEN / AFP

BarcelonaLa decisió de Florentino Pérez de destituir Rafa Benítez ha estat polèmica, com ho són gairebé totes les destitucions d'un entrenador. Però en aquest cas, hi ha cert consens a la premsa de Madrid sobre el fet que al club li calia un recanvi. Les discrepàncies són en el nom escollit per rellevar-lo, Zinedine Zidane, estrella del futbol i estendard del Madrid galàctic, però sense experiència a una banqueta de primer nivell.

"Que l'aposta de Laporta amb Guardiola fos encertada, no vol dir que la de Florentino amb Zidane també pugui sortir bé", argumentava el periodista Siro López, poc després de fer-se oficial el canvi de peces a la banqueta del Madrid.

La sortida de Benítez era la crònica d'una mort anunciada, perquè els mals resultats del Reial Madrid van generar molt de rebombori al Bernabéu i també xiulades que començaven a dirigir-se perillosament (a Florentino) cap a la llotja. Els dubtes rauen en el nom del substitut. "Faran veure que Zidane no és un pegat i que hi confien –opinava Paco Gonález, director de 'Tiempo de juego' a la Cope–. Però Zidane em genera molts dubtes, igual que el club". "Ha estat una jugada arriscada –afegia Tomás Guasch, també a la Cope–. Si no surt bé, Florentino no tindrà més remei que convocar eleccions". "Pensar que el culpable de tot és Benítez és erroni –afegia Antonio Romero, periodista de la cadena Ser–. Cal mirar els jugadors i qui els fitxa. De fet, el mateix Florentino és conscient que amb Zidane segurament no s'arreglaran les coses".

L'exfutbolista francès, de 43 anys, va jugar cinc temporades al Reial Madrid, de la 2001-2002 a la 2005-2006, quan va penjar les botes. Però no va ser fins l'estiu del 2014 que va decidir provar sort a les banquetes. El seu debut va ser el filial del Madrid, el Castella, i també va ser segon entrenador d'Ancelotti al primer equip. En total, dues temporades i mitja d'experiència però cap repte de màxim nivell. "Tinc molts dubtes –apuntava José Ramón de la Morena, director d''El Larguero' de la Ser–. Fa tres anys, Zidane no volia ser entrenador i ara està molt il·lusionat a ser-ho. Tinc dubtes perquè haurà de prendre decisions, implementar tàctiques, relacionar-se amb els mitjans… I l'experiència al Castella no va ser bona. Li van donar tot el que va demanar i, malgrat tot, l'equip segueix a Segona B".

Zidane va ser segon entrenador d'Ancelotti, al Reial Madrid / JOSÉ SENA GOULAO / EFE

Però no tot són opinions contràries. Al Madrid també hi ha algun bri d'optimisme, sobretot dels que prioritzen el personatge per davant de les capacitats tàctiques i tècniques. Un exemple és l'exjugador del Madrid Javier Portillo, company de vestidor de Zidane i avalador del seu fitxatge com a primer entrenador del Madrid. "Era un jugador amb molta classe, i amb un tracte impecable amb els joves. Canviarà la dinàmica de l'equip perquè farà seure a la banqueta a qui s'ho mereixi".

En una línia similar, el periodista Roberto Morales també hi deia la seva: "En un equip com el Madrid és més important la relació amb els jugadors que els coneixements tàctics. A Zidane, l'admiren, i tindrà el tracte que en el seu dia va tenir Ancelotti".

Zidane dirigeix aquest dimarts la primera sessió d'entrenament, i dissabte debutarà al Bernabéu contra el Dépor (20.30 h). El seu repte és "guanyar algun títol aquesta temporada". El futur dirà qui tenia raó, si els escèptics o bé els optimistes.

Zidane, jugador del Madrid del 2001 al 2006 / MARC ALEIX / AFP
stats