Esports 28/07/2021

La valenta decisió de Simone Biles

Cada cop més esportistes demanen ajuda després de tenir problemes psicològics

4 min
Simon Biles durant la final per equips de Tokyo el 27 de juliol.

BarcelonaSimone Biles devia despertar amb el telèfon ple de missatges. Un cop es va anunciar que també renunciaria a la final individual femenina de gimnàstica, les mostres de suport no li van deixar d’arribar. Michelle Obama i Jill Biden, la primera dama dels Estats Units. Boxejadors, nedadores, jugadors de bàsquet, cantants, polítics... La dona que havia de marxar de Tòquio amb la maleta plena de medalles ha tornat a revolucionar l’esport. Primer ho va fer amb els seus exercicis a la pista. I ara posant al centre del debat la salut mental dels esportistes, a qui cada cop se'ls exigeix més per obtenir millors marques, tot i que sigui portant al límit el cos i la ment. “Cal cuidar la salut mental. És la meva prioritat”, explicava sense perdre la rialla Biles, com si volgués recordar que el seu repte és ser feliç a la vida i que val més la pena somriure fora que ser infeliç competint. 

[L’equip d’Esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Fes clic aquí per estar al dia de com avança la jornada]

Sí, Simone Biles és especial. Una dona que als Jocs de Rio de Janeiro del 2016 va triomfar com a gimnasta i ara s’ha atrevit a fer el que tants esportistes abans no han sabut fer. “És un esport especialment exigent. Cada detall marca la diferència i si no estàs 100% concentrada, pots prendre mal. Una caiguda en un exercici com aquest et pot portar a l’hospital”, diu l’exgimnasta Gervasio Deferr. “Però el seu gest és molt important, ja que si no fas un pas com el seu a temps, pots tenir conseqüències després”, afegeix. Durant molts anys, costava parlar obertament de salut mental, quan tothom sabia que molts esportistes professionals acabaven amb greus problemes, especialment un cop es retiraven. “Costa lluitar contra els dimonis interiors, com la pressió, contra la por a fallar als altres”, explicava ahir el ciclista neerlandès Tom Dumoulin, que va abandonar la competició durant una temporada perquè “no era feliç”. Ahir va guanyar la plata a la contrarellotge olímpica, mentre valorava positivament el gest de Biles. “Que important és trencar aquests silencis”, diu l’exjugador d’handbol i psicòleg esportiu Xesco Espar. “A l’esport costa molt admetre que estàs fotut, ja que et fa por que els teus adversaris ho utilitzin. Et fa por fallar a qui ha apostat per tu”, recordava el tenista André Agassi, que ha sortit en defensa de Biles. 

Simone Biles arribava a Tòquio com a gran favorita. A l’avió que la va portar cap a terres japoneses, la tripulació la va rebre amb una pancarta on celebraven acompanyar “cap a la glòria la millor de tots els temps”. Sense ídols ja retirats com Phelps, la delegació nord-americana confiava que ella seria la reina dels Jocs Olímpics, després de clavar amb èxit salts que cap dona havia fet abans. I gairebé cap home pot fer. Però a Tòquio, la pressió d’estar obligada a ser perfecte va poder amb ella. “Tenia molt poc a guanyar i molt a perdre. No només es tractava de guanyar, es tractava que havia de fer coses mai vistes, com si fos fàcil”, diu la psicòloga Beatriz Martin.

La vida personal

“No podem valorar els esportistes sense saber què han viscut, quina vida tenen. I ella no ho ha tingut mai fàcil”, afegeix Martin en referència als abusos sexuals del metge de la federació de gimnàstica, Larry Nassar, patits per una jove que va ser allunyada del seus pares quan era petita perquè eren drogoaddictes. A l’era de les xarxes socials, l’ansietat dels esportistes creix, ja que en cas de fracàs, milions de persones et fan arribar les seves crítiques en un segon. “I més en uns Jocs. Són quatre anys esperant la cita més global. I si ets favorit, imagina la pressió que portes a sobre. Als esports individuals encara t’afecta més. I en el cas de Biles, un esport on tot es mesura per centímetres, imagina”, raona Espar.

Seguint les passes de Naomi Osaka, Biles ha posat sobre la taula uns problemes que sempre han existit, però que se silenciaven o dels quals només es parlava un cop l’esportista es retirava, com en el cas del nedador Michael Phelps, que un cop retirat va tenir depressions i problemes amb l’alcohol. “El pes d’haver de guanyar cada cop era més fort. I no vaig atrevir-me a demanar ajuda fins al final”, deia ahir. Biles ho ha fet abans. “La Simone obre un camí que espero que faci millor el nostre esport”, valorava Phelps, l’atleta amb més medalles olímpiques de tots els temps. “Cada medalla pesa més que l’anterior. Primer competeixes per guanyar i ets feliç. Després tot canvia. Competeixes per no defraudar als altres, pensant què diran de tu”, ha dit la gran Nadia Comaneci, la millor gimnasta de la història fins a la irrupció de Biles. “Al final, no és mala idea recordar que has de fer el que sigui millor per a tu i no actuar pensant en els altres”, afegia la romanesa. 

Biles haurà de decidir ara si participa en les quatre finals d’aparells dels Jocs. “Si recupera l’alegria que tenia quan era una nena, és evident que pot competir. La clau és que sigui feliç”, reblava Comaneci. Aquest és l’objectiu de Biles, ser feliç, controlar el destí de la seva vida. Tan senzill i tan complicat quan tot el món et mira.

stats