El Girona perd, però ja s’asseu a la taula dels grans (4-2)
La derrota a Eibar impedeix l’assalt al sisè lloc
GIRONAEl Girona podria haver acabat la jornada com a sisè classificat, però ja hi haurà temps. Sí que és cert que la derrota a Eibar (4-2), l’allunya força de l’ascens directe, ara a 11 punts. Aquesta, però, no és la guerra que li toca lliurar en el present. Les finals es juguen al final. El que li toca fer en aquest tram de curs, i és el que està fent, és seguir creixent. Potser sembla intranscendent, però fins i tot en la derrota es palpa la millora. Es perd bé, si és que hi ha alguna forma correcta de perdre bé. Amb el cap ben alt.
Va ser divertit, el partit. El Girona hi va posar coratge, conscient de les seves limitacions estructurals en forma de baixes. Però quan es té un cor gegant, com és el cas, les absències són secundàries. El conjunt gironí va acceptar la proposta a cops d’un Eibar fortíssim de local, en una nit de pluja i fred i també de grans gols i intensitat. Un xut ras i fort des de 30 metres de Javi Muñoz, en la jugada posterior a una ocasió claríssima de Stuani, avançava els locals. La resposta va ser immediata, amb un penal comès per Bernardo i executat a l’estil Panenka per l’uruguaià. Els homes de Míchel no es van arronsar i van conservar la pilota durant molts minuts, mantenint-se fidels a la seva identitat. El golàs de Stoichkov al límit del descans, quan més bé estava l’equip català, en cap cas va enfonsar-lo. Només li va alterar lleugerament els plans.
Qui ha estat de visitant a Ipurua sap que l’estadi no fa amics i que li tocarà passar-ho malament. El 2-1 convidava el Girona a seguir amb el mateix discurs, aquell que ja l’ha situat, tot i la derrota, a la taula dels grans, i el play-off continua a tres punts quan la Lliga no ha arribat ni a la meitat. A la segona part, però, els blanc-i-vermells es van veure penalitzats massa aviat: el 3-1 de Sergio Álvarez, després d’una jugada d’estratègia, va ser un resultat impossible de remuntar. Malgrat la dubtosa expulsió de Juncà, un tret de Bustos va posar-hi incertesa. Fins a la diana final de Tejero, esclar.
