Esports 30/07/2021

El Somni Americà de Sunisa Lee, la gimnasta que agafa el relleu de Simone Biles

Filla d'una família que va fugir de la guerra a Indoxina, s'ha imposat en el concurs individual amb 18 anys

6 min
Sunisa Lee, la millor gimnasta dels Jocs de Tòquio

BarcelonaI, malgrat tot, els Estats Units segueixen regnant a la gimnàstica artística femenina. Malgrat la fila de més de 100 antigues gimnastes desfilant davant d’un jutge per dir-li a la cara a qui fou metge de la Federació, Larry Nassar, que era un monstre després d’abusar d’elles, malgrat la decisió de la millor gimnasta de tots els temps, Simone Biles, de renunciar a la final individual per prioritzar la seva “salut mental”, l’himne nord-americà va sonar per cinquena vegada consecutiva a uns Jocs al final del concurs individual. Amb 18 anys, Sunisa Lee és la nova reina. Així és el somni americà, sempre es reformula. I el futur són dones com Lee, una generació de gimnasta formada després de l’escàndol Nassar. Una filla d’immigrants que s’inspira en els seus pares i avis, quan li toca treballar fort.

Un or inesperat tant durant bona part de la jornada com fa setmanes, quan es donava per fet que el guanyaria Biles, que encara ha de decidir si participa en les finals d'aparells el cap de setmana després de renunciar a la final per lluitar contra la pressió que pateix. De fet, durant bona part de la final semblava que la campiona podria ser la brasilera Rebeca Andrade. Al final, però, una puntuació a la barra fixa massa baixa per a la brasilera, que no va agradar als seus entrenadors, i dos salts a l'exercici de terra en què el peu d'Andrade va aterrar fora de la superfície, van fer que el somni del primer or per a una sud-americana es convertís en una plata. La russa Angelina Melnikova, que venia de proclamar-se campiona per equips, va aconseguir el bronze. Lee ha fet 57,433 punts, Andrade 57,298 i la russa 57,199.

[L’equip d’Esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Fes clic aquí per estar al dia de com avança la jornada]

Amb Simone Biles a la graderia animant les seves companyes d'equip i presenciant el concurs en què Lee passaria a rellevar-la com a campiona olímpica, la final entrava en una nova dimensió. Durant mesos, durant anys, un grup de gimnastes pensaven en la cita de Tòquio aspirant a triomfs personals, però donant per fet que seria Biles qui estaria a dalt de tot. Algunes, però, per motivar-se, per créixer, afirmaven estar a punt per plantar cara encara que Biles estigués al 100%, com Melnikova o Andrade. En canvi, Lee només tenia com a gran objectiu l'or en paral·leles aquest cap de setmana.

El grup de favorites començava al salt sobre cavall. Era la primera declaració d'intencions, i la dona que potser semblava anar al davant en els pronòstics, la russa Angelina Melnikova, va optar per ser prudent. No va fer un salt extremadament arriscat, però el va clavar (14,633). En canvi, la brasilera Rebeca Andrade va revolucionar la final amb una nota de 15.300. La jove de l'estat de São Paulo arribava a Tòquio en forma, amb res a perdre i tot per guanyar després d'haver superat tres lesions greus de genoll. Fa tres anys va estar a punt de retirar-se, incapaç de derrotar el dolor físic. Però no va defallir i va arriscar, situant-se ja en la primera posició per davant de la nord-americana Jade Carey (15,200). Melnikova, seriosa, s'ho mirava preocupada. Lee estava en la quarta posició, somrient, gaudint del moment. Les mirades encara no es fixaven en ella.

Però el segon exercici eren les paral·leles, el territori preferit de la jove nord-americana, que buscarà un altre or en aquest exercici, en què la gran rival serà la belga Nina Derwael. Lee va fer el salt situant-se en la segona a la general per darrere d'una Andrade que va defensar el liderat, mentre que Melnikova, tercera, s'hi acostava amb un exercici molt fiable. La barra fixa, de tot just 10 centímetres d'ample, havia de fer la tria final abans que les gimnastes s'ho juguessin tot als exercicis de terra. Melnikova no va fallar. Lee tampoc, evitant caure després d'un triple gir aferrant-se a la barra com un nàufrag a una fusta que sura al mar. Si hagués caigut, segurament no hauria sigut campiona olímpica, però encara no ho sabia. Andrade també va sortir prou bé de la barra, però va rebre una nota massa baixa que li va arrencar una ganyota, com si sospités que, en el fons, quan arriben les finals, una bandera nord-americana o russa té més pes que la brasilera. Abans de l'exercici de terra, Lee ja estava en primera posició. Melnikova, seriosa, semblava patir. Lee feia broma amb Carey. 

La també russa Vladislava Urazova, quarta al final, no va rendir-se en la seva lluita per ser al podi amb un gran exercici de terra que afegia pressió a Melnikova, una d'aquelles dones que tindrien un palmarès gegant si Biles hagués escollit un altre esport. Seriosa, la russa va fer un bon exercici, malgrat que es notava que els nervis se la menjaven per dins. Melnikova no ho ha tingut fàcil els últims anys, quan ha patit els comentaris en públic dels entrenadors russos, de vegades molt cruels amb ella, que la criticaven per no fer un pas endavant, per no fer nosa a una Biles amb qui sempre ha demostrat tenir molta complicitat fora de la pista. Tanta, que la mateixa Biles va arribar a animar-la amb un crit, conscient del que la russa s'hi jugava. Del que estava patint. Melnikova va fer podi, però no va poder ser la primera russa que guanyava el concurs des de l'any 1988, quan Ielena Xuixunova va fer-ho sota bandera soviètica. 

Sunisa Lee en acció als Jocs Olímpics.

Era el torn de Lee, que, fidel a l'escola nord-americana, va clavar els salts més agressius, però va mostrar-se incòmoda en els elements artístics, en què les russes manen. Però se'n va sortir d'aconseguir el liderat quan només faltava l'exercici d'Andrade. Aquesta brasilera, nascuda en una família molt pobra, s'ha recuperat de tres lesions de genoll després de deixar casa seva amb 9 anys per marxar a Rio de Janeiro i poder ser gimnasta, el seu somni. Si Lee i Melnikova són hereves d'una llarga tradició, Andrade obre camí, i ha guanyat exercicis de terra al ritme de la música del seu país. Ha sigut tan valenta que va arriscar potser massa en l'últim exercici. Tant, que en dos salts va acabar amb el peu fora de la zona permesa. I l'or va convertir-se en una plata de gran valor, ja que, fins avui, totes les medalles de la història del concurs individual les havien guanyat europees, nord-americanes o xineses. Andrade és una pionera.

Les arrels a Laos

Sunisa Lee és la nova heroïna nord-americana. Amb 18 anys, segueix la tradició de Biles, Gabby Douglas, Nastia Liukin o Carly Patterson, les dones que, de mica en mica, van aconseguir que la gimnàstica deixés de ser cosa de les esportistes de l'Europa de l'Est. Filla d'una família d'immigrants de Laos, Lee va començar a fer gimnàstica amb 6 anys a St. Paul, a l'estat de Minnesota. Aquesta jove ha fet campanya demanant als seus compatriotes que es vacunin (la seva mare és infermera), i no s'allunya del seu pare, que es va quedar invàlid fa un any en patir una caiguda mentre ajudava a podar un arbre. Malgrat tot, quan la seva filla va competir per primer cop, va fer un viatge de 18 hores en cotxe per ser-hi. Els pares de Lee li havien promès l'any 2019, quan va classificar-se per als Jocs, que després de Tòquio la portarien a Laos a conèixer les seves arrels familiars, però no va poder ser. Els Lee són de l'ètnia hmong, un grup que va fer costat als nord-americans durant la Guerra del Vietnam i es van convertir en refugiats a Tailàndia amb el triomf del comunisme a la zona. Els seus avis van fugir de Laos i van acabar a Minnesota, on la major part dels hmong van trobar una nova llar. Sunisa Lee, de fet, ha fet campanya contra el racisme en veure com els darrers anys els atacs als nord-americans d'ètnia asiàtica es fan més freqüents.

Uns barris on l’or de Lee es va celebrar amb passió. Com qui celebra el futur. Tant de la gimnàstica nord-americana, per tancar l’etapa dels abusos sexuals, com el futur de tantes famílies que van fugir de la guerra, com els avis de Lee. Al final, la pandèmia no ha permès a la gimnasta anar a Laos en el regal que li volien fer els seus pares. Però quan van parlar per videotrucada, era la seva filla qui els feia el millor regal: una medalla d’or, un símbol d’un futur millor

stats