Helena Casas, seguint els passos d’Escuredo al velòdrom

BarcelonaArribar als Jocs Olímpics no és fàcil, i Helena Casas (Vila-seca, Tarragona, 1988) ho ha aconseguit als 28 anys acabats de fer després d’una vida dedicada al ciclisme en pista. Ahir es va convertir en la primera velocista de l’estat espanyol que participa en la cita olímpica. Ella i la basca Tania Calvo, amb qui es van guanyar la plaça després d’uns anys de gran feina conjunta en la modalitat de velocitat per equips que dóna accés a les altres dues proves, ja han fet història amb el seu debut al velòdrom de Rio (on van superar la qualificació amb el vuitè i últim millor temps, 33.891, per accedir a la primera ronda) i no sembla que vulguin quedar-se aquí.

I no ha sigut fàcil perquè es podrien haver desanimat després de quedar-se sense lloc a última hora per a Londres 2012. Van quedar a un lloc de les places olímpiques en el rànquing europeu i a Londres va anar-hi una parella veneçolana que tenia una marca pitjor que elles. Va ser un cicle olímpic dur per falta de recursos. Perquè fins i tot la Federació Espanyola va deixar de finançar temporalment els seus viatges a les Copes del Món, les que donen els punts classificatoris per als Jocs, perquè havien perdut la fe en les seves possibilitats.

La falta de recursos ha sigut una constant en la carrera de la velocista de Vila-seca, que en cap moment ha deixat els seus estudis de psicologia a distància: ni quan s’entrenava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat ni quan es va traslladar al CAR de Palma de Mallorca, on semblava que creixeria un nou projecte per donar solidesa al ciclisme en pista que tantes alegries ha donat a la delegació espanyola amb noms com Joan Llaneras i Isaac Gálvez. Però tot va acabar en no res. Amb el projecte federatiu sota mínims i l’absència de beques per no haver aconseguit la classificació a Londres, Casas ha pogut continuar el seu camí gràcies al suport l’equip de ciclisme adaptat Genesis Cycling Team, i el temps li ha donat la raó.

La catalana es va estrenar ahir a la prova de velocitat per equips juntament amb Tania Calvo, i també competirà a la de velocitat individual (es fa una primera selecció amb classificatòries per temps i després hi ha enfrontaments directes en forma d’esprint) i la keirin, la seva modalitat preferida i per la qual fins i tot va ser convidada durant l’any 2013 a estar-se uns mesos al Japó, on és extremadament popular, juntament amb l’alemanya Miriam Welte. Sis ciclistes es juguen la victòria després de ser propulsats per una moto i és una prova que genera molts milions de iens en apostes al país nipó.

Si bé un dels principals valedors en la seva carrera, el gironí José Antonio Escuredo, va entrar als llibres d’història amb una medalla de plata a la cursa keirin a Atenes 2008, les aspiracions de Casas són necessàriament més humils. El seu objectiu és aconseguir el diploma olímpic en alguna de les proves, especialment la disputada en equip, on ella i Calvo han aconseguit superar unes seleccions europees històriques amb les quals mai s’havia enfrontat. I si no és en aquests Jocs, amb els seus 28 anys i els 24 de la basca, encara hi ha temps per a la progressió, si és que encara hi ha ànims i suport econòmic per tornar-ho a intentar.