BARÇA

Sense gols no hi ha estil ni futbol

El Barça d’Ernesto Valverde comença a acusar la falta de punteria amb un Luis Suárez desentonat i Paulinho com a tercera espasa ofensiva
Luis Suárez ha marcat tot just tres gols aquesta temporada amb el Barça. / PERE VIRGILI

Passen els mesos i el Barça segueix reforçant la seva condició de líder a Europa i a la Lliga Santander i deixant cada cop més enrere el Reial Madrid. El balanç d’aquest primer tram de temporada és positiu, millor del previst pel club i l’afició mesos enrere, quan la Ciutat Esportiva Joan Gamper era un caos organitzatiu. L’elit i la seva exigència t’obliga a fer una anàlisi més exhaustiva i a descobrir peròs. El marge que dona iniciar un projecte nou, i especialment els resultats, han anat justificant el joc de l’equip. El Barça ha evolucionat a la banqueta i com a conseqüència sobre la gespa, amb nous automatismes quan el rival té la pilota i una idea ofensiva molt variada. Era l’aposta d’Ernesto Valverde, a mig camí entre preservar l’estil històric del club i la necessitat gairebé obligada d’adaptar-se a les tendències actuals. “És una extraordinària responsabilitat”, deia l’entrenador basc el dia de la seva presentació. Més enllà d’intentar recuperar l’associació com a premissa, el gran problema està sent el factor del gol. El 0-0 de dimarts a l’estadi d’un Olympiacos de segona fila no va ser cosa d’un dia i va acabar d’evidenciar que, o bé no hi ha pólvora, o bé està mullada. El recorregut del Barça en aquesta Lliga de Campions segueix aquest principi. Els blaugranes són el líder de grup menys golejador de la competició (empatat amb el Besiktas, el Reial Madrid i l’Spartak de Moscou, tots amb un partit menys). De les 7 dianes que ha fet, 2 han sigut per accions en pròpia porta del rival, que deixen en només 5 les situacions ofensives que han acabat al fons de la xarxa. La diferència amb els registres del París Saint-Germain (17) i el Manchester United (10) semblen desorbitada, però són habituals en superpotències que es dediquen a aglutinar estrelles i molt de talent als últims metres del camp.

Aquest era el dibuix del Barça de la MSN. Els seus registres conviden l’equip a buscar solucions, a reorganitzar els rols. El trident format per Luis Suárez, Leo Messi i Neymar va fer l’any passat un total de 111 gols i va assumir tot el pes ofensiu. Neymar i els seus 20 gols ja no hi són. Tampoc s’espera que Arda Turan sumi els 13 que va fer -ni que s’estreni, de fet-, ni que Rafinha i Paco Alcácer igualin els 14 que van signar. El resultat és un mínim de 47 dianes que la plantilla ha de trobar en altres jugadors després d’un estiu de canvis superficials més enllà d’Ousmane Dembélé. El seu fitxatge s’entenia com un recanvi per a la banda. El francès té moltes coses: recorregut, tècnica amb les dues cames i capacitat per associar-se, però en cap cas és un home gol. La mancança es manté. I més si Paco Alcácer ha de tenir un protagonisme i un estatus residual. L’excapità del València no va acabar d’adaptar-se la temporada passada, quan Luis Suárez no podia jugar o estava fos. Valverde prefereix, de moment, canviar el dibuix tàctic que fer jugar l’altre nou pur que té l’equip. El rendiment -aquest sí, immediat- de Paulinho ha sigut un bàlsam de cara a porteria. L’internacional amb el Brasil arribava al Camp Nou com un pivot totterreny i s’ha convertit en el segon màxim golejador del Barça, amb els mateixos registres que Luis Suárez, en hores baixes (3 gols cadascun).

És el tercer jugador i el migcampista que més rematades ha fet en totes les competicions (16). 9 més que Gerard Deulofeu, 8 més que Ivan Rakitic. A Europa, tots els homes de la part creativa del joc només sumen un total de dos intents de cara a porteria. El recurs d’avançar la posició d’André Gomes i de Denis Suárez tampoc està funcionant. Amb el gallec el joc és més fluid, però no guanya la verticalitat necessària per assetjar la porteria rival.

Messi, el recurs

El millor argument segueix sent Leo Messi, i ho és des que forma part del primer equip. Els números globals fan que l’aportació de l’astre argentí sigui més decisiva que mai. Ha de treballar en la pressió que demana Valverde, generar futbol quan la mobilitat no rutlla i resoldre sí o sí els partits. El de Rosario acumula 16 gols aquesta campanya, gairebé la meitat dels que suma el Barça: 12 en Lliga (28 de l’equip), 3 en Lliga de Campions (7 de grupals, dos en pròpia porta) i 1/1 en la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid. Si el 10 no anota, el Barça pateix. No ho va fer aquesta última jornada a Grècia i l’equip s’hi va deixar dos punts. Gràcies a ell, els culers van superar el Juventus (doblet). El dia de l’Atlètic de Madrid (1-1) no va estar encertat i el resultat final va ser d’empat. Messi sempre serà Messi, però si el Barça vol rendir, ha de ser molt més que el millor jugador del món.