Persistir per l’amor a un club centenari

Girona"Som optimistes i demanem que la gent estigui al nostre costat, perquè el GEiEG som tots i ara és el moment de demostrar fidelitat. Això és propietat dels gironins i hem d'anar a l'una. Si no ho fem per nosaltres, per qui ho farem?", es pregunta Francesc Cayuela (Girona, 1959), el president del GEiEG, una entitat centenària que està patint. Perquè la inundació a Sant Ponç ha deixat inservibles les seves instal·lacions i ha provocat una ferida que va més enllà de les pèrdues materials. "Econòmicament, ni els tècnics saben quantificar els danys que hem tingut. Mai ningú s'espera que li pugui passar una cosa així. Fa molta pena, és complicat definir la tristesa que sentim. De fet, la part positiva, si es pot dir així, és que ningú ha pres mal; perquè encara hauria sigut molt pitjor". La tempesta del primer dia va deixar conseqüències, però tot es va agreujar al cap d'unes hores. "Veure com el cabal del riu pujava a cada minut era frustrant, ens va trencar el cor. Érem a dins del recinte avaluant els desperfectes i posant una mica d'ordre, i ens preguntàvem com era possible".

El termini marcat per reobrir el complex és d'entre tres i quatre setmanes. "Sempre hi pot haver variables, però esperem que l'activitat torni a ser l'adequada i a oferir condicions acceptables perquè tothom pugui fer ús del centre d'una manera digna. La gran obra s'haurà de fer igualment, esclar. L'únic que desitgem és que no afecti el dia a dia", diu Cayuela, que no té temps de lamentar-se i treballa per buscar solucions que contribueixin a recuperar la rutina que hi havia abans de la tragèdia. "Hem reubicat les seccions allà on hem pogut, traslladant-nos a diferents llocs. Des del primer minut ens hem esforçat per donar una resposta ràpida. Ha estat una prioritat innegociable. Agraeixo la disponibilitat de les entitats públiques i privades que ens donen un cop de mà. No vull deixar-me ningú, així que ho faig extensiu. Ens commou i podem presumir d'haver tingut exemples de solidaritat increïbles aquests darrers dies". El desbordament del Ter va submergir els despatxos, els vestidors, la maquinària de les piscines i les pistes exteriors. "Apel·lem a l'interès de les administracions, perquè l'assegurança arribarà fins on arribarà. Estic convençut que tot anirà bé i es materialitzarà amb fets. La resposta està sent bona i tenim el suport verbal i la seguretat que sempre ens han ajudat", afegeix Cayuela.

Aquest és un dels cops més durs que ha rebut el GEiEG al llarg dels seus cent anys d'existència. "N'hem passat moltes, però com aquesta... Sobretot perquè el volum d'activitat ha crescut: ara hi ha molta gent que forma part de la nostra família". El club gironí té més de 13.000 socis i calcula unes 7.000 entrades setmanals, més la presència d'uns 200 col·lectius externs que practiquen esport a Sant Ponç, siguin professionals de la competició o bé per oci. "Aquí és on tenim el moll de l'os i d'on surten bona part dels ingressos totals. No puc negar que al principi la viabilitat del club ens preocupava. Quan t'imagines que pot quedar inservible, t'espantes. Però amb el pas dels dies ens hem anat tranquil·litzant, malgrat que necessitem ajuda", afegeix, i reconeix que el sentiment de pertinença fa que tothom camini en una mateixa direcció. "El GEiEG no és esclau de cap cadena ni té un propòsit capitalista. Intentem fomentar l'esport saludable, creiem en la nostra manera de fer. El club i la ciutat van de bracet, perquè ens alimentem mútuament. I si nosaltres ens veiem afectats, els gironins també ho estan perquè això és casa seva". L'esperança és l'últim que s'ha de perdre. "Hem de ser positius, ha sigut una desgràcia però ens tornarem a aixecar per ser més forts que abans", acaba Cayuela.