Una trampa que torna a treure de polleguera al Barça

SabadellEl gol anul·lat a Lamine Yamal ha reobert el debat sobre la fiabilitat del sistema SAOT, la tecnologia del fora de joc semiautomàtic que determina si un jugador està en posició il·legal. Aquesta eina està implantada a la Lliga des de la temporada 2024-25 i ha significat una millora notable respecte al sistema anterior, en què els àrbitres traçaven manualment les línies.

El sistema s’anomena semiautomàtic perquè requereix la intervenció humana per resoldre la jugada. La funció del col·legiat de la sala VOR és determinar el moment exacte en què el company del davanter toca la pilota per última vegada. A partir d’aquí, el programa calcula si la posició és legal. En determinades situacions, l’àrbitre pot escollir entre un o dos frames, ja que amb imatges a càmera lenta és complicat establir amb absoluta precisió quan la pilota toca el peu del jugador per última vegada. En cap cas, però, els col·legiats coneixen amb antelació com es resoldrà la jugada.

Per agilitzar el procés i guanyar fiabilitat, seria necessari que la pilota incorporés un xip oficial que permetés determinar el moment exacte del darrer toc. La Lliga, però, va descartar aquesta opció per motius econòmics, igual que la implantació del rellotge que avisa l’àrbitre quan la pilota ha travessat completament la línia de gol en els casos de gol fantasma.

Un maldecap per al CTA

L’empresa Hawk-Eye, responsable del fora de joc semiautomàtic, proporciona a la retransmissió del partit una representació gràfica per justificar la decisió presa des del VAR. El problema és que les deficiències d’aquesta simulació generen més dubtes que certeses: els ninots tenen tots la mateixa estatura, amb el mateix calçat i no presenten trets com els cabells, fets que resten realisme a la imatge. Una de les representacions més surrealistes es va produir al Reial Societat-Barça de la temporada passada, quan es va mostrar un peu desproporcionat de Robert Lewandowski per justificar un fora de joc. Aquest diumenge, també a Anoeta, es va difondre una imatge en què Lamine Yamal apareixia perfectament alineat amb el defensa i, posteriorment, es va haver d’enviar una segona prova on es detectava que una part del seu taló estava lleugerament avançat.

L’actual president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Fran Soto, va confiar en David Fernández Borbalán per liderar la comissió tècnica i va designar Eduardo Prieto Iglesias com a responsable del VAR, una eina clau en el futbol modern. Es va decidir crear una plantilla de 16 àrbitres especialitzats en aquesta funció i es va establir una nova línia editorial: el VAR només intervindria en cas d’error clamorós i, sempre que fos possible, hauria de reforçar la decisió de l’àrbitre de camp.

A conseqüència d’aquestes directrius, les intervencions des de la sala VOR han disminuït prop d’un 50%. Paral·lelament, també es va fixar un altre objectiu: alinear la visió del VAR amb la de l’àrbitre principal. En aquest sentit, Prieto Iglesias va considerar que els VARman havien de transmetre la seva opinió per intentar convèncer el company de camp del seu criteri. Un canvi comunicatiu rellevant que molts col·legiats no han vist amb bons ulls, ja que consideren que perden autoritat i, tot i tenir l’última paraula, se senten condicionats.

Polèmiques sonades i alguna intromissió

Malgrat tot, la polèmica no ha baixat de to, en gran part perquè no s’ha consolidat un criteri uniforme i identificable. A banda d’errades interpretatives –com el penal assenyalat a Araujo a Sevilla–, s’han produït errors que han fet la volta al món, com el gol concedit en fora de joc a l’Alabès-Atlètic de Madrid. En aquella ocasió, González Fuertes no va advertir que Giuliano Simeone iniciava la jugada en posició il·legal i el gol matalasser va pujar al marcador.

D’altra banda, durant l’Elx-Madrid es va produir una situació incòmoda quan un mitjà de comunicació va ser convidat a seguir el partit a la sala VOR. Prieto Iglesias va ser gravat comentant les decisions arbitrals en directe i, un cop finalitzat el partit, el VAR Pulido Santana va haver de justificar les seves decisions en calent. El col·lectiu va mostrar el seu malestar i els dirigents del CTA van demanar disculpes a nivell intern, comprometent-se que no es repetiria una situació similar.