24/05/2016

El futur del porter del futur

4 min
Ter Stegen i Bravo

BarcelonaMarc-André ter Stegen necessitava silenci. Paradoxalment, necessitava discreció per reivindicar-se. Necessitava un partit relativament tranquil, un en què no encaixés cap gol, potser un en què ni tan sols hagués de fer cap aturada de mèrit o treure cap mà salvadora. Sobretot, necessitava un partit en què ell no fos el protagonista, per molta èpica que demanés una final de la Copa del Rei jugada molts minuts amb un futbolista menys i en camp propi. La seva última actuació contra el Sevilla al Vicente Calderón, on va acabar acumulant un parell de bones estirades, va ser tan sòbria com en els dos anteriors partits, a la Lliga, i li va permetre tornar a mantenir la porteria a zero per sumar ja més de 300 minuts sense encaixar cap gol.

L’excel·lent final de curs de Ter Stegen, que ha hagut de cobrir la baixa de Claudio Bravo en les últimes jornades per la lesió al soli que el xilè va patir en els minuts finals contra el Betis, l’ha ajudat a pair la decepció de veure’s abans d’hora fora de la Champions, la seva gran competició, i li dóna esperances de tenir més continuïtat l’any que ve. De ser el porter del present, el del dia a dia. El de totes les competicions.

Si més no, a això aspira. Mai ho ha amagat. En totes les seves intervencions públiques s’ha mostrat molest per l’etiqueta de porter del futur que se li ha penjat al Barça i que sembla marginar-lo de la rutina diària de l’equip. De fet, en unes declaracions recents a la televisió del club va admetre que era feliç a Barcelona però lligava la seva continuïtat al que passés al terreny de joc. És a dir, a jugar més. Aquest any haurà superat la barrera dels 2.300 minuts, mentre que en la seva primera temporada va quedar-se en 1.890, amb cap participació a la Lliga.

Per això alguns mitjans fins i tot han obert la possibilitat que Ter Stegen es pugui deixar seduir per Pep Guardiola en el seu nou projecte a Manchester amb el City. El club no preveu el traspàs d’un dels fitxatges estrella d’Andoni Zubizarreta, però l’ambició de l’alemany augura un estiu tens si, d’alguna manera, Ter Stegen no percep un canvi de dinàmica en les rotacions del pròxim curs. Preguntat sobre això, Luis Enrique no va aclarir res diumenge després de la final i va reiterar el discurs de tota la temporada: està encantat amb els tres porters que té. ¿Però és sostenible un tercer any amb aquesta competència a la porteria? És una de les preguntes més delicades que afronta ara el cos tècnic, que pot trobar arguments tant per animar-se a seguir amb el repartiment de minuts actual com per canviar la rutina.

De l’alemany mai -o pocs cops- s’ha posat en dubte la seva qualitat tècnica, ja fos amb els peus o amb les mans, però ha costat que el barcelonisme tingués la mateixa fe amb ell que amb Bravo, un jugador més serè. Perquè l’ex del Borussia Mönchengladbach és un porter de nova generació, un d’aquells que no és aliè al joc i que sempre busca la manera de deixar petjada en un partit. És un porter-jugador. I en aquesta recerca del seu lloc, sobretot a principi de temporada, es va escampar la sensació que en algun moment del partit Ter Stegen en faria alguna de les seves. I alguna de les seves no sempre era una genialitat. No sempre era una passada precisa al peu per superar la pressió alta del rival -el més aplaudit d’ell des del seu debut-, sinó més aviat algun retall fora de l’àrea excessivament arriscat. No sempre era una estirada decisiva per evitar que un remat es colés a la xarxa, sinó una mala sortida en algun córner en contra.

No ho sembla pel seu posat rígid i callat, gairebé desafiant, però Ter Stegen és més extremat que el xilè, tot i que Bravo sigui de sang més calenta. L’alemany transmet sovint la sensació d’estar més capacitat per salvar un partit que l’ex de la Reial Societat. El seu problema, però, és que en paral·lel insinua la possibilitat de poder-la espifiar en alguna acció que, amb menys lluïment, Bravo aturaria. Són molts els punts que el xilè ha salvat a la Lliga, en què ha deixat la porteria a zero en 16 partits de 32, i, potser pel format d’eliminatòria amb què s’han jutjat les actuacions de Ter Stegen a la Champions i a la Copa, són menys les aturades decisives que es recorden de l’alemany, que ha encaixat més d’un gol per partit en els 27 que ha disputat.

Si s’amplia la mirada, però, s’aprecia que Ter Stegen fa, per poc, més aturades de mitjana que Bravo (2,2-2,13) i que també intercepta més centrades (0,87-0,38). Amb els peus tenen una precisió similar, tot i que l’alemany aconsegueix un 86% d’efectivitat amb passades, de mitjana, més llargues (29 metres).

La diferència no és en cap cas estadística, perquè el rendiment de tots dos és altíssim, sinó que sempre ha apuntat més aviat a la sintonia amb l’equip i la competició. A la complicitat. Al rodatge, a l’adaptació. Després de dos anys, a Ter Stegen no l’impossibilita l’idioma perquè parla castellà amb fluïdesa i coneix prou bé el futbol espanyol i l’estil Luis Enrique. I aquests últims duels abans de tancar el curs han demostrat que la sagnia golejadora que el va condemnar en l’anterior lesió de Bravo al setembre coincidia amb la feblesa defensiva de l’equip. Ara que la plantilla ha recuperat el to sense pilota, ell ha demostrat que pot ser fiable. Després de l’estiu, i en funció de l’Eurocopa o la Copa Amèrica, es reprendrà la lluita per poder-ho demostrar sota pals. Cada dia.

stats