Futbol modest i decisions traumàtiques: la vida en comú dels cervells de l’Espanyol i el Girona

GironaDurant el dinar de Nadal que el Girona fa amb els periodistes que cobreixen la informació del club, l’any 2023, el director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, va tenir bones paraules cap al seu homòleg a l’Espanyol, un Fran Garagarza que llavors només feia sis mesos que estava en el càrrec. L’origen de la conversa no va ser cap altre que el fet que, en aquells moments, els gironins eren en llocs Champions i els blanc-i-blaus, a Segona, amb la qual cosa l’interès mediàtic català, més enllà del Barça, era monopolitzat pel Girona, que com a club entenia que havia d’aprofitar l'oportunitat per posicionar-se i enfortir la seva marca. Tothom hi estava d’acord, però Cárcel va advertir els presents. “Garagarza està fent una feina excel·lent, excel·lent. I és una gran persona. Estic convençut que li anirà bé”. Dit i fet: l’Espanyol no només ha capgirat la seva situació radicalment, sinó que viu una temporada de somni i arriba com a principal favorit en el derbi d'aquest divendres a Cornellà (21 h, DAZN).

La relació entre Garagarza i Cárcel va començar el curs 2012-13, en un play-off d’ascens a Segona entre l’Eibar i l’Hospitalet, on hi havia els directors esportius d’aquella eliminatòria que es va resoldre a favor de l'Eibar. “Respecto molt Quique Cárcel i m'hi solidaritzo, ja que hem tingut un camí força semblant i hem crescut professionalment en clubs en què no ha estat fàcil arribar fins a dalt de tot”, deia Garagarza el 2018, quan es van retrobar, ja a Primera Divisió, amb Cárcel al Girona, on va arribar el 2014, i amb el de Mutriku encara a l’Eibar. Durant molts anys l’Eibar va ser un malson per a Quique Cárcel, que ja havia patit un ascens frustrat en la seva època com a jugador.

En els últims anys és habitual veure Garagarza, encara recuperant-se de l’infart patit el novembre, a la llotja de Montilivi, i Cárcel, a la del RCDE Stadium. Tots dos s’admiren i han aconseguit construir models d’èxit amb una manera de fer molt semblant: des de la senzillesa, s'envolten de gent de la seva confiança i generen l’estabilitat que fa el pas del temps. Cárcel ha reunit diverses amistats, en el seu grup de treball: Iván Hammouch a la secretaria tècnica, Juan Carlos Moreno a l’àrea de scouting, Ildefonso Fernández a la de rendiment i Santi Pou, que està a l’àrea esportiva i al cos tècnic del primer equip. I Garagarza ha fet el mateix amb Ander Garitano a l’àrea esportiva i Unai Ezkurra, en l’apartat d’anàlisi de dades i estructura. Ara que el guipuscoà no hi és, Garitano i Ezkurra han assumit part de la feina amb Sergio Ortega, que fa més de deu anys que està a la secretaria tècnica del club.

A cegues amb Manolo i Míchel

Perquè l’Espanyol hagi pogut tornar a Primera i sigui cinquè, i el Girona encadeni la seva quarta temporada consecutiva a l’elit, un fet inaudit en la història del club, Garagarza i Cárcel han hagut de prendre decisions traumàtiques. Mentre el català, en la seva primera intervenció a Montilivi, va veure’s obligat a abaixar el sou als tres capitans (Jandro Castro, Juanlu Hens i David Garcia) perquè el Girona no els podia pagar, Garagarza va aturar el fitxatge de Ferran Costa per l’Espanyol B per signar a Manolo González, a qui més endavant li va confiar la banqueta del primer equip.

També tenen en comú el valor de la lleialtat, una característica cada cop més escassa. Tant l’un com l’altre s’han mantingut ferms en el que sentien, tot i que això els hagi costat algun disgust, al llarg de les seves vides: l’exemple més clar és el descens del Girona amb Eusebio, a qui Cárcel no va voler destituir. Però les males notícies són una anomalia, perquè refiar-se del seu instint ha comportat més alegries que tristeses.

El mateix Cárcel va confiar-li la renovació a Míchel quan aquest ocupava llocs de descens a la Primera RFEF. De fet, la raó que avui el barceloní encara continuï a Montilivi és Míchel, amb qui va recuperar la passió després d’una etapa molt dura, en la qual el Girona no pujava mai. Garagarza també ha apostat cegament en Manolo González, a qui va mantenir fins i tot quan semblava que saltaria pels aires l’any passat, després d’una golejada, precisament, a Girona.

I el tracte amb la propietat? Garagarza, després d'ascendir i mantenir l’Espanyol sense gastar pràcticament un euro en el final d’etapa de Chen Yansheng, té una relació molt fluida amb Alan Pace, a qui ret comptes, però amb el qual ha descobert una llibertat significativa a l’hora de moure’s en el mercat. Cárcel, en canvi, ha canviat rutines des de la classificació europea, amb una inversió en apostes que no han funcionat que ha condicionat altres moviments. La relació personal amb el City i Pere Guardiola, però, és fantàstica. Fins i tot se’ls ha vist junts als Pirineus, en una trobada clau on es van moure els primers fils per fitxar Míchel. Divendres viuran un derbi molt disputat.