El Ter Stegen del Madrid
En plena ressaca de la festassa dels 18 anys de Lamine Yamal, el Barça va iniciar diumenge la pretemporada. Hansi Flick està content perquè molts dels seus jugadors han fet feina física durant les vacances i no els haurà d'esprémer tant com l'any passat abans d'entrar en matèria. També estarà encantat de conèixer nous talents de La Masia com Jofre Torrents o Juan Hernández sense por de pujar-los al primer equip si s'ho guanyen a la gespa. L'alemany dona oportunitats als joves per convenciment, però també per necessitat, ja que l'economia ho empastifa tot. El més calent és a l'aigüera amb el reforç que l'equip necessita per a l'atac, en què els tècnics només tenen quatre futbolistes per a tres posicions. I fins i tot Joan Garcia, l'única cara nova que el club ha anunciat per al curs que ve, no està inscrit per culpa de la llosa del fair play financer, encara no resolta.
En les sis setmanes que queden perquè tanqui el mercat, el Barça ha de recuperar primer la famosa norma de l'1:1, que està directament relacionada amb la reobertura parcial del Camp Nou, i després construir espai salarial perquè el porter de Sallent i Wojciech Szczęsny –amb contracte nou– puguin estar inscrits abans de l'estrena de la Lliga. Per al segon menester, la clau la té Marc-André ter Stegen, a qui s'assenyala punyentment des de fa més d'un mes perquè faci les maletes. La sortida de l'alemany, que de moment només fa treball específic al gimnàs, és peremptòria perquè el club pugui actualitzar la porteria i aspirar a inscriure l'extrem que havia de ser Nico Williams i que tot apunta que serà Marcus Rashford. Però el capità sap que té la paella pel mànec, tres anys més de contracte i que el temps va a favor seu fins al punt que si les solucions es demoren, es plantarà a la jornada 1 amb opcions de ser titular.
El somriure reptador de Ter Stegen és un pols en tota regla per a Deco i companyia, que s'exposen a haver de fer altres moviments menys agradables per complir amb Joan Garcia i executar la planificació prevista. Però el Barça no està sol amb aquest tipus de batalles internes. Al Reial Madrid, ara de vacances després que Luis Enrique el posés davant del mirall, també hi ha bastonades per a jugadors que avui sobren després d'haver sigut importants en èxits recents. Al Bernabéu s'imposa la necessitat de vendre Rodrygo Goes perquè pugui arribar la peça que Florentino, obsessionat amb Mbappé, va considerar prescindible després de la retirada de Toni Kroos. Si el davanter brasiler se'n va i Xabi Alonso pot reclutar un migcentre en condicions, l'equip blanc farà molta més por. Per tant, només podem dir una cosa: aguanta, Rodrygo, aguanta.