¿Han de pagar els esportistes pels pecats dels seus països?

BarcelonaQuan la tenista Arina Sabalenka va guanyar aquest dissabte l'últim Open d'Austràlia, els responsables del torneig no van gravar les inicials del seu país, Bielorússia, a la copa. El seu nom apareixia sota els d'Ashleigh Barty, campiona el 2022, i Naomi Osaka, campiona el 2021. Però al costat del nom d'aquestes dues hi apareixien tres lletres: "Aus" i "Jpn", respectivament. És a dir, Austràlia i el Japó, els seus països. No en el cas de Sabalenka. Hi van deixar un forat buit.

Era la manera de castigar el govern bielorús pel seu suport a Putin a la guerra d'Ucraïna. Els esportistes russos o bielorussos poden competir, però mai sota la seva bandera o fent servir el nom del seu país. Aquesta setmana, el Comitè Olímpic Internacional ha explicat que ara mateix no està treballant amb la possibilitat de deixar fora dels Jocs Olímpics del 2024 a París els esportistes d'aquests estats. "Cap esportista hauria de ser castigat pel seu passaport", va dir el COI. La idea és que competeixen sota bandera olímpica. És a dir, es prohibeix la presència dels símbols russos, però no dels seus atletes, com ja s'havia fet els últims anys en aquest cas com a càstig pels nombrosos casos de dopatge a Rússia. Ara és un cas diferent: pura política.

És una situació complicada, aquesta, on es demostra de nou la buidor dels arguments dels que defensen que la política i l'esport no es barregen. ¿Un esportista ha de pagar les conseqüències dels pecats del seu govern? El tenista rus Andrei Rublev, per exemple, va manifestar-se en contra de la guerra i va afirmar que "la pau sempre és la solució". En un dels partits d'aquest any a Austràlia, dos aficionats es van posar darrere de la seva cadira amb banderes ucraïneses. Rublev es va queixar. "No tinc cap problema amb les banderes, però que no m'insultin", va demanar a l'àrbitre del partit. A la rival de Sabalenka a la final, Elena Ribakina, els periodistes gairebé no li preguntaven pels esports, ja que és russa, però amb passaport del Kazakhstan. Què penses de la guerra? Et sents russa? Li preguntaven. Ella responia que no vol parlar de política: "Sento aquesta situació, no és una cosa que pugui controlar". Semblava nerviosa.

L'esport no pot mirar cap a una altra banda quan es cometen crims. ¿Però què cal fer amb els esportistes, a títol individual? Ucraïna, per exemple, demana al COI que cap rus pugui ser a París. ¿Cal estudiar cas per cas per veure si els esportistes s'han manifestat contra la guerra? ¿Cal defensar els drets individuals de cada persona, castigant el govern... però no els esportistes? ¿O castigant els esportistes pots pressionar els governs? L'any passat, a Wimbledon no van deixar participar els jugadors de Rússia i Bielorússia, per exemple. Les negociacions per veure si aquest any hi poden ser fa setmanes que duren. Si finalment hi poden anar, Rublev hi podrà ser. Però també els esportistes que han donat suport al govern de Putin.

No és un cas fàcil, ja que si deixes fora tots els esportistes russos, encara que no portin la seva bandera, més d'un podrà preguntar per quina raó, si hi participen esportistes d'estats on es cometen crims contra la humanitat, tant en guerres civils com participant en estats veïns, com amb la guerra del Iemen. ¿Hi ha morts de primera categoria i de segona? Sembla que sí. ¿Hi ha esportistes amb més drets que els altres? Caldrà veure-ho.