El mercat ideal de Deco

BarcelonaQuan l'Athletic Club va comunicar la renovació de Nico Williams divendres passat al matí, el president executiu del Barça, Joan Laporta, va entendre la magnitud de la institució basca com a rival als despatxos del futbol. Perquè si Félix Tainta, el representant de l'extrem navarrès, va demanar garanties d'inscripció abans de signar definitivament el fitxatge, va ser perquè el president del conjunt basc, Jon Uriarte, prèviament s'havia informat a la seu de la Lliga sobre les limitacions blaugranes en matèria de fair play financer. A partir d'aquesta visita a Madrid s'entenen les reticències de Tainta, que l'estiu passat també va fer entendre a Nico que no era prudent anar al Barça si la inscripció no estava garantida en un paper.

Abans dels dubtes que va comportar la renovació de Williams fins al 2035 a canvi del sou esportiu més alt de la història de l'Athletic, Tainta va oferir el jugador al director esportiu del Barça, Anderson Luís de Souza, Deco, en una reunió a mitjans del mes passat a Barcelona. Tot i que l'executiu blaugrana va rebre l'interès amb gust, va ser Laporta qui va fer el pas decisiu per fitxar el millor amic de Lamine Yamal a la selecció espanyola. Sabedor de la gran il·lusió que el fitxatge generava als barcelonistes, el mandatari va deixar enrere l'enuig per les carabasses del 2024 i va activar la maquinària per pagar la segona clàusula de rescissió de l'estiu després de la de Joan Garcia. En conseqüència, Deco, acompanyat per Bojan Krkić, es va desplaçar a Eivissa per comunicar aquestes intencions a Hansi Flick, que va acceptar la jugada amb esportivitat alemanya.

Però ni l'entrenador ni el director esportiu eren genuïnament partidaris de fitxar Williams. De fet, tal com reconeixen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, la negativa del navarrès s'ha convertit en una oportunitat sobretot per a Deco, que fa mesos que repeteix internament la necessitat que aquest Barça guanyador es reforci amb futbolistes que es trobin en el punt ideal de maduresa. No tan veterans com Robert Lewandowski (36) o Iñigo Martínez (34), però tampoc tan joves com Lamine Yamal (17), Pau Cubarsí (18), Pedri (22) o el mateix Nico (22). És per això que, en paral·lel a la lluita econòmica per assolir la norma 1:1 del fair play financer, la fi del serial Williams obre un escenari més calmat per negociar per Luis Díaz amb el Liverpool un traspàs com els de sempre. Amb estira-i-arronses pel preu, un agent jugant a dues o tres bandes en cerca de les millors condicions i, important, amb encara més d'un mes de marge perquè la competició oficial comenci.

Raphinha i Olmo, l'excepció dels últims estius

L'extrem colombià era la primera opció tant de Deco com de Flick per reforçar un atac curt d'efectius i els esdeveniments dels últims dies no han fet sinó recol·locar les fitxes a la casella de sortida. Amb tot, des del Barça s'admet que l'operació és "complicada" perquè el Bayern de Múnic també juga la seva partida per incorporar un futbolista que al gener farà 29 anys i que, efectivament, quadra amb l'aposta pel rendiment immediat que dues de les figures més importants en la planificació esportiva blaugrana defensen des de fa mesos.

Díaz no costarà menys de 60 milions, voldrà cobrar com un davanter top que acaba de guanyar la Premier League i també demanarà alguna garantia d'inscripció. Davant d'aquestes condicions exigents, el club preveu la via de Marcus Rashford, amb qui el Manchester United no compta. També té una fitxa alta, però podria arribar cedit a Barcelona. A més, la seva edat –farà 28 anys a l'octubre– encaixa amb la mancança que Deco i Flick noten que té la plantilla del Barça. L'extrem anglès va rendir a bon nivell a l'Aston Villa la segona part del curs passat i, si arriba de préstec, l'aposta és de baix risc.

Sigui com sigui, descartat del tot el jove Williams, Deco pot explotar per fi el seu mercat ideal. Jugadors d'entre 25 i 30 anys amb la panxa buida, energia per a un lustre i alhora prou experiència acumulada. Són els més cars, el moll de l'os de projectes consolidats i el Barça, aquests últims anys de crisi econòmica, només els ha pogut incorporar amb comptagotes i en condicions especials. Lliures de traspàs, com Memphis Depay (27), Franck Kessie (26) i Andreas Christensen (26), o procedents de clubs de segona línia, com Raphinha del Leeds (25) i Dani Olmo del Leipzig (26).