L'artista que ho peta amb el nou himne del Girona
El càntic blanc-i-vermell va ser el primer tema en català de música electrònica del segell Rave Sons
Girona“No sabia que estava sonant a Montilivi”, reconeix, amb sorpresa, Javier Parra (Vitòria, 2000). O, més ben dit, Vaskan, un DJ i productor de música electrònica que va reversionar l'himne del Girona coincidint amb el segon ascens a Primera, l’any 2022. Vaskan és conegut per transformar clàssics espanyols i mundials en hardstyle, els quals sumen més de 50 milions de reproduccions a tot el món.
La proposta blanc-i-vermella, externa del club, li va arribar quan estudiava a l’Eumes, l’escola de producció musical que hi ha a Girona. “Va ser un professor, Àlex del Amo, qui em va llançar el guant. No m’ho vaig pensar dues vegades. Sincerament, va ser fàcil. La melodia és molt inspiradora, l’himne té molt bons fonaments”, diu Vaskan, referint-se al càntic original, obra de Josep Thió i interpretat per The Gruixut’s. El nou tema és més “ballable” i el canten Bruna Vidiella, Victor Campoy i Nil Canyelles, exalumnes de la mateixa escola. Va ser el primer en català del segell Rave Sons, impulsat per Jaume Tardiu i Kim Riera, els quals van apostar per anar introduint el català en el món de la música electrònica.
“Un himne ha d’arribar al teu nebot, que té set anys; al teu germà, que en té 45; i a la teva àvia, que en té 70. Engloba totes les edats. I ha de motivar, esclar. Sé que el públic, especialment pel que fa al futbol i en una edat avançada, és molt purista. Ningú vol canvis. Però l’enfocament és pràcticament el mateix. Personalment, crec que les renovacions són bones. A més, aquesta versió no reemplaça l’himne del Girona. No l’aparta ni l’esborra. Tan sols el complementa”, opina Vaskan, el sobrenom del qual té a veure amb el fet que la meitat de la seva família és basca i l’altra meitat, canària.
A Montilivi, de fet, últimament només ha sonat una vegada: va ser en la darrera victòria dels de Míchel contra l’Alabès. I va sonar perquè l’encarregat i responsable de la part audiovisual, Bruno Olivé, ja no sabia a què aferrar-se per trencar la maledicció dels gironins a la Lliga, on porten pràcticament tot el curs en descens. N’intentaran sortir en la visita de diumenge a Elx (14 h, Movistar LaLiga). “Vam dir que si guanyàvem, el posaríem per fer alguna cosa diferent”, expliquen des del club. Abans de cada partit, l’himne de Josep Thió i The Gruixut’s és innegociable. L'himne de Vaskan va sonar amb el xiulet final de l'àrbitre.
Treball en família
“Volíem que l’himne fos sentimental i amb una base orquestral emotiva. Llavors, vaig tenir una idea”, continua Vaskan, que va delegar en aquells que més s’estima. “Els meus pares, el Víctor i la Virgínia, són violinistes i els vaig demanar que hi col·laboressin. Van gravar la seva part en un estudi de Vitòria i vaig fer el muntatge des de Girona. Però també hi ha el meu germà, el Yeray, que va gravar una guitarra elèctrica amb un so mig greu. Ell també va participar-hi. És bonic, haver-ho fet plegats”, verbalitza. Una mica a l'estil del Girona, un club en què tothom fa de tot per tirar endavant. Ja encaixa.
Entre la proposta, les versions preliminars, el muntatge, la producció i el resultat final, va passar un mes. “M’emociona molt quan algú m’escriu i em diu que l’ha escoltat i li ha agradat. La gent se l’ha fet seu amb estima. Ha funcionat i ha arribat a on volíem. Bé, no, ha anat més lluny, perquè va anar a la Champions”, bromeja Vaskan, recordant la fita que va viure el club gironí la temporada passada. A l'artista, el futbol li encanta i fins i tot va formar part del planter de l'Alabès, quan era petit. “Ho vaig deixar perquè l’exigència era molt alta”, confessa. Ara tots els esforços van cap a la música.
“A Montilivi només hi he estat una vegada, em va semblar un estadi molt acollidor. Però a Mendizorrotza, que el conec bé, hi ha més ambient. El que és clar és que el Girona ha arribat molt lluny, últimament. I el meu himne, que és celebratiu i reivindica molt bé els moments d’eufòria, ha anat com anell al dit. Tant de bo pugui continuar molts anys vivint experiències tan fantàstiques com les que ha viscut –diu–. Haig de tornar a Girona i tornaré a Montilivi. Però abans passaré per l’Eumes, perquè encara no he recollit el títol”.