Girona fc
Esports 20/12/2018

El Girona vol arrodonir contra el Getafe un 2018 fantàstic

Tot i encadenar tres partits sense guanyar, té sis punts de marge respecte al descens

Jordi Bofill
3 min
Stuani celebra un gol a Montilivi

GironaMés a prop d’Europa –a quatre punts– que no pas del descens –viu a sis per sobre–, el Girona tanca l’any amb el mateix somriure il·lusionant amb què va concloure el 2017. Enfortits gràcies a la seva esplèndida competitivitat, els gironins han sabut mantenir les virtuts que van convertir el seu primer capítol a Primera en un camí brillant. Sacsejada la banqueta, Eusebio lidera una transició dolça, de grans registres i millors sensacions. De fet, si el Girona guanya el Getafe (19.30 h, BeIN LaLiga) finalitzarà el 2018 amb un punt més que dotze mesos enrere, quan els elogis s’acumulaven a les portes de Montilivi.

Per primer cop aquest curs, el Girona acumula dues derrotes consecutives, allargant una sèrie contra l’Atlètic, l’Athletic i el Sevilla en què només ha sumat un punt dels últims nou jugats. En els dos últims partits, disputats a domicili, ni tan sols ha vist porteria, un fet que agreuja la dependència ofensiva que hi ha amb Cristhian Stuani, el segon màxim golejador de la Lliga, amb onze gols. Els blanc-i-vermells, que n’han marcat disset, veuen com el percentatge de l’uruguaià és del 65%. Portu, amb dos gols, el segueix a una llista que completen Borja García, Pere Pons, Alcalá i Doumbia, amb un. El màxim golejador del Girona a Primera espera recuperar el seu idil·li amb el gol i augmentar la seva llegenda a Montilivi: Stuani ha celebrat trenta-dos dels seixanta-set gols gironins a l’elit.

Eusebio, que té les baixes ja conegudes de Mojica, Aday, Planas, Muniesa i Roberts, recupera Bounou però perd Doumbia. Mentre espera amb urgència l’entrada del nou any per tenir uns reforços que Quique Cárcel va assegurar que arribarien, el val·lisoletà s’ha trobat amb un dilema a la porteria. El bon paper de Gorka ha fet que l’absència de Bounou hagi sigut menys traumàtica del que es pensava en un primer moment. El marroquí, ja recuperat, ha entrat a la convocatòria, i aquest és el gran dubte de l’onze inicial, perquè tots dos han fet mèrits per ser titulars.

Els recanvis al carril han funcionat de meravella: tant Àlex Granell com Valery han estat a l’altura de l’exigència. Contra el Getafe, Eusebio podria apostar pel capità blanc-i-vermell. D’altra banda, no s’esperen grans canvis ni a l’eix defensiu ni al mig del camp, on Pere Pons sembla ser l’únic amb plaça fixa per intentar contrarestar el múscul madrileny. Douglas o Aleix Garcia l'acompanyaran. Sigui qui sigui l’escollit, que tampoc es mourà de l’11, és Borja García. Al davant, al costat de Stuani, tornarà a repetir presència Portu, que sense Roberts s’ha quedat orfe de relleus, perquè Lozano i Doumbia, que es queda fora per un esquinç al turmell esquerre, no estan tenint el nivell que s’esperava. El de Peralada manté la seva presència a Montilivi, perquè a Valery i Paik s’hi afegeix Soni.

Segell Bordalás

El Getafe de Bordalás anirà lligat per sempre a la història del Girona, perquè va ser el seu gran rival en la lluita per l’ascens directe del curs 2016-17, favorable als gironins. El tècnic alacantí, que no té cap baixa més enllà de Bergara i Amath, ha fet del seu equip un conjunt amb identitat pròpia. Fort al darrere, és juntament amb l’Atlètic el que menys gols encaixa, 12 en 16 jornades. Amb 24 punts, viu a la setena posició i és un dels millors a camp contrari: només ha perdut un partit –al Santiago Bernabéu a la primera jornada–, dels vuit disputats, amb dues victòries i cinc empats. A més, no perd des del 10 de novembre, aferrat a la seva tripleta d’atacants: Jorge Molina, amb cinc gols, i Ángel i l’ex del Girona Jaime Mata, que en porten tres cadascun. A Montilivi, però, el Getafe no hi ha guanyat mai. Una estadística que els gironins volen mantenir per segellar un 2018 que, passi el que passi, serà recordat tota la vida.

stats